Majoritàriament, la premsa especialitzada a informar de l’actualitat barcelonista ha protagonitzat aquesta setmana un disciplinat i cridaner exercici de submissió i servilisme de la causa laportista del tot incomparable i ratllant la vergonya professional, amb molt poques excepcions.
Entre el dimarts i el dimecres, coincidint amb la inscripció de Dani Olmo per la via forçada i insultantment manipulada de la conversió de la tendinitis de Christensen en una lesió probable de més de quatre mesos, la premsa i els portaveus digitals van recolzar el ‘parany’ amb titulars que donaven per fet la signatura del nou contracte de Nike abans fins i tot del divendres dia 30 per a poder tancar un parell de fitxatges a temps de reforçar poderosament l’equip de Hansi Flick.
Aquesta ficció mediàtica portada a l’extrem va servir per a ocultar la realitat, és a dir per a desviar l’atenció de manera que la maniobra Dani Olmo no s’expliqués en el seu context genuí com el que era: un subterfugi reflex de la precarietat financera, el fracàs de la gestió de la junta i l’incompliment de totes i cadascuna de les promeses de Joan Laporta al llarg de l’estiu.
El gol de Dani Olmo en el seu debut, amb el qual el Barça va aconseguir la victòria a Vallecas la nit del dimarts, va servir per a amplificar aquesta eufòria i deixar volar la imaginació de cara a la fi de festa del mercat.
El mal despertar del que era una altra falsedat laportista -de les que fan època- va arribar a penes vint-i-quatre hores més tard quan, durant la tarda del dijous, la mateixa junta va haver de tallar de soca-rel tot allò que la premsa havia imaginat sobre el final feliç amb Nike, precisament perquè Laporta va prendre consciència que utilitzar el nom de Nike en va podria implicar-li més problemes i complicacions de les que ja té, perquè la veritat és que ni s’ha avançat amb el contracte ni Nike estava disposada a tolerar aquesta manipulació per part de Laporta.
El president va haver de demanar, a través del seu aparell de comunicació i control mediàtic, que se silenciés qualsevol al·lusió a les relacions amb Nike i molt menys donar-li credibilitat al conte explicat a la premsa dos dies abans. Per això, des del dijous, a la premsa barcelonista ni es parla de Nike i molt menys del ridícul de Laporta, incapaç d’inscriure a més de vint-i-dos jugadors.