El Partit Popular ha posat tots els pals a les rodes per aturar que el català, el basc i el gallec siguin oficials a les institucions europees. El PP, que es vanta de ser el més constitucionalista de tots els constitucionalistes oblida un article de la Constitució que tant diu defensar. L’article 3.3 diu: “La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Doncs resulta que el PP no defensa les modalitats lingüístiques ni les fa objecte d’especial protecció.
Ans al contrari. Ha esmerçat temps i esforços trucant a governs europeus presidits pels seus socis a Europa dins del Partit Popular Europeu amb la finalitat de que vetessin la proposta del Govern espanyol perquè els altres tres idiomes espanyols tinguin la consideració d’oficials en totes les administracions de la Unió Europea
Fins i tot, Alberto Núñez Feijóo, que va ser president de la Xunta de Galícia i parla en llengua gallega, ha arribat a menystenir la proposta. Els catalanoparlants, a Europa, som uns 12 milions. Una xifra superior a idiomes ja oficials com el maltès, l’irlandès o el finès. Finlàndia és un dels estats que més s’hi ha oposat. Cal recordar que Finlàndia és un estat plurilingüístic on hi ha dos idiomes oficials, el finès i el suec, i a més, tenen de cooficials el sami, el romani i el careli.
Em pregunto com justifica la seva posició contrària al català a Europa (i també al Congrés del Diputats i al Senat) l’eurodiputada Dolors Montserrat quan passeja per Sant Sadurní d’Anoia i els seus convilatants li pregunten per què. També em pregunto si tots els votants del PP català estan plenament d’acord amb la postura del partit de Feijóo.
Que el català, com el basc i el gallec siguin llengües oficials a Europa no va en detriment de l’espanyol. L’anglès segueix sent un dels idiomes europeus malgrat que el Regne Unit ja no en forma part. Això sí, Malta o Irlanda el tenen de cooficial i entre tots dos països no arriben ni a la població de Catalunya.
En realitat, al PP espanyol li importa poc o gens si el català, el basc i el gallec són idiomes a Europa. En els seus càlculs només hi ha poder dir que Pedro Sánchez ha perdut i que ni a Europa li fan cas. Un PP que va de patriota espanyol i que a Europa fa tot el possible, sense aconseguir-ho, per fer d’oposició a les propostes del Goven espanyol. Per exemple, el PP va intentar que el Regne d’Espanya no rebés fons europeus o que no s’aprovés l’excepció ibèrica en l’energia. I, ara, toca la llengua.
Espanya no serà un país amb una dreta normalitzada fins que el PP superi un nacionalisme espanyol excloent. Ara, però, mira massa pel retrovisor a l’ultradreta i la por a Vox encara el porta a posicions més ultramontanes. El PP té un problema i aquest és el no reconeixement de la plurinacionalitat i el plurilingüisme. El seu problema és l’extrema dreta.