La pel·lícula Parenostre no ha respost a les expectatives creades amb la gran promoció que se n’ha fet i ha acabat tenint una acollida molt limitada a les sales de cinema on s’ha projectat. Es va estrenar el 16 d’abril, amb el suport propagandístic de TV3 i molts mitjans de comunicació catalans que van entrevistar el seu guionista, Toni Soler, que és al mateix temps propietari de Minoria Absoluta, una de les productores que l’han realitzat. Es va estrenar a 57 sales de tot Catalunya, més una a Madrid, una altre a Villarreal i una tercera a Andorra. Moltes sales han vist com no hi entraven gaire espectadors i han deixat d’exhibir-la o ho deixaran de fer els propers dies.
El primer cap de setmana després de l’estrena, 8.171 persones van assistir a les projeccions de Parenostre, la qual cosa va representar uns ingressos en taquilla de 65.524 euros. Una setmana després, entre els dies 25 i 27 d’abril, la recaptació va caure fins els 27.800 euros, un 58% menys. Pel que fa a recaptació, va ocupar el lloc número 21 en el rànquing de pel·lícules més vistes aquell cap de setmana. El promig d’ingressos dels cinemes on es va projectar aquell cap de setmana va ser de 525 euros; la qual cosa vol dir que van tenir uns cinquanta espectadors per sessió.
Una altra pel·lícula amb segell català, Wolfgang, va tenir 21.893 espectadors el cap de setmana posterior a l’estrena de Parenostre; és a dir, quasi el triple que els que van anar a una sala de cinema a veure la pel·lícula que recull les tensions a la família Pujol quan es descobreix que tenia una fortuna amagada a Andorra. Aquell cap de setmana, Wolfgang va recaptar 159.953 euros. Des de la seva estrena porta ingressats prop de 4 milions d’euros. Parenostre amb prou feines n’ha recaptat 150.000.
L’escàs interès dels catalans per Parenostre contrasta amb els ajuts públics que ha rebut, prop de 2 milions d’euros. El ministeri de Cultura, a través del Instituto de Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, n’hi va donar 958.916. L’Institut Català de les Empreses Culturals n’hi va concedir 787.615 i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 400.000.
La raó per la qual molts catalans s’han negat a veure una pel·lícula que se suposava que hauria de tenir un gran interès i ganxo públic està en la poca confiança en el guió de Soler, persona vinculada a Esquerra Republicana. El sector nacionalista i independentista proper a Convergència ha recelat amb raó des de que va saber qui liderava aquest projecte. Parenostre deixa bé Pujol però maltracta els seus fills i Convergència Democràtica, el partit creat per l’ex-president que ha acabat convertit en el Junts de Carles Puigdemont.
Evidentment, l’electorat socialista no podia esperar cap tracte de favor per part de Toni Soler que, a través dels programes de la seva productora a TV3 –Està passant i Polònia- i els seus articles als mitjans de comunicació i missatges a les xarxes socials, els critica sistemàticament. A Parenostre els socialistes surten maltractats. Però el món independentista crític amb ERC també ha criticat la pel·lícula, fins i tot sense veure-la.
Parenostre ha estat un bon negoci per les productores i els que han participat en la realització de la pel·lícula però és un fracàs d’audiència. La pel·lícula que reflecteixi adequadament la raó i les conseqüències de la decisió de Jordi Pujol d’amagar una fortuna a Hisenda durant tot el temps que va ser president de la Generalitat encara està per fer. El novembre, està previst que comenci el judici que l’investigarà. Hauran passat onze anys des de que Pujol va confessar el seu delicte.