La Fiscalia General de l’Estat ha presentat un al·legat al Tribunal Constitucional (TC) en què rebutja la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem (TS) contra la llei d’amnistia. El document que ha avançat El País de 49 pàgines sol·licita que la qüestió no s’admeti per motius formals i que, si s’admet, es rebutgin els arguments del Suprem, els quals considera polítics més que jurídics.
La Fiscalia considera que l’alt tribunal “no identifica amb precisió els preceptes legals la constitucionalitat dels quals” qüestiona i que esgrimeix, a més, en molts casos, “arguments de traça netament ideològica i política”. “En realitat, el Tribunal Suprem no planteja en aquest cas un dubte de constitucionalitat sobre una norma legal sinó que rebutja amb convicció absoluta l’existència mateixa de la llei, i, en definitiva, la decisió política d’aprovar-la”, argumenta.
D’altra banda, el ministeri públic també critica que el Suprem s’excedeixi en les seves valoracions sobre el que deia la mateixa sentència contra l’1-O i li retreu que insisteixi ara “a caracteritzar com a cop d’Estat aquells esdeveniments i titllar de colpistes els seus artífexs”, quan, com recorda la Fiscalia, el conflicte es va qualificar “originàriament” com a “sediciós”. A més, considera errònia la interpretació que el Suprem fa del preàmbul de la llei, perquè considera que el legislador assumeix que l’amnistia és una reacció a una injustícia quan no s’ha de retreure res a l’actuació dels poders públics.
D’altra banda, la Fiscalia rebutja que només es pugui aprovar una llei d’amnistia per “facilitar o consolidar el trànsit d’una dictadura a una democràcia, d’un règim polític que retalla les llibertats a un altre que busca garantir-les”, i sosté que la llei dona al mateix tracte als que van cometre els actes sediciosos (els independentistes) i als policies que van intentar evitar-los.
Finalment, el ministeri públic al·lega que l’origen polític de la llei no pot ser motiu d’impugnació. El fiscal reflexiona sobre els acords parlamentaris aconseguits per aprovar la llei d’amnistia i sosté que no correspon ni al ministeri públic ni al Tribunal Constitucional jutjar aquest pacte polític, una cosa que, segons sosté, fa el Tribunal Suprem per recolzar les seves impugnacions a la norma.