El Departament de Justícia i el de Salut de la Generalitat de Catalunya revisaran pròximament el programa de prevenció dels suïcidis a les presons catalanes que es va aprovar el 2019. A més curt termini, en les setmanes vinents, s’aplicaran 10 mesures concretes per millorar la prevenció, la detecció i l’actuació, mesures que han sorgit del grup de treball d’experts de les dues conselleries. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha dit que li preocupa l’alta taxa de suïcidis a les presons catalanes, 11 aquest any en una població d’uns 8.000 interns, i que el pla i les mesures volen incrementar la detecció per evitar-los.
En una roda de premsa conjunta amb ElenaPérez, secretària de Mesures Penals, i AinaPlaza, directora general de Planificació del Departament de Salut, Espadaler ha posat de relleu que el programa del 2019 és la base per treballar en el nou, però cal revisar-lo per posar-lo al dia, i aprofitar també les deu mesures que en aviat entraran en vigor. Al seu torn, Pérez ha explicat que el 2024 s’ha activat el protocol de risc de suïcidi 549 vegades, la majoria per nivell baix o moderat. Això inclou tots els presos que han passat per les presons catalanes, més de 10.000, i a alguns se’ls pot haver activat el protocol més d’un cop. Dels 11 presos suïcidats aquest 2024, només dos tenien el protocol activat, mentre que la resta el tenien desactivat o no se’ls havia activat mai. Plaza, per la seva banda, ha explicat que a Catalunya hi ha una ràtio d’1,5 psiquiatres per cada 1.000 presos, davant de la mitjana europea d’1,3 i l’espanyola de 0,2.
Noves mesures
La primera mesura de xoc serà crear en dues setmanes una taula permanent a cada presó per avaluar el risc de suïcidi dels interns i les mesures a prendre. Es reunirà mensualment i traslladarà immediatament les seves recomanacions i propostes de solucions. A més, es farà sensibilització i formació a tots els implicats en la qüestió i es difondran les guies de prevenció.
També es crearà un sistema d’alerta sobre esdeveniments crítics que activarà mesures de protecció indicades per un psicòleg o psiquiatre, informant-ne a la direcció del centre, i s’involucrarà els interns en la prevenció del suïcidi, amb una bústia d’avís de risc i posant en marxa la figura de l’intern de suport. Fins ara existia aquesta figura però, segons Pérez, no s’havia activat. Així, per exemple, es crearan cel·les connectades a través d’un vidre perquè el pres de confiança pugui vigilar el que té risc de suïcidi.
Una altra mesura serà monitorar les activacions del protocol de risc i les actuacions que faci l’atenció primària sanitària. Es farà un seguiment d’aquest seguiment mèdic cada dos mesos en els presos amb risc alt, se supervisaran cada dues setmanes les deteccions i activacions del protocol i s’ampliarà el període de seguiment quan es desactivi. D’altra banda, en dos mesos es farà una llista d’estris o mitjans perillosos als quals els presos amb risc de suïcidi no podran accedir, de manera que es canviaran els llençols o tovalloles de tela per altres menys resistents amb els quals no es puguin penjar del coll, s’habilitaran cel·les sense barrots, només amb vidres blindats, i també es canviaran els matalassos.
Alhora s’intentarà crear espais alternatius per a l’aïllament, més “amables, flexibles i menys restrictius” i amb videovigilància. En el cas dels departaments de règim tancat, on van els presos més conflictius, s’afegirà una intervenció més intensiva, i els psiquiatres podran vetar l’aïllament de presos amb risc de suïcidi. Hi haurà més visites mèdiques als interns de règim tancat o als de les cel·les d’aïllament.
La vuitena mesura serà garantir l’estabilitat dels funcionaris ja especialitzats per evitar que vagin rotant amb altres professionals no tan especialitzats. També es facilitarà la connexió entre les presons i l’historial mèdic del pres i, en darrer lloc, es realitzarà en tres mesos un estudi del risc de suïcidi amb perspectiva de gènere, per analitzar amb més profunditat les circumstàncies especials de les preses.