El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys i mig de presó, 13 anys d’inhabilitació i multa de 36.000 euros imposada a l’expresidenta del Parlament de Catalunya Laura Borràs pel fraccionament de contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
En concret, Borràs va ser condemna per delictes de prevaricació i falsedat documental, per haver adjudicat de forma irregular a un conegut, mitjançant 18 contractes menors valorats en 335.700 euros, l’elaboració de diversos webs de la ILC, entitat del Departament de Cultura de la Generalitat que va dirigir entre el 2013 i el 2018.
A més, el tribunal, d’acord amb la Fiscalia, ha rebutjat la petició d’aplicar-li la llei d’amnistia, ja que els fets provats que han estat qualificats de delictes de prevaricació i de falsedat no tenen cap relació amb el procés independentista català. Tampoc ha acceptat l’indult parcial que va proposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va condemnar-la en primera instància.
La sala penal del Suprem ha desestimat íntegrament el recurs de cassació de Borràs que, entre altres punts, qüestionava la proporcionalitat de la pena imposada i es basava en el fet que el TSJC va proposar en la seva sentència un indult parcial per deixar en dos anys la pena de presó, i en el vot particular discrepant d’una magistrada del tribunal que demanava una pena inferior. El Suprem ha rebutjat aquests arguments i ha considerat proporcionada la pena imposada perquè els fets provats s’emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d’un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que han de primar en l’actuació de l’administració pública.
La resolució, dictada per unanimitat, conclou que l’al·legat de la recurrent “és difícilment atendible, atesa l’entitat del dany produït, perquè no només s’ha produït un trencament patrimonial, a l’Estat o a tercers concurrents, sinó també un dany a les normes de convivència i d’ordenació social per part d’un funcionari públic obligat a observar les exigències de l’Estat de dret”.
No aplicable la llei d’amnistia
Borràs al·legava per considerar que li havia de ser aplicada l’amnistia que en la seva persona concorre un “perfil netament independentista” i que va desenvolupar la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes “en el marc d’un govern amb vocació netament processista“, en referència a l’executiu que va presidir Artur Mas. El Suprem, però, ha considerat que “ni el perfil, ni el desenvolupament d’una acció de govern, en la parcel·la administrativa que dirigia la recurrent, permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s’emmarca en un context del denominat procés independentista català”.
La sentència afegeix que els fets provats fan referència a una contractació administrativa per facilitar una adjudicació directa a una persona obviant la normativa prevista per evitar la corrupció i assegurar la transparència i la igualtat dels possibles licitadors. Per al Suprem, en cap dels apartats de la llei d’amnistia no es pot enquadrar la conducta de Borràs, “a excepció de la consideració de l’existència d’un perfil intensament independentista, que remet a una consideració pròpia d’un dret penal d’autor i no un dret penal d’actes, que és el que reflecteix el fet provat, en què es refereix una conducta tipificada com a delicte”.
La sala desestima també la vulneració del dret a la presumpció d’innocència, i destaca que la inobservança de les exigències per a la contractació, el fraccionament dels treballs realitzats i les quantitats facturades amb incompliment de la normativa aplicable, s’ha declarat pel TSJC a partir de la constatació documental, els correus electrònics dels quals resulta l’assumpció per part de la recurrent d’aquesta contractació, les declaracions de l’informàtic beneficiat i els testimonis dels funcionaris de la ILC.