El Tribunal Constitucional ha estimat per unanimitat el recurs de Vox i ha anul·lat el decret llei del 6 de juliol del 2021 de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya. Aquest decret regulava la prestació d’una garantia en forma d’aval per part de l’administració quan, en un procés penal o comptable, es considerés en fase d’instrucció l’existència d’indicis de criminalitat o responsabilitat comptable i s’exigís fiança dels perjudicis econòmics que l’actuació dels càrrecs o el personal públic hagués pogut ocasionar a l’administració.
El decret cobria casos com el dels excàrrecs implicats en la causa del Tribunal de Comptes sobre l’1-O, però el Constitucional ha constatat que no està justificada la urgència per aprovar el fons amb un decret llei. Concretament, la sentència considera que el decret llei en el seu conjunt és contrari a l’article 86.1 de la Constitució per falta de pressupost habilitant i declara la seva inconstitucionalitat.
El tribunal entén que no existeix cap explicació de per què la norma impugnada ha de ser aprovada amb una urgència extraordinària, sense el procediment parlamentari pertinent, i troba insuficient la invocació general sobre l’oportunitat o conveniència de comptar amb aquesta normativa i donar així cobertura als servidors públics davant dels riscos exclosos de les pòlisses d’assegurança subscrites per la Generalitat. Cinc magistrats han subscrit vots coincidents amb la sentència.
El fons segueix vigent
Malgrat la decisió del Constitucional, aquest fons segueix vigent, ja que es va aprovar posteriorment a través d’un projecte de llei al Parlament, el 23 de febrer del 2022. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’exconseller d’Economia Jaume Giró, impulsor d’aquest fons, subratlla que va negociar i pactar personalment amb l’actual president de la Generalitat, el socialista SalvadorIlla, poder tramitar-lo com a projecte de llei precisament perquè tingués empara jurídica. L’exconseller ha fet èmfasi en el fet que la llei, aprovada per àmplia majoria, no la va impugnar ningú.
Giró ha destacat que el tribunal no entra en el fons i només qüestiona la forma, i ha subratllat que, igualment, el decret llei «va complir en el seu moment la seva funció», ja que va impedir l’embargament de comptes o propietats d’excàrrecs com ara l’expresident de la Generalitat Artur Mas o l’exconseller Andreu Mas-Colell.