La capacitat de Joan Laporta per a la comèdia i la falsedat no deixen de sorprendre, fins i tot al seu propi entorn més pròxim, com va succeir el dijous a l’acte d’inauguració d’una exposició commemorativa dels 30 anys de la Fundació Barça, quan va semblar emocionar-se fent referència al que va ser, en el seu moment, un acord històric de patrocini amb UNICEF.
El president va fer al·lusió a l’aliança tancada el 2006 com “un d’aquests moments que han marcat la nostra història”. “Jo diria que l’aliança global amb UNICEF va ser capital, vam ser pioners en el que és la responsabilitat social dels clubs de futbol. Això va ser molt impactant. Perquè portem UNICEF a la samarreta i en comptes de cobrar … pagant! No conec a molta gent que ho faci, no ho fan molts clubs. I nosaltres ho hem fet. És una de les grans decisions que hem pres i que va projectar al Barça en el món sobre el que és la solidaritat del FC Barcelona…”, va dir.
Va ser un moment aclamat per la premsa i destacat en les tertúlies, això sí, obviant que, clarament, se li escapava el riure mentre aparentava trencar-se en un breu, oportú i teatral gest molt proper al plor.
El que no va explicar Laporta sobre l’aliança amb UNICEF -com el fitxatge de Guardiola, una iniciativa del llavors vicepresident Evarist Murtra– va ser el trist final d’aquesta pel·lícula. I això és perquè va ser que ell mateix, Laporta, després del seu retorn a la llotja del Camp Nou el 2021, qui va fer fora UNICEF de la samarreta perquè no estava disposat a mantenir una aportació de dos milions anuals a l’organisme de les Nacions Unides per a la infància.
Al llarg dels mandats de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu, que sempre van considerar encertat i identitari el suport a UNICEF, el club va reforçar l’aliança a base d’una progressiva elevació de l’ajuda econòmica associada a la implementació de projectes i de programes específics d’educació i formació en valors a través de l’esport, del futbol bàsicament, amb presència i col·laboració del Barça.
El 2021, Laporta va tornar a col·locar la seva cosina Marta Segú al capdavant de la Fundació, que no va trigar massa a adoptar dues decisions singularment oposades. D’una banda, posar fi a l’aliança amb UNICEF i tancar un altre acord per molts menys diners, menys visibilitat i zero implicació del club amb ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats. Per una altra, la mateixa directora de la Fundació Barça pràcticament es va doblar el salari com la seva primera executiva, enviant un missatge completament contradictori de l’austeritat que hauria pogut provocar deixar UNICEF a la cuneta. Ressaltar ara una història que ell va iniciar amb èxit i després va arruïnar per interessos estratègics poc clars no deixa de ser un acte de cinisme i d’hipocresia per part seva.