En un concurs d’excuses babaues, patètiques, vergonyoses i insultants pel soci i per a qualsevol ciutadà, les abocades per JoanLaporta, el president del Barça, i per la seva vicepresidenta, ElenaFort, per justificar les assemblees virtuals competirien pel primer premi. Laporta ha arribat a afirmar que l’assemblea telemàtica “era una reivindicació del barcelonisme, és un format que, com demostren les dades, fa que sigui més participativa i més universal. Som el club de la democràcia i de les llibertats”.
Realment, no es poden dir més mentides i falsedats, ni amb més cinisme, en menys paraules. Les dades, per descomptat, ho desmenteixen, perquè des de la primera, l’abril del 2022, dels 906 (701 en la votació més gran), a l’última, l’octubre del 2023, el descens acusat ha estat tan rellevant, amb 656 (441 la votació més gran), que fins i tot el mateix Laporta, fa un any, va prometre obrir-la perquè recuperés el caràcter presencial. Una altra mentida. Una més.
No cal recordar, sobre que el barcelonisme sempre ha somiat amb les assemblees telemàtiques, segons Laporta, que va ser en una assemblea presencial on els socis del Barça van votar en contra del vot telemàtic. Usar-ho, per dir-ho en curt, és il·legal, impugnable i contrari a la voluntat del barcelonisme.
No tenint prou amb què el president es posi en ridícul, precisament perquè representa la màxima autoritat i assumeix una major responsabilitat i culpa davant la resta del món burlant-se dels més elementals principis i drets democràtics dels socis, li ha seguit en alguns mitjans la no menys inefable Elena Fort, que diu sorprendre’s perquè hi ha socis que reclamen el format presencial on el compromissari diu públicament el seu nom, cognoms i número de soci del FC Barcelona, pot aixecar la mà i parlar amb plena llibertat per a opinar, interpel·lar, preguntar i votar amb llum i taquígrafs davant de la resta del barcelonisme.
“Creiem que fer-la de manera telemàtica era democratitzar-la, perquè en les últimes ha pogut participar gent d’altres espais (astronautes o extraterrestres?), com per exemple de Polònia. Entenem que és la forma més democràtica i més oberta de poder-la fer perquè tothom pugui participar. És la manera de reforçar la participació de tota aquella gent que no viu a Barcelona, que ho té més complicat”, va afirmar.
Per descomptat, s’ha normalitzat que, en aquest univers blaugrana laportista de pensament únic, el periodista no repregunti com li correspondria en aquest cas amb el següent interrogant: per què llavors en les presidències de SandroRosell i de Josep Maria Bartomeu es van registrar assistències superiors al miler de socis i ara, que és més fàcil i possible l’assistència a distància, no voten ni 500 socis?
La resposta correcta que mai sortirà de la boca ni de Laporta ni de cap dels seus directius és que abans les assemblees eren democràtiques.