Les expectatives que el pla de negoci de Barça Vision, la societat que concentra la comercialització del conjunt dels actius audiovisuals i els productes digitals de nova generació (Metavers, Web 3.0, NFT o el Fan Token) del FC Barcelona no poden ser massa optimistes, considerant els precedents i també els projectes avançats des del club, indefinits i embolicats en una atmosfera d’evident confusió. Precisament, si l’auditor, Grant Thornton, va admetre no haver estat capaç d’avaluar la deterioració de la societat propietària del 53% de les accions, Bridgeburg Invest, va ser perquè la junta no li va facilitar cap dels elements que haurien pogut ajudar a determinar-lo amb precisió, com el flux de caixa, les vendes i ni tan sols el pla de negoci actualitzat, perquè el de l’any anterior no s’havia complert en cap dels seus aspectes. L’auditor pretenia saber si podia aplicar un criteri de confiança al futur de Barça Vision per evitar el que sembla indefugible, el menyscapte del cent per cent del valor de la companyia, que avui és, en llibres, de 208 milions més el derivat de la incorporació d’un 2,4% adquirit pel club, conseqüència del rebuig i la desafecció absoluta d’un dels inversors inicials, Socios.com, definitivament deslligat de l’invent de Barça Studios, el mateix que ha fet Orpheus Media.
Pel que respecta a l’activitat de Barça Vision al llarg de l’exercici anterior, més enllà de la deserció dels primers accionistes i dels impagaments de Libero, és pràcticament inapreciable per la senzilla raó que el seu pla de negoci no és atractiu i es basa en especulacions sobre un potencial mercat sobre el qual pretén operar i obtenir beneficis milionaris quan desperti. Incertesa total que es va reflectir també en aquesta il·lusòria sortida a borsa en el Nasdaq de Nova York, finalment destapada perquè només es tractava d’un muntatge per seduir, o més aviat engalipar, algun inversor incaut.
Si es repassa la memòria oficial del club, l’activitat en l’espectre digital es redueix a l’exhibició “en el Moco Museum de Barcelona i Amsterdam els dos primers NFT de la seva història, In a Way, Immortal –protagonitzat per Johan Cruyff–, i Empowerment– dedicat a Alexia Putellas–, que formen part de la col·lecció Masterpiece, un projecte impulsat per Barça Vision, de deu obres que s’aniran presentant peça per peça”. Es tracta d’obres d’art digitals audiovisuals amb les quals el Club ret homenatge a moments i personatges emblemàtics del Barça que engrandeixen el llegat i el seu patrimoni històric”. Totes dues obres, com se sap, van ser subhastades en el seu moment sense que entre totes dues sumessin un milió, la primera el 2022 i la segona el 2023. Se suposa, per tant, que la tercera és a punt d’aparèixer i que guardarà relació amb el 125è aniversari del FC Barcelona.
En el si de la junta, no obstant això, guarden un prudent silenci i tracten de millorar aquest tipus de produccions, ja que el de Johan Cruyff va ser objecte d’una sanció del regulador per ometre en la informació de la subhasta que el valor dels NFT està subjecte a la volatilitat dels mercats. Quant l’NFT de Alexia Putellas, el procés es va veure embolicat en sospitoses licitacions d’última hora i l’acusació mediàtica que el comprador podia haver tingut relació amb l’empresa productora. Certament, el mercat dels NFT no està destacant per la seva activitat ni entusiasme. L’altra activitat reconeguda es va centrar en el Congrés NFT París 2024, on un representant del club va participar en una ponència.
Pel que fa al braç audiovisual, sí que ha registrat una major vitalitat, bàsicament perquè Laporta, després de tancar Barça TV a causa dels seus enormes costos i pèrdues, havia de trobar la fórmula de continuar produint suports audiovisuals tradicionals amb la finalitat d’alimentar el web, mantenir un to informatiu modern en els comptes de les xarxes socials oficials i generar continguts de producció pròpia, imprescindibles per autoalimentar el propagandisme i la línia comunicativa oficialista.
Barça One, “plataforma de continguts en streaming nascuda amb vocació global que serveix com a finestra d’accés a les produccions audiovisuals de la casa”, estrenada el 4 d’abril d’enguany, va venir a ocupar aquest buit impresentable i a donar sortida, entre altres serveis, als compromisos de màrqueting amb els patrocinadors i amb els abonats a Barça TV+, que ja era de fet una alternativa en format digital a les estructures de la televisió tradicional, cada vegada més costosa.
Cosa que no significa, en cap cas, que Laporta aprofités la conjuntura i el sacrifici de tancar Barça TV per estalviar costos ni trobar un mode més econòmic per a aquesta estructura de servei imprescindible.
Al contrari, va mantenir al capdavant de l’embull a Toni Cruz, el director de Barça TV que continua cobrant com a tal i que va ser incorporat presumptament per revitalitzar aquest sector del club i enfocar-lo cap a un estadi de productivitat i de sostenibilitat.
Barça One, més coneguda pels Aló Presidente de Laporta -és a dir, per les entrevistes amb massatge incorporat-, continua sent un punt vermell per a l’economia barcelonista, agreujada per aquest impuls de realitzar documentals caríssims com els de la sèrie New Era o la sèrie Origens, que repassa la vida de jugadors precoços a una edat en la qual encara han de donar el millor de les seves carreres al Barça, limitant-se a mostrar el seu poble natal, veïns i familiars, en conjunt productes que no han aportat monetàriament més que despeses.
Barça One representa que va ser plantejat com “un projecte que democratitza els continguts del Club oferint-los gratis, a escala global, com mai s’havia vist fins ara. Barça One és una evolució natural i necessària de Barça TV+ que materialitza l’aposta del Club per crear un projecte de referència en la indústria de l’entreteniment”, resava la publicitat institucional en un intent prosaic de vendre, com sempre, més fum que una altra cosa, perquè Barça One no suporta un seguiment majoritari, es penja sistemàticament i tant les audiències com la programació són deficitàries. No fa falta dir que en la jornada estrella de la seva curta vida, amb motiu de l’assemblea del 19 de l’octubre passat, dia en què havia d’assegurar que l’streaming garantís el seguiment dels socis en temps real, l’emissió va sofrir un desajustament d’entre 20 i 25 minuts. Un desastre que, intencionadament o accidentalment, va provocar una notable incidència en el procés de les votacions, però que tampoc ha merescut la reacció interna o externa que es correspondria amb una agressió de tal calibre als principis democràtics del barcelonisme en un altre senyal inequívoc de la mescla de la sedació institucional promoguda des de la junta, el menfotisme social actual i l’actitud inerta de l’oposició.
La suma integrada de tots dos recursos potencials, el de la reserva i possibilitats de l’audiovisual i el mercat digital de les noves tecnologies, no li reporta al club un efecte financer rellevant, més enllà de les pèrdues ocasionades pel servei ofert als socis i a la necessària embranzida comunicativa i comercial del club. Analitzats els seus volums i dimensió és realment censurable i denunciable que la directiva de Laporta li hagi adjudicat un valor de 408 milions i un horitzó d’ingressos i de beneficis de centenars de milions. En l’últim any, la facturació d’aquesta divisió blaugrana s’estima en 70.000 euros sense que hagin transcendit el balanç de pèrdues o guanys, inversions ni les dades més essencials per conjecturar sobre el seu futur. El pitjor símptoma, la voluntària desinformació per part de la junta de Laporta, que ni tan sols li ha obert aquesta carpeta a l’auditor.