El 18 d’abril del 2022, l’empresa canadenca Citizen Lab va publicar un informe que va batejar com Catalangate, segons el qual els telèfons de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya havien estat infectats amb els programes espia Pegasus i Candiru. En aquell informe hi constava que el telèfon mòbil d’Artur Mas, ex-president de Convergència Democràtica de Catalunya i de la Generalitat, havia estat infectat però no es podia determinar quan ni quants cops. Aquest dilluns 5 de maig, Mas ha comparegut a la Comissió del Congrés dels Diputats que investiga l’Operació Catalunya, poques hores després que RAC1 difongués que Citizen Lab havia fet un altre informe. En aquest nou informe s’assegura, segons RAC1, que el telèfon de Mas va ser infectat amb Pegasus 32 cops entre els anys 2015 i 2020.
L’emissora del Grup Godó ha afirmat que es tracta d’un informe “inèdit”. No ha dit qui l’ha encarregat ni qui l’ha pagat. Assegura, això sí, que Mas ha estat “la persona més perseguida del món” i que va patir el segon cas d’espionatge documentat del món després de la periodista mexicana, Carmen Aristegui. L’afirmació que les 32 infeccions que diu Citizen Lab que ha detectat ara representen el cas més elevat del món és ridícula. Als nombrosos casos que hi ha d’infeccions de telèfons mòbils amb programaris espies n’hi ha que superen de llarg aquesta quantitat, Però no cal anar molt lluny. El telèfon de David Bonvehí, actual director general d’Economia Social del govern de Salvador Illa i ex-president del Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDeCAT), va patir també 32 infeccions segons el Catalangate que va publicar Citizen Lab el 2022.
Tampoc no és cert que Mas sigui el segon cas confirmat d’espionatge amb Pegasus. A Mèxic es coneix l’ús d’aquest programa com a mínim un parell d’anys abans de la primera infecció que va patir el seu telèfon que, suposadament, va ser el 14 de juliol del 2015.
Que les dades del Catalangate de Citizen Lab no eren fiables ha quedat demostrat al llarg d’aquests anys. Els informes pericials que han fet els mossos d’esquadra o empreses privades dels telèfons suposadament espiats han donat resultats sovint diferents als de l’empresa canadenca, que sempre s’ha oposat a que els contrastessin investigadors independents. Fins i tot, el seu director, Ronald Deibert, va acabar rectificant el seu web per reconèixer que Toni Comín no estava entre les persones suposadament espiades. Deibert va atribuir l’error a una confusió amb les inicials de l’ex-conseller de Salut.
El que no havia passat mai és que Citizen Lab es contradís amb Citizen Lab. Potser per això, l’informe que ha presentat avui RAC1 i que ha servit Mas per anunciar que es querellarà sense aclarir contra qui per aquest suposat espionatge no s’ha fet públic. Alguns mitjans de comunicació han afirmat que es tracta d’un informe publicat per Citizen Lab. No és cert. Al seu portal no hi apareix ni tampoc l’han difós Deibert o Elies Campo, l’activista independentista que va coordinar el Catalangate i que fa tres anys que treballa per l’empresa canadenca que el va publicar.