Elmon.cat. El doctor en Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid va aterrar a Catalunya en ple procés i es va convertir en un ídol dels processistes. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017 va tancar la candidatura d’ERC per Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de l’abril del 2019 va tancar la llista de JuntsxCat per Girona. Tenia tanta sintonia amb Carles Puigdemont que, el 2018, va traslladar la seva residència a Sant Julià de Ramis, a prop de la vivenda de l’expresident de la Generalitat.
Després, però, s’ha anat allunyant de Puigdemont i radicalitzant la seva postura ideològica fins acabar cantant les lloances de Sílvia Orriols. En aquest periple, Cotarelo ha acusat de censurar-lo a mitjans com TV3 o Vilaweb. Els darrers anys escrivia articles per elmon.cat però aquest divendres 16 de maig va publicar un post a X: “Com que El Món ha censurat aquest article meu, la meva col·laboració amb el diari ha acabat”. I el va publicar al seu blog, amb el títol de “La invenció de la islamofòbia”.
L’article al seu blog venia introduït per aquest text: “Aquest article ha estat censurat ahir al Món per motius que només un esperit woke pot admetre”. La directora d’Elmon.cat, Sílvia Barroso, va replicar Cotarelo a X amb aquests arguments: “El Món ha mantingut les col·laboracions de Cotarelo durant anys i l’ha preservat de les pressions rebudes. És el preu de donar tribunes a intel·lectuals incòmodes per al poder, una de les funcions dels mitjans de comunicació. Per això hem defensat la seva llibertat d’expressió. Tanmateix, per ser crític amb una religió, en aquest cas la musulmana, igual de legítim que criticar el catolicisme, no calen insults i afirmacions genèriques contra un col·lectiu sencer que no se sostenen. Altres vegades, Cotarelo ho havia entès. Aquesta vegada s’hi ha negat. Ell ha decidit deixar d’escriure a El Món. Li desitgem sort”.
Ara seria bo saber qui pressionava perquè El Món censurés Cotarelo i veure si el catedràtic madrileny convertit a l’independentisme se’n va cap Aliança Catalana o si fa les maletes i se’n torna a la capital d’Espanya.