L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) investiga possibles irregularitats en la concessió i el seguiment de prestacions que la Generalitat de Catalunya dona a joves extutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Segons ha avançat La Vanguardia aquest dijous, Antifrau te la lupa sobre dues entitats a través de les quals es concedeixen aquests ajuts: la FundacióResilis i l’UTE Fundació Mercè Fontanilles-Fundació Resilis.
Els fets que s’investiguen podrien suposar “un perjudici per l’hisenda pública”, segons la denúncia d’un educador social que assegura que aquest “perjudici” s’hauria ignorat “de forma reiterada i sistemàtica, tant per part de la DGAIA com de la Fundació Mercè Fontanilles-Fundació Resilis. Segons el denunciant, hi ha joves que reben prestacions socials encara que ja no haurien de rebre-les, com és el cas d’un extutelat per la DGAIA que cobrava prestació de Catalunya, en constar com a resident aquí, però que treballava a València.
“És la fórmula perfecta. Els nois no diuen res, perquè cobren doblement, i l’empresa que ho gestiona ingressa per aquesta plaça. Els que ho fan possible estan tranquils perquè saben que els beneficiaris no parlaran”, recull el diari citat, que assenyala que, el que no expliquen als joves és que després hauran d’enfrontar-se a Hisenda, que detecta que tenen ingressos de diverses fonts. “Es troben amb 21 anys, amb un deute amb Hisenda i sense recursos. I això la DGAIA ho sabia. Al final, és una negligència i tot un despropòsit”, expliquen fonts coneixedores al mitjà esmentat.
L’educador social que ha propiciat la investigació d’Antifrau hauria rebut amenaces de mort i va denunciar els fets el 2024 davant la mateixa DGAIA i el Síndic de Greuges, entre altres institucions. La DGAIA, però, no va detectar “cap irregularitat”, de manera que el treballador va gravar durant cinc mesos diverses converses en les quals va registrar confessions de companys de feina i de la seva coordinadora admetent la malversació de fons.
Arran dels moviments del denunciant, altres treballadors van testificar sobre altres suposades conductes irregulars. Antifrau, a mész, ha decidit traslladar una còpia de la denúncia a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, la qual està investigant les prestacions econòmiques administrades pel Departament de Drets Socials i Inclusió el 2022.
Martínez Bravo admet que la DGAIA “necessita una transformació profunda”
La consellera de Drets Socials del govern català, Mònica Martínez Bravo, ha expressat aquest dijous el seu “rotund rebuig” pel cas de la menor tutelada per la DGAIA víctima d’una trama de prostitució i pederàstia. Segons ha dit, es tracta d’uns fets “esfereïdors i innacceptables que necessiten una resposta contundent”, motiu pel qual ha anunciat que es revisaran “tots els protocols”.
Martínez Bravo ha anunciat que la Generalitat es personarà com a acusació popular quan arribi el judici, i ha promès la “màxima transparència en aquest cas”. En aquest sentit, ha recordat que s’ha obert un expedient informatiu per “arribar fins al final” del cas, i també que ha demanat comparèixer al Parlament per donar explicacions.
D’altra banda, la consellera ha reconegut que la DGAIA “necessita una transformació profunda” i ha insistit que cal “reforçar el sistema de protecció a la infància i de prevenció perquè casos com aquest no tornin a passar mai més”. A més, ha anunciat que pròximament es presentarà un pla de transformació integral per abordar les problemàtiques i les millores que necessita la DGAIA.
Martínez Bravo també s’ha referit al qüestionament de l’acció de la DGAIA en temes de contractació entre el 2016 i el 2020, i ha recordat que el departament ha demanat una auditoria completa per identificar “totes les accions correctives necessàries”. En aquest període, estaven al capdavant de Drets Socials Neus Munté, de Junts (2012-2016); DolorsBassa, d’ERC (2016-2017) i Chakir El Homrani, també d’ERC (2018-2021).
Junts impulsarà una comissió d’investigació
El grup de Junts al Parlament de Catalunya ha anunciat que impulsarà una comissiód’investigació a la cambra catalana per la “crisi” al Departament de Drets Socials en la gestió de la DGAIA. El partit que presideix CarlesPuigdemont considera que aquesta crisi “s’agreuja després de saber que una menor tutelada va ser violada per pederastes”.
Segons expliquen en un comunicat, volen “arribar fins al final de la qüestió”, tenint en compte que aquest organisme també està sota la lupa de l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes per les “anomalies” en la contractació i les subvencions. En declaracions a l’ACN, la portaveu del grup parlamentari, MònicaSales, ha dit que amb la comissió volen “posar llum a tot el tema de la DGAIA” i saber “què ha passat” dins la cúpula que va ser destituïda al març.
Sales ha justificat la petició afirmant que “les notícies que surten – sobre la DGAIA – no són positives”, i ha insistit que volen arribar “fins al final”. La portaveu ha indicat que el cas de la nena de 12 anys custodiada per la DGAIA víctima d’agressions i explotació sexual és de “màxima rellevància”. “Volem que la consellera doni explicacions en seu parlamentària i també totes les persones que hi tenen implicació”, ha afegit.
PSC, ERC i Comuns crearan una comissió d’investigació
Els grups parlamentaris de PSC, ERC i Comuns han pactat la creació d’una comissió d’investigació sobre l’activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en el període comprès entre l’any 2011 fins a enguany. Els tres grups han registrat una proposta de resolució conjunta.
El síndic de greuges va demanar posar el focus en l’escapoliment de menors
Una resolució de la Sindicatura de Greuges del mes de març de 2024 ja demanava a la DGAIA que posés el focus en l’escapoliment dels menors tutelats dels centres. El document, al qual ha tingut accés l’ACN, és la resposta a una queixa presentada pel Col·lectiu d’Educadors i Educadores de Catalunya que alertava que aquesta era una problemàtica estesa arreu del territori.
En aquesta resolució, el síndic de greuges va alertar que els escapoliments representen “un dels principals factors de risc de patir situacions d’explotació sexual i violència, essent majorment exposades les noies”. Per això, va aconsellar abordar la problemàtica també des d’una perspectiva de gènere i va proposar millorar la comunicació amb els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), escoltar més els infants i implicar-los en la presa de decisions.
Alhora, va considerar que la DGAIA havia de posar el focus en reduir aquesta mena d’episodis, i va apuntar que per reduir les fugides dels centres era essencial promoure la integració efectiva i el desenvolupament del menor en la societat, així com minimitzar els riscos de qualsevol canvi de situació material o emocional.
En aquest sentit, el síndic va valorar que calia incidir en fer un seguiment adequat de possibles conductes de risc i va suggerir implementar un model d’intervenció terapèutica que assegurés que els equips socioeducatius dels centres rebessin assessorament clínic, sessions multidisciplinars periòdiques, i treballessin en coordinació amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).
En aquesta mateixa línia, va demanar que la DGAIA emprengués un procés d’anàlisi dels casos d’escapoliments amb indicadors mesurables per poder disposar de dades analitzables que ajudessin a entendre les causes i a planificar mesures per prevenir-los.
En resposta al toc d’atenció de la Sindicatura de Greuges, la DGAIA va admetre que estava preocupada per la problemàtica dels escapoliments dels nois i noies dels centres de protecció “per les situacions de risc que molt sovint no es poden abordar per l’actitud refractària d’aquests al tractament i a la mesura de protecció que se’ls proposa”.