Toni Soler li fa dir a Josep Maria Pou en el paper de Jordi Pujol que el seu pare, Florenci Pujol, li va fer la famosa deixa quan ell era a la presó. Florenci Pujol va morir el 30 de setembre del 1980, pocs mesos després que el seu fill accedís a la presidència de la Generalitat. A la presó, Jordi Pujol hi va estar vint anys abans.
L’altra error del guió de Soler a Parenostre es produeix cap al final de la pel·lícula. Pujol està trist perquè els presidents de la Generalitat anteriors tenen carrers, avingudes i places a Barcelona que duen el seu nom. En canvi, es veu a venir que a ell, després de confessar que durant tota la seva presidència va amagar una fortuna a l’estranger, no li concediran l’honor que sí que han tingut Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Tarradellas. “Fins i tot, un ajuntament ha aprovat que em retirin un monument meu”, lamenta. Cap ajuntament ha aprvat una decisió d’aquest estil.
La veritat, però, és que una estàtua de Pujol va ser enderrocada a Premià de Dalt per unes persones desconegudes pocs mesos després que fes la confessió del seu delicte. L’ajuntament va condemnar l’acció. De fet, la seva comissió d’honors i distincions havia aprovat dies abans de l’atac a l’estatùa que es mantingués rebutjant la sol·licitud de retirada que havien fet els regidors socialistes i dels PP. L’alcalde de Premià de Dalt era, aleshores, Joan Baliarda, de CiU, elegit amb els vots del seu grup i els dels Partit Popular.
L’estàtua, obra de l’esculptor Xavier Martos, va ser inaugurada el 20 de març del 2011 en un acte al qual va assistir el propi Jordi Pujol. “He estat sempre baixet i ara veig que estic situat més amunt”, va dir aquell dia. No ha estat restituïda.