La fortíssima connexió d’uns altres temps entre Joan Laporta i Johan Cruyff, en l’emocional i en el pràctic, a l’hora d’adoptar decisions futbolístiques és clar que es va perdent amb el temps i per l’efecte de determinades circumstàncies, com la desaparició de la figura de Jaume Roures, exalt comandament de Mediapro, que després de ser convidat a abandonar el hòlding ha trencat aquest triangle Laporta-Cruyff-Mediapro que un dia va arribar a ser tan poderós.
No fa falta dir que la defunció de Johan va tenir el seu lògic impacte, si bé el fort suport del club a la Johan Cruyff Foundation i posteriorment la integració de Jordi Cruyff en l’staff tècnic blaugrana havien mantingut aquest fort vincle.
Avui dia, no obstant això, els llaços no són tan estrets, perquè en els últims homenatges de record a Cruyff, anualment concentrats en el partit de veterans a Sitges, una vegada desaparegudes les reunions dels Amics de Cruyff que promovia Roures, s’ha apreciat un cert desinterès institucional i, fins i tot, una mica de buit. En el d’enguany, recentment celebrat i rematat amb la col·locació d’una placa urbana en record de Johan, no van estar ni el president Joan Laporta ni el vicepresident Rafael Yuste, ni tampoc la vella guàrdia del cruyffisme blaugrana.
En canvi, sí que va aparèixer un nou jugador, fins a un cert punt sorprenent. Joan Camprubí, impulsor de la plataforma Som un Clam, se suposa que convocat per l’organització per la seva pertinença al clan Montal, net del president Agustí Montal, que va fitxar Cruyff com a jugador el 1973 procedent de l’Ajax. Joan Camprubí, indubtablement interessat a guanyar notorietat amb la seva presència de cara a les pròximes eleccions, no va aprofitar la circumstància per fer massa soroll. Més aviat va refredar una mica les seves pròpies opcions. Curiosa estratègia.
Pel que sembla, Laporta va prioritzar en la seva agenda presidir la inauguració d’un Barça Academy a Mongòlia, en línia amb aquesta afició tan seva, i de cap altre president, d’obrir personalment les Barça Academy com ja va fer en Kirguizstan l’estiu del 2022, deixant tirat el Barça femení en la recollida dels premis de la UEFA després d’haver conquistat la Champions. Potser es tractava d’evitar, per part de tots dos, una altra trobada Laporta-Camprubí després de la demostració de la seva fragilitat opositora amb motiu de l’assemblea del 19-O passat. Una altra demostració també, que els ismes estan per alguna cosa.