El govern central, CCOO i UGT han arribat un acord per a l’aplicació de la jornada laboral a 37,5 hores. La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i els secretaris generals de CCOO, Unai Sordo, i UGT, Pepe Álvarez, han signat aquest divendres al matí aquesta rebaixa horària per aplicar durant el 2025.
Díaz ja va afirmar aquest dimarts, després del Consell de Ministres, que l’entesa amb els sindicats era “imminent”. La signatura del pacte s’ha fet sense la presència de la patronal, que s’ha oposat a la mesura.
També ha mostrat els seus dubtes en les últimes hores el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que va suggerir fer una aplicació gradual, personalitzat en diversos sectors i fins al 2026. A parer de Díaz, el fet que el ministre socialista hagi proposat demorar l’aplicació de les 37,5 hores setmanals “incompleix” l’acord del govern de coalició.
Les mesures de l’acord
L’acord tancat entre el govern espanyol i els sindicats es basa en una modificació de l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors que entrarà en aplicació el 2025, després que s’aprovi al Congrés i al Senat. A més, es prendran mesures per protegir els drets dels treballadors a temps parcial, als quals es milloraran els salaris complint amb una doctrina del Tribunal Europeu de Justícia.
El text subratlla que les empreses hauran de mantenir el salari dels contractats a temps complet i les hores treballades dels contractes a temps parcial actuals, cosa que incrementarà el preu per hora que perceben aquests empleats. Un altre dels aspectes que introdueix el pacte és un registre de jornada que sigui accessible en temps real per la Inspecció de Treball.
També s’inclouen sancions individualitzades per cada treballador pels incompliments en matèria de temps de treball, de manera que les multes s’hauran d’abonar per cada empleat que incompleixi la normativa i no una quantitat genèrica per tota la companyia.
L’acord també reconeix la desconnexió digital com un dret irrenunciable i afirma que és un deure empresarial no contactar amb el treballador mitjançant qualsevol dispositiu fora de l’horari de treball. A més, la modificació de l’Estatut dels Treballadors assenyala el dret a no estar localitzable fora de l’horari de feina i apunta que no atendre les comunicacions en aquest període no pot tenir represàlies per a l’empleat.
“A favor” dels treballadors
Després de la signatura de l’acord, Díaz ha destacat que el pacte suposa un “avenç civilitzatori” comparable amb la vaga de la Canadenca, que va permetre la jornada de 8 hores l’any 1919. “No és un acord més”, ha remarcat en un acte amb els líders d’UGT i CCOO a Madrid on han assistit diversos ministres de l’executiu.
“Treballar menys no pot ser només una prerrogativa de la banca o els treballadors públics”, ha destacat la també ministra de Treball, que s’ha compromès que la mesura estigui vigent durant l’any 2025. “Crec que cal donar les gràcies per prioritzar els interessos de la majoria davant dels interessos d’uns pocs. La política en la qual creiem és aquella que compleix el que acorda. El que prometem, ho complim, i això és el que fa avançar el nostre país. Aquest ministeri compleix”, ha asseverat, tot indicant que la mesura millorarà l’economia i farà “un país millor”.
Díaz ha destacat que a Espanya no es redueix la jornada laboral des de fa 40 anys, malgrat els “enormes avenços” en productivitat que s’han registrat de manera continuada. En aquest sentit, ha apuntat que “ha arribat l’hora de repartir la productivitat i una mica més a favor de la gent treballadora”. “Avui encara la majoria de les persones assalariades tenen jornades superiors a les 37,5 hores, i per això reduir la jornada afectarà 12 milions de persones”, ha defensat.
Tal com ha remarcat Díaz, l’acord oficialitzat aquest divendres ha necessitat reunions, hores i un “esforç col·lectiu” molt gran per part de tots els agents socials implicats en una negociació que va començar el gener del 2024.
Onze mesos de negociació
La negociació entre govern espanyol, sindicats i patronal s’ha allargat onze mesos fins a la negativa definitiva de la patronal CEOE de participar de l’acord fa un mes. La postura de la patronal ha estat des del principi de la negociació, el 25 de gener, que no estava d’acord amb modificar el topall màxim de jornada laboral a l’Estatut dels Treballadors, perquè preferia deixar aquesta qüestió a l’àmbit de la negociació col·lectiva. El juliol passat hi va haver un punt d’inflexió, quan la patronal va dir que no acceptava “ultimàtums”, després que es presentés un text amb què els sindicats ja se sentien còmodes.
Amb l’esperit d’aconseguir un acord tripartit, des d’aleshores fins a finals de novembre el govern va posar sobre la taula mesures de compensació per les possibles pèrdues que la reducció de la jornada pogués causar a les empreses. Finalment, la patronal es va despenjar de l’acord el 21 de novembre, mantenint la seva postura inicial.
A partir de llavors, va començar una nova fase de negociació entre govern i sindicats per tancar un acord per portar com més aviat millor el projecte de llei al Congrés dels Diputats. Un acord que ambdues parts han advertit que probablement no incorporarà cap de les propostes de compensació que el govern oferia a les empreses per intentar sumar-les a l’acord.
Al seu torn, els sindicats han reclamat en tot moment que l’acord comptés amb mesures per garantir la desconnexió digital dels treballadors i per controlar que la reducció horària és efectiva. Un cop el projecte de llei arribi a la Mesa del Congrés, tindrà un procés de tramitació que s’allargarà com a mínim sis mesos.