La Generalitat preveu invertir 1.000 milions d’euros els pròxims cinc anys en el Pla de Barris. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en un acte a Vilanova i la Geltrú davant d’una cinquantena d’alcaldes i alcaldesses i representants del món municipalista.
Illa ha explicat que la Generalitat es compromet a fer cinc convocatòries, una cada any, a partir d’aquest mes de juliol, i espera beneficiar més de 100 municipis amb projectes de rehabilitació i millora. Cada convocatòria serà de 200 milions, fins a arribar als 1.000 milions, invertits per la Generalitat. De totes maneres, es calcula que la mobilització final de recursos acabarà sent d’entre 1.600 i 1.700 milions, un cop es sumi l’aportació que han de fer els municipis.
Per finançar tots els projectes hi haurà un règim de cofinançament entre la Generalitat i els ajuntaments. L’administració autonòmica pagarà entre el 50% i el 75% del cost del projecte, en funció de la mida del municipi. Concretament, a les ciutats de més de 50.000 habitants la Generalitat pagarà la meitat del cost; als municipis entre 20.000 i 50.000 ciutadans en finançarà el 60% del total; als pobles entre 5.000 i 20.000 es pagarà el 70% i als municipis de menys de 5.000 habitants es finançarà el 75% del projecte. En total, es preveu mobilitzar entre 1.600 i 1.700 milions d’euros.
Fonts de l’executiu assenyalen que aquests recursos s’hauran d’anar aprovant en cada pressupost anual del Govern i asseguren que els recursos per a la convocatòria d’aquest juliol, que s’haurien d’incloure als pressupostos del 2026, ja estan garantits.
La primera edició del Pla de Barris es va impulsar amb els governs de Pasqual Maragall i José Montilla i va comportar set convocatòries, des del 2004 fins al 2010. Segons ha explicat Illa, es va fer una inversió global de 1.123 milions que va acabar impactant en uns 140 municipis.
El procediment
Amb la Llei de Barris ja aprovada, el Govern de la Generalitat ha d’impulsar un decret per poder-la desplegar i regular les convocatòries. Previsiblement, aquest decret s’aprovarà al Consell Executiu durant el mes de juny, quan també s’aprovarà el finançament plurianual del pla. Un cop s’hagi aprovat el decret, es farà la primera convocatòria cap al mes de juliol i els municipis podran presentar els seus projectes entre el setembre i l’octubre.
Així, seran els mateixos ajuntaments els que assenyalaran àrees degradades o pendents de millora, n’argumentaren el motiu i faran una proposta de com revertir la situació. A més, des de la Generalitat es preveu establir convenis amb les quatre diputacions perquè ofereixin suport i assessorament als municipis de menys de 10.000 habitants.
La comissió gestora és l’encarregada de decidir els projectes que s’impulsaran. Aquesta comissió està participada majoritàriament per la Generalitat, però també amb un pes important de l’Federació de Municipis (FMC) i l’Associació de Municipis (AMC), amb un 40%. La primera resolució es farà el 15 de desembre perquè els ajuntaments puguin començar a executar els projectes l’1 de gener. Cada municipi tindrà cinc anys per executar el seu respectiu projecte.
Els criteris
Així mateix, fonts de l’executiu subratllen que perquè es pugui presentar un projecte és imprescindible que l’àrea a reformar tingui una renda neta mitjana per persona inferior a la mitjana de Catalunya, que se situa en uns 15.000 euros anuals. També remarquen que l’àrea ha de ser homogènia i ha de tenir continuïtat, perquè no siguin projectes desagregats en zones apartades.
Els municipis de més de 20.000 habitants podran optar a projectes per valor d’entre 6 i 25 milions, mentre que els municipis de menys de 20.000 habitants tindran pressupostos d’entre 3 i 12,5 milions.
Aquestes mateixes fonts han assenyalat que en aquesta edició del Pla de Barris es vol actuar sobre habitatges concrets, amb accions dedicades a la millora d’edificis que es van construir en èpoques anteriors amb estàndards energètics i tècnics que ara ja estan desfasats.
En aquesta línia, es posarà molt el focus en l’eficiència energètica i la transició ecològica travessarà les actuacions. Al marge del vessant ecològic, també es posarà èmfasi en la transformació física i en l’eix sociocomunitari, amb la mirada posada en la reducció de les desigualtats socials.
Mesura prioritària
Durant la seva intervenció a l’acte, el president de la Generalitat ha assegurat que el Pla de Barris és una de les mesures prioritàries del seu Govern i ha assenyalat que és una oportunitat per a tots els municipis per fer accions integrals i focalitzades als barris amb més necessitats.
Illa ha subratllat que el món viu canvis rellevants i accelerats. Ha posat d’exemple les guerres d’Ucraïna i Gaza, les amenaces aranzelàries i el canvi climàtic. Tot i això, ha remarcat que tots aquests canvis “es materialitzen i es concentren als barris”. “És important estar atent al que passa al món però també ho és no perdre de vista que aquestes coses troben concreció real on viuen les persones”, ha reflexionat.
El president català ha destacat el paper actiu que tindran els ajuntaments en tot aquest pla i ha afirmat que en seran els protagonistes. “El Govern posarà recursos i acompanyarà però qui portarà la veu cantant, dirà què s’ha de fer i com fer-ho seran els ajuntaments”, ha exposat. A més, el president ha recordat que el Pla de Barris va ser un dels seus principals compromisos tant en campanya electoral com per a la seva investidura.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva part, també ha intervingut a l’acte i ha afirmat que l’objectiu del Pla de Barris és enfortir el país en benefici de la gran majoria. La consellera ha apuntat que, per una banda, es vol millorar la qualitat de l’espai urbà, però per l’altra es vol evitar les fragmentacions dins d’un mateix municipi, que són fragmentacions urbanes però acaben sent, també, socials.