Jordi Pujol va reconèixer ara fa deu anys que va ocultar una fortuna a l’estranger mentre va ser president de la Generalitat. Va delinquir i ho va reconèixer. És, per tant, un delinqüent. No cal donar-hi massa voltes. La justícia hauria de determinar quina condemna mereix per la seva conducta delinqüencial. No tinc massa clar que arribem a veure mai el judici en què això s’aclareixi.
Alberto González Amador va arribar a un acord amb la Fiscalia i va reconèixer que havia comès un frau fiscal de 350.000 euros mitjançant una trama de factures falses. L’acord consistia en acceptar una condemna de vuit mesos de presó que li estalviava la pèrdua de llibertat. Un altre delinqüent, doncs. A González Amador no li agrada que li recordin que ha comès delictes i s’ha querellat contra els que el qualifiquen de delinqüent. En el seu cas sí que veurem uns quants judicis. A veure a quines conclusions arriben perquè la justícia és un pou de sorpreses.
Pujol no s’ha querellat contra ningú però els seus seguidors s’hi refereixen com a “molt honorable” i s’empipen com a mones quan se’l tracta de delinqüent.
Als independentistes condemnats per diferents delictes i amnistiats entenc que no els podem qualificar de delinqüents. L’amnistia esborra els delictes i aquí pau i després glòria. Algun tossut preferiria parlar de “aquí pau i després ho tornarem a fer”.
Pujol no tornarà a fer el que va fer. Té 94 anys i prou feina té a aclarir si és independentista o no ho és. Els seus fills sí que poden tornar a fer malifetes i delictes. Veurem quins plans de futur tenen.
González Amador va de ‘xulo’ per la vida i de bracet de la Brunete mediàtica madrilenya i d’algun jutge amic confia a sortir ben lliurat de l’embolic en què s’ha fotut amb els seus delictes. De moment, la seva companya, Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunidad de Madrid, va dient que Hisenda persegueix els bons ciutadans i que tot és una conxorxa de Pedro Sánchez per fer-li la guitza i mirar de carregar-se-la.
Robin Hood també va ser un delinqüent. Robava als rics per donar-ho als pobres. Jordi Pujol i Alberto González Amador robaven al conjunt dels ciutadans per quedar-s’ho ells i els seus familiars. Han estat i són dos delinqüents. Aquesta llufa no hauria d’impedir, però, que, després de complir les condemnes que els pertoquin, es reformin i que, com va dir un altre delinqüent, el Rei Joan Carles I, s’apuntin a allò de “ho sento molt, m’he equivocat i no tornarà a passar”.
Oblidarem la hipocresia de Pujol cridant des del balcó del Palau de la Generalitat que “a partir d’ara d’ètica i moral en parlarem nosaltres i no ells”, oblidarem les querelles del company d’Isabel Díaz Ayuso i confiarem en la capacitat de reinserció del nostre sistema judicial i la nostra democràcia.
Així és com ho veig jo.