Els enfrontaments i el veto d’ERC i la CUP a Aliança Catalana han provocat un encès debat social en la política independentista. L’activista Carn d’Olla delatava durant la Diada: “No puc entendre com la CUP i ERC són tan valents amb Aliança Catalana i tan covards amb Espanya”, cosa a la qual Ramon Cotarelo responia: “Jo sí: són pinxos feixistes, valents amb els febles i covards amb els forts”.
Les respostes van ser moltes, però totes condensades en l’afirmació que AC és feble. Un dels activistes que li van contestar filava més prim: “Em venen al cap dos motius, però potser n’hi ha més: un per covardia. AC no té al darrere la maquinària de l’Estat, i Vox i PP sí; sempre és més fàcil fer-se el gall amb qui saps que no et farà res; el segon és que AC els pot prendre molts vots (i ho farà), però el PP i Vox, no”. Pep Solé Vilanova, exalcalde d’Òdena per CiU i exdirector de MotoGP al Circuit de Catalunya, és de la mateixa opinió: “Atacs a qui et pot prendre un tros del pastís. Si estàs convençut que el que fas ho fas bé, no et cal atacar a ningú, i menys físicament, com ho fa l’entorn de la CUP”.
Per què vull jo un cavall?
L’eterna batalla entre Junts i ERC cobra un nou sentit després d’aquesta Diada. Els de Junts no volen que ERC es pengi la medalla d’haver aconseguit un finançament singular (ja havien aconseguit els indults) i per això tracten de deixar en mal lloc els pactes amb Pedro Sánchez quan poden.
Per això filen molt prim en els seus missatges: Junts no exigeix un finançament singular per a Catalunya. Vol un finançament únic. “Si totes les autonomies tenen un finançament singular, no ens diferenciarem dels altres. El de Catalunya ha de ser diferent”, justifiquen a JxCat la seva postura. Aquest missatge quadra amb un diàleg, extret de la pel·lícula Django desencadenat i que difon una altra catalanista de pro, que opera a les xarxes amb el pseudònim de Katalanserai:
–Miri, amo, aquest té un cavall.
–I tu vols un cavall, Stephen?
–Per què vull jo un cavall? Jo el que vull és que ell no el tingui…
Sembla un acudit, però és la crua realitat: Junts vol decidir no només el que té Catalunya, sinó el que els correspon a cadascuna de les altres autonomies. O Sánchez ho accepta o trenca la baralla.
*Pots llegir l’article sencer al número 1589 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE