El 3 de gener passat el periodista de Haaretz Gideon Levy es disposava a dinar amb el seu fill en un restaurant turc que aquest havia conegut durant el seu servei militar. Tot just asseguts, van començar a sentir insults i amenaces: “Tant de bo t’ennueguessis i et morissis”, “Si no hi hagués càmeres, et partiria la cara”, “Que es foti la mare de qui mengi amb aquest nazi”, i una frase sorprenent mentre fugien: “Ets un nazi perquè et preocupes pels nens de Gaza”. Mentre les bombes, la fam, el fred, la set i el setge sembren la destrucció entre la població civil en un territori convertit en runa-cementiri, els nazis són els que es preocupen per les víctimes. (Dades de fonts mèdiques recollides per Haaretz xifren en 81 els morts a Gaza des del dia anterior).
Les amenaces són reveladores de la deshumanització, l’apatia, la ceguesa i l’estat de negació d’una societat que aprova majoritàriament les pràctiques de les seves forces armades; el que ha estat caracteritzat per l’historiador Meir Margalit a L’eclipsi de la societat israeliana, com una espartització de la societat i ha quedat confirmat per l’informe de la secció israeliana d’Amnistia Internacional acusant Israel de genocidi.
El reflex acusatori no es limita a Israel. En el curs de les manifestacions propalestines als campus nord-americans la professora de la Jewish Israeli Business School, Shai Davidai, va titllar alguns participants en les protestes de kapo, obviant que entre els acampats hi havia jueus. (L’assumpte de la impossibilitat de parlar de Gaza o del Gran Israel sense esdevenir nazi, kapo, antisemita o filoterrorista mereix ser abordat perquè ens trobem davant de l’apoteosi de la postmodernitat, la prevalença del discurs -són nazis els que critiquen l’horror- sobre la realitat -els que el sembren-). Entre les reivindicacions dels estudiants figuraven que les universitats fessin públiques les seves inversions i que deixessin d’invertir en companyies armamentístiques relacionades amb Israel.
Precisament tres setmanes abans de l’assetjament a Gideon Levy va tenir lloc a Tel Aviv la primera DefenseTech Summit que, a iniciativa de l’exèrcit israelià i sota la presidència d’un general retirat, congregava al voltant dels militars fabricants d’armes, empreses de capital risc i companyies tecnològiques d’avantguarda, una triada irresistible. Unes paraules d’un assistent, Alex Karp, director executiu de Palantir, uns dies abans donen idea de l’atmosfera: “La gent vol viure en pau, vol anar-se’n a casa i no escoltar la teva ideologia woke pagana. Vol saber que està segura i segura vol dir que l’altra persona està espantada; així és com garanteixes la seguretat de la gent […] fent que el teu enemic es cagui de por”.
Tot i que l’objectiu oficial era mostrar “les tecnologies i les estratègies d’avantguarda per afrontar la seguretat global”, a la pràctica es tractava, en paraules de Sophia Goodfriend a +972 Magazine, de la celebració d’“una nova i desenfrenada era de tecnomilitarització inaugurada amb la reelecció de Donald Trump”. La cimera va mostrar moltes confluències: entre l’exèrcit israelià i el sector de les empreses emergents; entre les corporacions i els fabricants d‟armes ben connectats amb el Pentàgon; entre l’avantguarda de Silicon Valley, el complex militar industrial i les operacions de l’exèrcit israelià.
Un dels objectes repartits a la reunió deia: “El que passa aquí es torna global”. Els participants expressaven confiança coincident amb el militarisme de l’esperit d’aquests temps. Els titans tecnològics es veuen avui com una nova classe de guerrers; a semblança d’Israel, que ha sumat a la seva condició de poble elegit els atributs de start-up nation i warrior nation. El lema de la pau per la força que van encunyar els neoconservadors nord-americans per a la campanya de Netanyahu el 1996 s’ha convertit en tendència. I Israel, en emblema. La guerra de Gaza és l’avantatge comparatiu del país en aquest esprint marcial perquè ofereix productes “provats en combat”. Si en aquesta trobada un panell portava el títol de l’actual operació a Gaza, Espases d’Acer, el desembre que ve promet Lliçons des del front. Israel és el camp de proves d’excel·lència en què assagen enginys -i deliris- els genets de l’apocalipsi. L’any del 80è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz i del Mai més. Els nazis històrics i els inventors orwellians dels nazis d’avui.