El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha revocat la sentència de l’Audiència de Barcelona que va condemnar l’exfutbolista del FC Barcelona Dani Alves a 4 anys i 6 mesos de presó per un delicte d’agressió sexual.
La nova resolució, dictada per unanimitat pel ple de la Secció d’Apel·lacions, ha estimat un recurs interposat per Alves i no comparteix la convicció de la Secció 21 de l’Audiència de Barcelona, de la qual diu que conté, en els seus raonaments, una sèrie de buits, imprecisions, inconsistències i contradiccions sobre els fets, la valoració jurídica i les seves conseqüències.
D’aquesta manera, el TSJC ha desestimat el recurs de la Fiscalia, que havia demanat la nul·litat parcial de la sentència i, subsidiàriament, incrementar la pena de presó a 9 anys. Tampoc ha reeixit el recurs de l’acusació particular, que demanava una pena de 12 anys.
La consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Eva Menor, s’ha mostrat “preocupada” pel fet que l’administració de justícia “de manera recurrent posa en dubte la credibilitat” de les denunciants de violència masclista. Menor ha dit que respecta la sentència perquè no l’ha analitzat, però que li preocupa la “revictimització”. A més, ha considerat que cal analitzar perquè es qüestiona la versió de les denunciants en aquests casos, i ha afegit que cal combatre “el discurs negacionista” sobre la violència de gènere.
La Secció d’Apel·lacions, en concret, ha assenyalat que la sentència que va condemnar a Alves ja al·ludia a la manca de fiabilitat del testimoni de la denunciant en la part del relat objectivament comprovable, corresponent a fets dels quals hi ha gravació en vídeo, “indicant de manera explícita que el que relata no es correspon amb la realitat”, així com en part relativa a afectava fets que no van ser gravats, com la negació d’una pràctica sexual corroborada “amb molt alta probabilitat” per proves d’ADN.
El TSJC ha afegit que, en canvi, en aquella primera sentència s’acceptava la part de la declaració referent a la penetració vaginal no consentida a l’interior del bany de la discoteca, eludint el contrast d’aquesta amb altres proves, entre elles la pericial dactiloscòpica i la biològica d’ADN. Ha indicat, de fet, que no es va contrastar “el relat de la denunciant que havia de ser exposat a major escrutini”.
La nova sentència ha considerat, en definitiva, que la primera “presenta dèficits valoratius molt rellevants” i que “no ha extremat les cauteles per a confrontar els continguts que llança l’activitat probatòria”. En conclusió, ha argumentat que “les insuficiències probatòries” que hi ha detectat “condueixen a la conclusió que no s’ha superat l’estàndard que exigeix la presumpció d’innocència, el qual ha de desplegar els seus efectes conduint a la revocació de la sentència d’instància”.
No obstant això, el TSJC també ha expressat entre els seus raonaments que el fet de no donar per acreditada la tesi de la denunciant no suposa afirmar “que la hipòtesi veritable sigui la que manté la defensa de l’acusat”.
D’altra banda, l’advocada de la denunciant d’Alves, Ester García, ha titllat la sentència de “retrocés tant a nivell jurídic com social en la lluita contra les violències sexuals”. “D’alguna forma ha sentit com si tornés al lavabo on es van produir els fets”, ha dit García, que ha avisat que aquesta decisió pot “desincentivar” les dones a denunciar.
La lletrada ha criticat que es qüestioni una dona “perquè abans d’una agressió pugui estar ballant en una discoteca”. “És un debat que al segle XXI no l’hem de tenir”, ha lamentat, alhora que ha anunciat que jurídicament han de recórrer, tot i que han de tenir en compte també l’estat emocional de la jove i si ho pot sostenir.