Carme Solé, al seu pregó de les festes de la Mercè, va explicar, divendres, que una nena, quan va escoltar les explicacions que donava sobre els seus dibuixos d’infants, va dir “la Carme pinta la guerra per fer la pau”. Fa molts anys que la il·lustradora i escriptora barcelonina treballar per fer la pau mitjançant els seus dibuixos i contes.
He assistit a un grapat de pregons de la Mercè. Pocs s’han seguit amb tanta atenció com el d’aquest any. Carme Solé ens va enganxar explicant-nos retalls de la seva vida i reivindicant el dret dels més petits a ser feliços. “No entenc les guerres, no entenc la mort de tants i tants nens i nenes, el patiment de nenes i nens maltractats, nenes i nens soldats, dels que són moneda de canvi per tràfic d’òrgans o prostitució”, va dir cap al final de la seva intervenció. La va cloure dient que “necessitem lluitar perquè l’únic llenguatge universal sigui el somriure d’un nen. Fem que el seu plor es converteixi en un somriure”.
El dia abans, Vicenç Fisas havia rebut al Parlament de Catalunya el premi Constructors de Pau que entrega cada any l’Institut Català Internacional de la Pau (ICIP). Va reivindicar la necessitat de “reactivar el moviment per la pau amb la complicitat de les institucions”. “Les estratègies i esquemes de fa vint anys ja no serveixen”, va dir. I va acabar la seva intervenció en recollir el guardó afirmant que “cal repensar-ho tot” i “tornar a mobilitzar la gent per crear una societat més digna i més decent”.
Fisas, barceloní com Carme Solé, ha dedicat la seva vida a l’activisme per la pau. Ha fet una tasca pública, expressada en una setantena de llibres i intervencions als mitjans de comunicació i en la docència universitària, i una de més discreta, contribuint a negociacions de pau en conflictes com els del País Basc, Colòmbia, el Sàhara, el Kurdistan turc o Filipines.
Hi ha molta gent que lluita per que la pau s’imposi a la violència i les guerres. Carme Solé i Vicenç Fisas en són dos bons exemples. A la cerimònia d’entrega del premi Constructors de la Pau, aquest col·lectiu estava molt ben representat al Parlament. Quan veig les atrocitats diàries a Gaza, les guerres i conflictes bèl·lics que s’escampen pel Planeta, des d’Ucraïna al Sudan passant per Iemen, busco acostar-me a gent com ells, amb l’esperança que el seu esforç i el de moltes altres persones imposin algun dia la pau al món. Aquesta pau que necessiten els infants i els adults per somriure i viure en una societat digna i decent. Fisas té 72 anys. Solé, 80. Gràcies per haver contribuït tant a acostar-nos aquesta pau!