L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) considera que les superilles de Barcelona són una iniciativa que contribueix a fer les ciutats més accessibles, segures i inclusives “per a totes les edats”. Un informe de l’OCDE publicat aquest dilluns subratlla, en concret, que la conversió de carrers i places en espais per a vianants beneficia especialment els infants i les persones grans, col·lectius que sovint tenen dificultats per moure’s en espais dominats pels cotxes.
Segons el mateix document, aquest tipus de transformacions urbanes que van guanyar protagonisme arran de la pandèmia –com la redistribució de l’espai públic, la reducció del trànsit i la creació de zones verdes i lúdiques– han ajudat a millorar la vida comunitària.
El sistema de superilles de Barcelona, que limita el trànsit motoritzat al perímetre dels blocs, “ha estat implementat amb la intenció expressa de garantir beneficis per a totes les edats”, i forma part del Pla del Joc a l’Espai Públic i del programa Protegim les escoles. L’informe recorda que dos dels 36 indicadors que mesuren el programa de superilles són específics per edats: la superfície creada per a jocs infantils i la proporció d’usuaris majors de 65 anys i menors de 14 respecte a la població d’entre 15 i 64 anys.
L’OCDE, a més, posa com a exemple la Barcelona Health Hub (BHH), una associació sense ànim de lucre que impulsa la innovació en salut digital i la seva transferència al sector sanitari. L’organització internacional ha assenyalat que la inversió en solucions digitals per a la salut pot estimular l’economia vinculada a l’envelliment –la silver economy o economia platejada–, reduir costos sanitaris i generar llocs de treball per a joves formats en tecnologies digitals. Segons dades citades per l’OCDE, la salut mòbil (mhealth) podria estalviar fins a 99.000 milions d’euros en despeses sanitàries a la Unió Europea i aportar 93.000 milions al PIB europeu si se n’estimula l’ús.
Així mateix, l’OCDE ha assenyalat en el seu informe que les ciutats que no abordin les necessitats específiques de totes les franges d’edat en la seva planificació urbanística i polítiques públiques corren el risc d’afrontar costos socials i econòmics importants.
L’organització proposa un conjunt estructurat de mesures en tres grans àrees d’acció: estratègia, recursos i coordinació. D’una banda, recomana prioritzar una planificació urbana flexible i inclusiva, amb criteris de disseny universal que tinguin en compte les necessitats específiques segons l’edat, així com impulsar habitatge assequible i accessible per a joves i gent gran. També aposta per mobilitzar finançament públic i privat per desenvolupar solucions adaptades, i per recollir i analitzar dades desagregades per edats per detectar necessitats i avaluar l’impacte de les polítiques. Finalment, defensa una coordinació transversal entre governs, i la implicació directa de la ciutadania –especialment infants i persones grans– en el disseny i la presa de decisions urbanes, a través de processos participatius i de cocreació.