Lídia Heredia. Va presentar Els matins de TV3 entre els anys 2007 i 2010 i els anys 2014 i 2022. És a dir, que va viure el procés des de la presentació i en la segona etapa també des de la direcció del programa insígnia de la informació i anàlisi política de TV3 durant el període més calent i efervescent del procés.
En una entrevista concedida a Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el periodista Jordi Martí li va preguntar “Us vau sentir al centre de la diana, deien que fèieu propaganda. Quan des d’àmbits polítics fan crítiques interessades, com intentes que no t’afecti?”. La seva resposta va ser: “Ara, si et responc, et donaré un titular. Però no ho faré perquè estic una mica cansada d’anar defensant la tele. TV3 no ho va fer tot bé respecte al Procés. Ni de bon tros. Vam fer coses bé i coses no tan bé. Com és normal, perquè estàvem en un moment molt delicat. Som una televisió pública, no institucional ni governamental. I els adjectius són importants. El Procés va tensionar moltes coses. Molta gent volia TV3 al servei del Procés. Fins i tot periodistes. Perquè es va ajuntar la seva feina amb els seus ideals. Separar això no va ser fàcil. I algunes coses segur que es van barrejar massa. A aquestes alçades, negar això és tractar la gent d’imbècil. T’ho dic de veritat. Si algú es pren la molèstia de revisar el que vam fer a la tele durant aquells anys, veurà clarament que en alguns casos es van confondre moltes coses. S’ha de fer autocrítica? Crec que sí. Hem de tancar TV3? No! El que ens va passar és que algú ens volia tancar perquè, per alguna cosa que no es va fer bé, considerava que podia fer una esmena a la totalitat. I llavors, des de dins, què havies de fer? Gairebé defensar-la tota, quan sabies que tota no es podia defensar. Però, és clar, quan et volen tancar…”.
“Defenses el que s’ha fet bé”, li va dir Martí i ella va reflexionar així: “Clar, però es perd el matís. Perquè la feina s’ha de revisar amb esperit crític. I el Procés era un atac tan bèstia, una situació tan tensa que era molt difícil no sentir-se emocionalment trasbalsat. És que van empresonar uns líders polítics elegits democràticament que no van matar ningú ni han fet res que hagi canviat res! Si haguéssim proclamat la independència i s’hagués fet, algú podria discutir que s’han saltat la Constitució, però no va passar res de tot això i tenies gent a la presó. I aquella nit que els van tancar a la presó, als tres whatsapps que vaig enviar el que preguntava era: ‘Hòstia, i com treballarem ara? Com farem la nostra feina amb aquesta situació tan delicada, amb uns líders polítics a la presó?’”.
Martí encara li va fer una tercera pregunta referida a les dificultats de treballar en aquest context i Heredia va dir que “és clar. Tothom ens va intentar utilitzar. Òbviament, l’oposició, per tancar-nos, i els partits de govern, per fer-nos treballar a favor seu. Si això, a hores d’ara, algú encara ho dubta, no ens fem cap bé com a societat. Ni el gremi periodístic, ni res”.
Caldria que sortissin més veus des de dins de TV3 per fer l’autocrítica que demana Lídia Heredia.