No us passa a vegades que quan parlen d’algun actor, músic o polític no esteu segurs de si és viu o mort? A mi em passa sovint. No em queda més remei que googlejar una estona per sortir del dubte.
Al redactor del canal 324 que va escriure la notícia de l’ofrena floral a la tomba de Francesc Macià al cementiri de Montjuïc suposo que li deuria passar alguna cosa similar. I va acabar escrivint que Macià va morir afusellat. I era una hipòtesi factible, no tant perquè quan va morir encara no havia esclatat la guerra civil a Espanya com perquè sembla absurd que es faci una ofrena floral a un president de la Generalitat mort fa 91 anys per culpa d’una apendicitis.
Les ofrenes florals se solen fer a persones que han mort en circumstàncies especials, que han donat la seva vida en lluita per la causa en la qual creien i que comparteixen els que mantenen la tradició de recordar-lo. A Lluís Companys, per exemple, que sí que va ser afusellat per militars franquistes al recinte de Montjuïc. A Salvador Allende, a qui també recorden cada 11 de setembre a Barcelona els que volen mantenir viva la flama i la filosofia del president xilè que es va suïcidar abans d’entregar-se a les forces colpistes que es van carregar la democràcia al seu país. Molts països tenen tombes que recorden els soldats morts en combat o les víctimes d’atemptats terroristes i hi dipositen flors i fan memorials anuals.
Perquè es considera que dipositar flors a la tomba de Macià és un acte institucional necessari cada any i que molts partits i entitats ho han de fer davant les càmeres atentes de la televisió pública catalana? Doncs perquè Macià era independentista. Segons els independentistes portem un munt de presidents de la Generalitat. Diuen que Salvador Illa, l’actual, és el que fa número 133. Però d’ofrenes florals només en fem a dos: Macià i Companys. Hi ha presidents de la Generalitat posteriors a ells que, pel que es veu, no es mereixen aquest desplegament de flors, polítics i mitjans de comunicació. Josep Tarradellas va morir el 10 de juny del 1988 després de mantenir el prestigi de la institució durant 23 anys a l’exili. Això sí que té mèrit. Però només recorden la seva mort alguns amics i simpatitzants quan el calendari ens porta a aquell dia. Un altre president català, José Montilla, ho va fer el 10 de juny del 2008, vint anys després que ens deixés.
Tarradellas era d’ERC com Macià i Companys però els aniversaris de la seva mort no són motiu d’actes especialment sentits per part del seu partit i molt menys institucionals.
Així les coses, és comprensible que els joves d’ara, quan veuen l’espectacle polític i mediàtic a què dona lloc l’aniversari de la mort de Macià i l’exhibició de banderes estelades que s’hi fa interpretin que va morir afusellat.
Després de Tarradellas no ha mort cap més president de la Generalitat. Caldrà veure si els que ens deixin en el futur tenen dret o no a ofrena floral multitudinària i a la presència en directe de TV3. Segur que no moriran afusellats i que els joves redactors i locutors de TV3 no fotran la pota un altre cop.