A l’escenari opositor a Joan Laporta que ara defineixen les postures mitjanament clares de Víctor Font i Som un Clam, l’excandidat demanant eleccions al juny pròxim i la plataforma exigint que la pròxima assemblea sigui presencial perquè els socis puguin participar democràticament, s’uneix, o almenys això pretén, aquesta amalgama d’entitats que s’autoproclamen grups d’opinió amb una posada en escena i plantejaments contradictoris i, en el fons, col·laboracionistes i laportistes per molt que ara vulguin aparentar haver-se posicionat en contra del seu regnat.
Dignitat Blaugrana, Compromissaris FCB, El Senyor Ramon, Seguiment FCB, Un Crit Valent i Transparència Blaugrana venen d’haver servit cegament i fanàticament a l’actual junta des de molt abans que Laporta guanyés les eleccions el 7 de març del 2021. Aliats amb les poderoses forces sobiranistes, polítiques, financeres, mediàtiques, socials i, fins i tot, policials que van fer el treball brut per a fer fora a Josep Maria Bartomeu, aquests grups d’opinió no van dubtar, liderats per Dignitat Blaugrana, a posar al servei del vot de censura i amb anterioritat a generar el brou de cultiu crític idoni que el propiciés tots els seus recursos, afiliats, influència i visibilitat.
Ho van fer, a més, verbalitzant la necessitat i la urgència que Bartomeu i la seva junta no adoptessin cap de les decisions anunciades per afrontar els efectes de la pandèmia, com ara aplicar un descompte directe de 20% al salari dels professionals i administrar una palanca de 200 milions per equilibrar l’efecte advers d’una recessió dels ingressos pel tancament de l’estadi durant una temporada sencer.
Banderers i lliurats a la solució Laporta, i malgrat reconèixer-se i posar-se la medalla de configurar-se com un col·lectiu crític i fiscalitzador, no ha estat fins ara quan han volgut fer un pas en la direcció contrària i admetre que, objectivament, la gestió del president al qual han secundat incondicionalment és inacceptable des de tots els punts de vista.
Tard i amb una alternativa que frega el ridícul, ara sí que admeten aquests grups que “no podem donar empara a la gestió actual del Club, insuficient i arcaica, gestió que considerem no adequada pel present i futur del Barça, basada en un model presidencialista que no compartim. Després de gairebé tres anys i mig de mandat, considerem que la gestió de la Junta Directiva ha estat, així i tot, erràtica i perillosa, posant en risc la viabilitat econòmica i la reputació del FC Barcelona”.
Dit pels qui han sortit a defensar sistemàticament totes les atrocitats comeses per Laporta, i que quan han assenyalat algun esborrall han estat menystinguts, calcigats i ridiculitzats per una junta a la qual han tolerat la supressió de tots els drets socials, aquesta revolta d’ara no deixa de produir una sensació planyívola i realment poc representativa del seu veritable esperit barcelonista. Què pensar dels qui van treure els tancs al carrer perquè Messi se’n va voler anar del Barça sent Bartomeu president -per cert, quan el Barça era el primer de la llista Forbes dels clubs més rics del món- i poc després van aplaudir que Laporta li donés una puntada i el llancés al carrer en contra la seva més ferma promesa electoral? I què pensar dels qui, a més a més, van continuar callats davant les evidències de degradació del patrimoni i l’economia blaugrana a les mans del nou president, un personatge dictatorial, nepotista i capritxós?
La resposta és la trajectòria desdibuixada i maldestra d’aquesta teòrica força social que agrupa aquest col·lectiu i que ara demana a Laporta una cosa realment surrealista i pot ser quetambé poc seriosa com una qüestió de confiança, quelcom semblant a una consulta telemàtica als socis (a proposta de la mateixa junta!) que sospesi si el president i la directiva han de continuar dirigint el club.
Aquests grups poden esperar asseguts com fins ara, malgrat la seva amenaça d’obrar en conseqüència si no reben una resposta a la seva petició en un termini de deu dies, i rebre una altra bufetada d’indiferència de la junta que més egoistament els ha utilitzat a favor dels seus interessos, especialment a l’hora aplicar aquesta sedació social sobre la qual ha pogut saquejar impunement el club.
Una altra cosa és el discordant de la seva actitud anterior, passiva enfront dels atropellaments de Laporta i encobridora de les seves malifetes, amb el relat mitjançant el qual ara presenten la seva proposta impossible perquè la junta triï voluntàriament suïcidar-se.
Bàsicament, qualifiquen d'”erràtica” la gestió perquè la junta “ha usat de manera no adequada les palanques financeres/econòmiques, convertint una solució puntual en una eina estructural que compromet el futur del Barça” i de “lamentable” el tracte donat a alguns mites com Messi, Koeman, Xavi o Saras Jasikevicius. També censuren la reacció en el cas Negreira perquè “la falta d’una resposta ràpida i contundent ha erosionat la credibilitat del Club” o la falta de transparència pel que respecta a “les decisions sobre societats mercantils vinculades al Barça, que s’han pres i es prenen sense donar la informació necessària als socis i sòcies”, a més de denunciar el cas ISL perquè “el reconeixement que un proveïdor del Club ha prestat diners als actuals directius no té cabuda en un Club que té i promou valors i principis”. Finalment, assenyalen la fuga de talent executiu i l’oblit del Palau Blaugrana “per vulnerar el mandat atorgat per l’Assemblea” com a arguments suficients per a justificar aquesta qüestió de confiança que en realitat els estatuts no contemplen.
L’única cosa semblant és un article que amb “respecte a qüestions d’especial transcendència” es podrà regular “el procediment de consulta als socis, i el seu resultat tindrà efectes vinculants. La iniciativa d’aquest procediment correspondrà a la Junta Directiva o a l’Assemblea General, en funció de les seves respectives competències”.
En el seu comunicat, aquests grups desgranen més específicament totes i cadascuna de les arestes d’una entitat que, en la seva anàlisi d’avui, tan distint del de fa uns mesos, fa aigües pertot arreu.
És impossible, per descomptat, que la junta de Laporta assumeixi aquesta petició i més difícil encara que Dignitat Blaugrana, Compromissaris FCB, El Senyor Ramon, Seguiment FCB, Un Crit Valent i Transparència Blaugrana siguin capaços de fer-li pessigolles a la presidència, si no és que les mateixes forces tel·lúriques que en el seu moment van utilitzar a aquests grups per al soroll, l’assetjament i l’enderrocament contra Bartomeu s’hagin posat les piles per a derrocar ara al laportisme. I succeeix que aquestes forces tel·lúriques i els poders fàctics les secundaven ja no manen o manen molt menys al país. Sent així, es quedaran sols.