El Parlament ha validat el decret del segon suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat del 2023 prorrogats per al 2025. El ple ha aprovat aquest dimecres el text presentat per la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, amb els vots de PSC, ERC i Comuns, i l’abstenció de Junts.
Romero ha destacat la incorporació dels 1.301 milions d’euros, uns recursos que es destinaran a increments retributius de funcionaris, despeses de serveis públics (sanitaris i educatius), mesures en habitatge i d’altres del pla per respondre als aranzels dels Estats Units. Per la seva banda, l’oposició ha criticat que l’executiu torni a utilitzar l’eina del decret. El suplement se suma al que el Govern va autoritzar a finals de març, de 2.168 milions, que el ple del Parlament ja va validar el passat 7 de maig.
Així, el plenari ha validat el segon suplement de crèdit amb els 68 vots a favor de PSC, ERC i Comuns. Junts (35) s’ha abstingut, i la resta de grups hi ha votat en contra (32). Es tracta del mateix resultat que hi va haver en la votació del primer suplement de 2.168 milions. Cap grup no ha demanat tramitar el decret com a projecte de llei.
Durant el debat, la consellera Romero ha agraït la generositat d’Esquerra i Comuns, i ha destacat que els recursos que preveu el suplement de crèdit serviran per a desenvolupar polítiques públiques. En aquesta línia, el diputat del PSC Jordi Riba ha garantit que el Govern farà el que toca: garantir l’estabilitat financera i la justícia social.
Els dos grups de l’oposició que han votat a favor de validar el decret, Esquerra i Comuns, han defensat el text, si bé han apressat el Govern a treballar per desenvolupar els nous recursos. El portaveu adjunt d’ERC, Jordi Albert, ha demanat que s’executin immediatament les línies d’ajuda de 30 milions sobre explotacions agràries per mitigar l’impacte de les calamarsades.
El portaveu dels Comuns, David Cid, ha centrat el seu discurs a carregar contra Junts, i a criticar el seu caos, embolic i jugades mestres. “Si fos per ells no hi hauria suplements de crèdit”, ha dit Cid, el qual ha reivindicat que si el 2026 hi ha pressupostos nous serà gràcies a una negociació amb els Comuns, i no pas per mèrit de Junts.
Per la seva banda, el diputat de Junts i exconseller Jaume Giró ha lamentat que l’executiu acabi tancant el 2025 tal com el 2024 i en 6 dels darrers 10 exercicis: amb una pròrroga pressupostària i abusant dels suplements de crèdit, tramitant-los com a decrets llei. Giró ha opinat que la pròrroga hauria de ser un mecanisme excepcional, i que el decret llei és un instrument perillós.
Per part del PP, Míriam Casanova també ha constatat la incapacitat del Govern d’aprovar uns nous pressupostos, i ha afegit que els socialistes han fracassat perquè només han atès les peticions d’Esquerra i Comuns. La diputada dels populars ha conclòs que el Govern de Salvador Illa manté la política de l’executiu republicà, basada en una asfíxia fiscal.
Des de la CUP, Laure Vega ha instat el Govern a afrontar en algun moment el debat sobre el model de pressupostos. Vega ha argumentat que els socialistes només plantegen lleis provinents de l’etapa de l’executiu de Pere Aragonès, una dinàmica arriscada perquè va acabar amb eleccions anticipades.