Ineptitud, supèrbia, trilerisme, compulsió i improvisació són alguns dels factors -o, millor dit, el còctel laportista- que han conduït el Barça a aquesta situació actual d’atzucac financer i econòmic, irreparable, llevat que amb una altra maldestra maniobra com el presumpte signing bonus de Nike per l’ampliació del contracte es destini tot aquest benefici extra, d’uns 100 milions, a cobrir la ferida sagnant de Barça Studios en un intent desesperat de posar el comptador del marge salarial a zero.
El drama és que tampoc és tan clar que aquesta sigui una solució, ni la més idònia ni tampoc la més efectiva, per com s’ha arribat a aquest escenari delirant, segons la mateixa versió del president de LaLiga, Javier Tebas, desfullada en una sincera entrevista concedida a The Wild Project, una altra d’aquestes finestres obertes en YouTube que han aconseguit florir en el neobarcelonisme clientelista i acrític que nia a les noves xarxes socials.
A més de les atrocitats de Joan Laporta, Tebas assenyala a l’auditor de torn i a un parell de còmplices empresarials, Orpheus Media i Socios.com, com els ariets, directes i indirectes, d’obrir aquesta bretxa per la qual el Barça de Laporta fa aigües.
L’origen el situa, com no podia ser d’una altra manera, en la fanatitzada i absurda decisió de declarar 500 milions de pèrdues en el moment més crític de la pandèmia, amb una massa salarial de més de 600 milions i a sobre la voluntat i la necessitat de fitxar: “És raonable que, des de LaLiga, poséssim un límit a les inversions en jugadors”. Per a Tebas, Laporta va “cometre l’error” de voler-li carregar “el mort a Bartomeu a força de posar-li 160 milions en provisions”, més enllà d’un paquet d’amortitzacions anticipades que també van contribuir a inflar aquell globus.
Aquestes provisions no les va entrar a valorar LaLiga, va ser una decisió de la junta que després ella mateixa ha reconegut que no eren necessàries i ha anat retirant. “Però, en aquell moment -explica-, per les normes de LaLiga no li podíem deixar fitxar si no era a força de destinar entre el 40% i el 60% de les vendes netes i l’estalvi salarial… i finalment de les palanques, una via oberta per Laporta amb la venda dels drets de TV de la Lliga a Sixth Street, que va caldre tancar i delimitar perquè, immediatament, la resta dels clubs la va voler imitar. En LaLiga vam haver de circumscriure, en el cas de venda anticipada de drets, al 5% solament l’aprofitament per a inversions en jugadors”.
Per superar aquest nou obstacle al qual s’enfrontava al final del mercat d’estiu de la temporada 2021-22, amb mitja dotzena de jugadors compromesos, entre ells Lewandowski, Raphinha o Koundé, “Laporta ens porta un 30 d’agost la solució de Barça Studios, després Libero i tot això…, uns contractes signats davant notari, amb el vistiplau de l’auditor -precisa Tebas-, segons els quals Orpheus Media, de Jaume Roures, i Socios.com li compren el 49% de Barça Studios per no sé quants milions (200), havent-li donat 10 milions cadascun. LaLiga no podia qüestionar aquesta operació, amb notari, ni dubtar de Orpheus o de Socios.com… si nosaltres dubtem d’això, els que anem a la presó som nosaltres. El que va ocórrer després és que no van aportar aquests diners amb els quals, en aquell moment, va poder fitxar a Kounde i Lewandowski en el tram final de l’estiu, més de 100 milions d’una operació impagada i que va caldre recuperar contra actius equiparables segons les normes de LaLiga. Per això el Barça està en aquesta dinàmica i cada vegada més prop de l’1:1 en matèria de fitxatges”.
El relat és, en certa manera contemporitzador i fins i tot a amable perquè Tebas, en qualsevol conjuntura, ha decidit que no sumarà com a enemic personal a Laporta tenint aquesta guerra de fons amb Florentino Pérez i amb la Superlliga. Una altra cosa és la contundència inequívoca amb la qual assumeix el gol que Laporta li va marcar a LaLiga amb Barça Studios, abrigallat per l’actuació de l’auditor i l’aparença de serietat dels seus dos primers inversors, Orpheus Media i Socios.com, als qui va atribuir davant LaLiga i davant els socis garanties de pagament que mai van existir en realitat.
Tebas reconeix que degué “pegar-li” a Laporta “perquè en un mercat d’hivern, amb una massa salarial de 600 milions anava dient que anava a fitxar. Li vaig dir que no, que això era impossible”. Ara el panorama ha canviat “perquè ha reduït en 200 milions la massa salarial i crec que ha anunciat contractes de patrocini que poden ajudar, com el de Nike, de manera que, almenys així ho espero, pugui estar en la norma 1:1 a la fi de desembre”.
No se li escapa, i avisa, que “Olmo només està inscrit fins a final d’any”, de la mateixa manera que en aquesta entrevista li acaba retraient, mig de broma mig de debò, que “segons la premsa catalana Laporta anava a signar a Leao i a no sé quants més…”.
Les normes del joc net, sosté finalment Tebas, “són aprovades pels clubs i LaLiga a més intenta ajudar als clubs que més s’obstinen, com el Barça, a créixer i oferir una millor imatge, com ho farà quan el nou estadi es pugui inaugurar. En aquest sentit, si per jugar Montjuïc ingressa menys de l’habitual, LaLiga no li descomptarà aquesta part del marge salarial ara. Ja es regularitzarà la diferència quan torni a operar al cent per cent. Si no, li estaríem enviant un missatge equivocat als clubs”.
Finalment, Laporta no hauria de deixar passar el temps sense solucionar que tres jugadors, entre ells Dani Olmo, necessiten una descàrrega urgent de joc net financer per a poder continuar jugant a partir de l’1 de gener de 2025.