El Govern de Salvador Illa aposta fermament per les energies renovables. A hores d’ara, Catalunya està per sota de la mitjana d’altres comunitats i de la zona europea. Els darrers anys hi ha hagut una paràlisi i un endarreriment, la qual cosa suposa un desavantatge competitiu per la manca d’energia renovable.
Mentre que a Espanya ja és una realitat que el 52,3% de la producció elèctrica prové de les energies renovables, a Catalunya només és del 13,6%. Fins i tot l’Informe Draghi destaca que Catalunya està a hores d’ara lluny dels objectius per al 2030, quan les energies renovables són un factor de competitivitat.
Per exemple, mentre que l’objectiu en la solar fotovoltaica d’autoconsum pel 2030 és de 2.185 MW, actualment hi ha a Catalunya 991 MW instal·lats, i d’aquests, el 69% són de potència inferior als 5 kW.
Segons les dades de la Generalitat, Catalunya compta ara amb una potència instal·lada d’energia solar en el terreny de 351 MW, quan l’objectiu per al 2030 és de 4.458 MW, cosa que representa només el 8%. En canvi, on més s’ha avançat és en la solar en teulada.
Pel que fa a l’energia eòlica terrestre, estancada pel que fa al seu desenvolupament des de fa anys, hi ha instal·lada una potència de 1.046 MW, un 26% del grau d’assoliment fixat per al 2030. Però on hi ha més endarreriment és en l’energia eòlica marítima: n’hi ha 0, quan l’objectiu és de 1.000 MW. En aquest cas hi ha certes dificultats, ja que la tecnologia està en fase de desenvolupament i només hi ha una zona apta, que és la badia de Roses.
Pel que fa a l’energia hidroelèctrica, la situació actual és de ple compliment, amb una potència de 1.825 MW. En canvi, la hidroelèctrica reversible està encara lluny de l’objectiu, ja que només hi ha instal·lat el 26% de l’objectiu (534 MW de 2.034 MW). En el cas de la bioenergia, Catalunya compta amb 72 plantes. L’objectiu per al 2030 és assolir una potència instal·lada de 246 MW.
Per capgirar aquesta situació d’endarreriment, es fa necessari “tirar endavant projectes solars i eòlics arreu del territori, omplir les teulades de les llars i de les indústries de panells solars, i també abordar projectes energètics transformadors, que permetin avançar de forma ràpida cap a una economia descarbonitzada, com són l’eòlica marítima o les centrals hidroelèctriques reversibles”, segons afirmen des del Govern.
La implantació de renovables és un procés que suposa una certa transformació del territori i, per tant, que genera de forma comprensible dubtes i reticències allà on s’instal·len. Per això, des del Govern de Salvador Illa es creu convenient que la transició energètica s’adapti a la geografia del país, amb parcs més petits que els d’altres indrets amb menor densitat de població.
En aquest sentit, s’ha aprovat el Pla Territorial Sectorial de les Energies Renovables, on es preveuen 16 mesures per arribar als objectius marcats per Europa per al 2030.
La primera mesura és l’eliminació de la necessitat d’autorització administrativa per a tota instal·lació d’autoconsum de menys de 500 kW. Així es podrà accelerar en el segment de les teulades.
La segona mesura és reforçar el seguiment del grau de compliment de terminis i condicions pel que fa a l’autoconsum col·lectiu, en ser una modalitat essencial perquè sigui viable econòmicament. La tercera mesura proposada és la de dotar de recursos econòmics i humans suficients L’Energètica, l’empresa pública catalana, per assegurar que la Generalitat cobreix totes les seves teulades potencials amb panells solars abans del 2030, instal·lant-hi al voltant de 200 MW d’autoconsum.
La quarta mesura és la de dotar de més recursos dedicats a la tramitació de projectes d’energies renovables, inclosos els serveis territorials, i d’una estructura eficient per accelerar-ne la burocràcia. La cinquena mesura és aclarir o, en si escau, modificar la normativa urbanística per facilitar la construcció de pèrgoles solars als pàrquings i altres espais oberts de grans dimensions.
La sisena mesura és l’aprovació del Pla Territorial de les Energies Renovables, de forma que es faciliti el coneixement de les zones més adients per a la implantació de les renovables. La setena mesura és la d’agilitzar els tràmits urbanístics per assegurar que es facin en paral·lel als energètics i, així, assegurar que no es produeixin retards en la construcció de les instal·lacions.
La vuitena mesura adoptada és la d’accelerar la tramitació dels projectes energètics estratègics, la qual cosa permetrà acostar-se als objectius per al 2030 de forma ràpida, com ara l’eòlica marina o els projectes d’hidroelèctriques reversibles. Això sí, caldrà assegurar les degudes compensacions al territori i la protecció del medi ambient.
La novena mesura aprovada pel Govern de la Generalitat és l’establiment d’una regulació clara sobre les bateries. D’aquesta manera, es donarà seguretat jurídica a aquest sector emergent i permetrà, també, fer viables projectes de renovables.
La desena mesura prevista és la de permetre el canvi de titular durant la tramitació d’un projecte renovable. Així, els projectes avançats on el promotor inicial vol desistir per raons econòmiques o organitzatives podran ser seguits per d’altres. L’onzena mesura és la de permetre la possibilitat de presentar un estudi edàfic específic sobre un terreny concret per un laboratori acreditat que prevalgui respecte al de la categorització agrícola d’informació cartogràfica genèrica.
La dotzena mesura és la reducció dels terminis per la tramitació de projectes d’energies renovables, sobretot d’aquells que no estan relacionats amb processos de participació pública. La tretzena mesura és la de l’establiment de negociacions amb Red Eléctrica i el Ministeri d’Indústria per assegurar que la pròxima planificació elèctrica 2025-2030 prevegi les inversions en xarxes elèctriques per tal d’assegurar la connexió de les renovables.
La catorzena mesura és l’aprovació d’un full de ruta d’electrificació de Catalunya. Així, es prioritzaran els vectors de la mobilitat terrestre, la climatització domèstica i l’electrificació industrial. La quinzena mesura és l’agilització de la implantació dels punts de recàrrega per part de les empreses operadores, així com encarregar a L’Energètica que posi punts de recàrrega a tots els edificis públics amb pàrquing i en espais propers a la xarxa de carreteres en aquelles comarques on hi hagi manca d’inversió en la recàrrega de vehicles elèctrics.
Finalment, la setzena mesura és l’aposta decidida pel biogàs com a eina per a la reducció de les emissions d’aquells consums de difícil electrificació, accelerant la implantació de les mesures de simplificació administrativa previstes en l’anàlisi feta el 2023, en el marc de l’estratègia catalana del biogàs.
*Pots llegir l’article sencer al número 1590 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.