Les teories de l’independentisme hiperventilat beuen d’arrels europees que abonaven suposades veritats que conduïen a la conclusió que existeix una raça catalana diferent i superior a la raça espanyola. Aquestes teories esbojarrades han estat assumides per alguns grups independentistes que han arribat fins a l’actualitat. Un dels opuscles més recents que existeixen sobre aquesta qüestió es titula Fonaments del racisme i va ser editat el 1980 pel grup Nosaltres Sols!, hereu del partit fundat per Daniel Cardona als anys 30 del segle passat.
Daniel Cardona també és el pare espiritual d’altres formacions com Estat Català o el Front Nacional de Catalunya (FNC), a més d’haver estat l’inspirador del grup complotista Bandera Negra, que el 1926 va intentar assassinar el rei Alfons XIII.
El nom de Daniel Cardona torna a estar de moda entre els grups més integristes del catalanisme actual, com el Moviment Identitari Català (MIC), Nosaltres Sols! o Renaixença Nacional Catalana (RNC), a més de ser la figura de referència de personatges com Quim Torra o Sílvia Orriols.
A les publicacions de Nosaltres Sols! del segle passat es parla d’una “xarxa clandestina paramilitar” denominada Organització Militar Nosaltres Sols (OMNS), liderada pel mateix Cardona, que mai va passar d’uns centenars de membres, amb una implantació especial al Baix Llobregat. Cal recordar que Cardona va ser alcalde de Sant Just Desvern entre el 1931 i el 1934. Alguns historiadors subratllen que Cardona no era parafeixista, encara que reconeixen que un grup important de Nosaltres Sols! sí que tenia tendències en aquest sentit. Daniel Cardona diferenciava entre el nacional-feixisme i el nacionalisme alliberador. No obstant això, alguns dels seus postulats coincidien amb la visió germanòfila que proposaven altres líders separatistes. I en les teories recolzades pel seu partit hi havia connotacions purament nacionalsocialistes, com l’objectiu de crear una Gran Catalunya a partir del Principat o la superioritat de la raça catalana sobre l’espanyola per ser d’arrel “ària indogermànica”.
Està plenament acreditat que Nosaltres Sols! tenia, poc després de la seva creació, un sector germanòfil liderat per Manuel Blasi, mentre que un altre dirigent, Baldomer Palazón, era italianòfil. Cardona, en canvi, estava emmirallat amb l’IRA (la traducció de Nosaltres Sols! a l’irlandès seria el Sinn Féin) fins a tal punt que el seu sobrenom era L’Irlandès.
L’historiador Xosé M. Núñez Seixas reforça aquesta tesi. Núñez va localitzar a Alemanya un memoràndum de Nosaltres Sols! en el qual oferia la seva col·laboració als nazis. “El juny del 1935, un líder anònim de Nosaltres Sols! (probablement Manuel Blasi, el més germanòfil) visita Alemanya i elabora a Hamburg un memoràndum que lliura al Ministeri de Propaganda del III Reich, on contempla els possibles avantatges mutus que sorgirien d’una col·laboració efectiva entre Alemanya i el separatisme català”. No hi va haver resposta per part de Berlín.
Però l’any següent, després de les eleccions, el cònsol alemany a Barcelona va rebre una ampliació de la proposta i va advertir Berlín que s’hauria de tenir en compte perquè “els separatistes són una força amb la qual s’haurà de comptar en el futur i pels eventuals avantatges materials (garantia de bases per a submarins, de suport logístic, etc.) que es prometien en cas de conflicte”.
Núñez Seixas explica que “el document –de presumible autoria de Manuel Blasi i/o Baldomer Palazón, màxims representants del profeixisme a Nosaltres Sols!, contra la línia democràtica i antifeixista encarnada per Daniel Cardona– consta de dues parts: una, corresponent al primer projecte, datat a Hamburg el juliol del 1935 i una addenda datada a Barcelona el 19 de març del 1936. Redactat en castellà, comença amb l’explicitació que es tracta d’un ‘projecte d’organització relatiu a intercanvi economicocultural entre Catalunya i Alemanya’”.
El document acaba amb la petició de suport financer per a la publicació d’un diari per “contrarestar la impetuosa propaganda russa”. Amb aquest diari pensaven despertar la consciència nacional i els catalans de l’Estat francès, per crear així un nou problema a aquest país, en conjunció amb bascofrancesos i bretons, aprofitant els seus contactes amb organitzacions independentistes d’aquests territoris.
“Ofereixen la seva col·laboració (estesa també al País Basc, les Balears i Madrid) en qualitat de serveis d’informació sobre objectius militars espanyols; en cas de guerra, es presten a proporcionar ‘grups ben instruïts’ als alemanys, i ‘fins i tot acceptaríem el seu tipus d’organització de milícies, podríem estudiar la forma en què fossin instruïts per vostès un grup de catalans i bascos en el maneig d’avions i en la preparació d’explosius’, i encara que Espanya fos neutral, prometen preparar punts d’aprovisionament de submarins i de forces aèries a Catalunya”.
Els independentistes catalans comuniquen als alemanys que “els nostres germans d’Euskadi ja tenen establerta una organització que els permetria apoderar-se de la majoria de les fàbriques d’armes del seu territori sense que s’interrompessin les tasques de fabricació”. Núñez Seixas aventura fins i tot que “és possible que Palazón i R. Fagés, del PNC, arribessin a organitzar pràctiques de tir conjuntes amb les Joventuts Hitlerianes de l’Organització Exterior del NSDAP al Montseny, i que Blasi arribés a un acord amb els nazis per a l’ajuda en la formació de quadres”. Aquesta afirmació està extreta de les teories d’Ucelay-Da Cal, que va recollir manifestacions orals, encara que Núñez dubta que amb l’esclat de la Guerra Civil s’haguessin pogut dur a terme aquestes pràctiques.
El missatge als nazis era clar: “Una Catalunya lliure representaria per a Alemanya, si no estigués consumat, un pas definitiu en l’enfonsament de França i l’existència d’un país amic a l’Occident Mediterrani”. A l’addenda del març del 1936, després de la victòria del Front Popular, vaticinen que si les forces catòliques es posen d’acord amb “elements militars de graduació” podria triomfar un “cop d’Estat”. Però asseguraven als alemanys que “tant si triomfava la revolució social com si ho feia la dictadura militar, ambdues servirien la política francesa, cosa que no convindria a Alemanya…, per això, s’intentava convèncer una vegada més al III Reich que hauria de recolzar el separatisme català”, explica l’historiador Núñez Seixas.
El sector profeixista de Nosaltres Sols! va teoritzar sobre la “superioritat racial dels catalans sobre els ‘africans’ espanyols”, que basava en suposades evidències científiques. Algunes d’aquestes teories van ser exposades pel veterinari Pere Màrtir Rossell i Vilar el 1930 amb la seva obra La raça. Rossell va militar a ERC (va arribar a ser diputat per aquesta formació), va ser director del Zoo de Barcelona i va col·laborar amb la Societat d’Estudis Militars.
El 1980, un renascut partit Nosaltres Sols! va agrupar les essències d’aquestes teories en un opuscle amb el títol Fonaments del racisme, que es conserva en els arxius de la UAB. “L’evolució en la conformació racial a Espanya i Catalunya Principat ha estat sensiblement diferent”, diu el document. Assegura que Catalunya té formació dels pobles cèltics, ibers, grecs (“de raça ària indogermànica”), romans (“aris indogermànics”), gots (“aris”) i occitans (“aris de procedència germànica que van repoblar el Principat després de la pesta que va minvar la població”).
Segons Nosaltres Sols!, “la influència àrab i jueva ha sigut mínima i, en tot cas, no hi ha hagut mestissatge amb aquestes dues races semítiques. Al País Valencià i les Illes, després de la Reconquesta, els nous territoris van ser repoblats amb catalans vells”. Per contra, “a Espanya, s’han succeït les mateixes allaus immigratòries, exceptuant els jònics, molt menys important els cèltics i els occitans. Per altra part, ha sigut considerable, tot i que no definitiva, la influència d’àrabs i moros que s’han barrejat amb els autòctons, especialment al sud, tot donant un mestissatge que es reconeix per uns caràcters morfològics externs (cabells més foscos i arrissats i color de la pell més fosc, i que és degut a un poder pigmentari més gran i no al sol). A més, l’angle anterior mandibular és inferior al del català”.
En definitiva, les teories de Nosaltres Sols! afirmen que “es pot considerar l’espanyol com un element de la raça blanca en franca evolució cap al component racial africà-semític (àrab). El coeficient d’intel·ligència d’un espanyol i un català, segons les estadístiques publicades pel Ministeri d’Educació i Ciència espanyol, dona un clar avantatge als catalans”.
Segons aquest opuscle, “la progressiva degradació racial espanyola pot contagiar-se als catalans degut a la forta immigració. Els fruits es poden veure si observem la diferència caracterològica entre l’home del camp, no contaminat per la nissaga espanyola, i el de les ciutats. El caràcter treballador i europeu del català és un factor anímic ben contrari al gandul i proafricà espanyol. Per tot això, hem de considerar que la configuració racial catalana és més purament blanca que l’espanyola i, per tant, el català és superior a l’espanyol en l’aspecte racial”.
*Pots llegir l’article sencer al número 1618 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.