Els mitjans de comunicació independentistes s’han passat molts anys fent de comparses del govern de la Generalitat. S’han convertit en la segona veu de l’executiu i han lloat totes les seves decisions. Han estat al seu costat en tot moment. Han estat la crossa que l’independentisme governamental necessitava per vendre la seva gestió i el seu projecte als catalans.
TV3 i Catalunya Ràdio han format part d’aquest conglomerat mediàtic, fins el punt que hi ha hagut manifestacions independentistes de l’11 de setembre que han comptat amb altaveus al llarg de tot el seu recorregut amb la locució de l’emissora pública de la Generalitat.
Govern, TV3, Catalunya Ràdio i mitjans independentistes han anat de bracet, sense trepitjar-se la mànega els uns altres. L’enemic estava a Madrid o en l’oposició “espanyolista” a Catalunya.
Ara tenim un govern de la Generalitat socialista. Què faran aquests mitjans?
TV3 i Catalunya Ràdio no és de preveure que canviïn gaire. La Llei Audiovisual determina que els seus directors tenen un mandat que encara ha de durar uns quants anys. Els programes mes sectaris presentats per independentistes declarats continuen en antena. L’Està passant a TV3 o El búnquer a Catalunya Ràdio estrenen avui temporada. A Xavier Grasset l’han premiat o castigat, per organitzar tertúlies amb més independentistes que a les manifestacions de l’ANC, traient-lo del Més 324 i passant-lo a un programa del vespre a TV3. Polònia s’havia sumat també els darrers anys a la causa dels bons indepes contra els dolents espanyolistes. Veurem si es manté en aquesta línia. Només ens queda confiar en el bon criteri i la professionalitat dels responsables dels seus informatius.
I el munt de mitjans privats independentistes que fins ara han fet la pilota als governs de torn? N’hi ha que des de que Junts va sortir de l’executiu han gosat criticar-lo quan només hi han quedat representants d’ERC. Ara han descobert que el periodisme consisteix en criticar i fiscalitzar el poder. De cop i volta regiren l’historial dels consellers per trobar raons per ficar-los el dit a l’ull. Els sembla malament que una consellera designi el seu company com a cap de gabinet o que el president de la Generalitat incorpori al seu equip la germana de l’alcalde Barcelona. Han tingut sis anys per denunciar que l’esposa de l’ex-president de la Generalitat i de Junts, Carles Puigdemont, va ser contractada per un representant d’aquest partit a la Xarxa Audiovisual Local de la Diputació de Barcelona per fer un programa setmanal sense audiència per 6.000 euros al mes. Ni els ha passat pel cap. En canvi, retreuen a la consellera d’Interior que surti en defensa dels mossos d’esquadra quan una Colla de Granollers organitza una activitat que consisteix a tirar còctels molotov a un policia, activitat que a ells els sembla un exercici modèlic de la llibertat d’expressió.
Benvinguts, doncs, companyes i companys dels mitjans independentistes al periodisme que critica el poder. No l’oblideu, però, si algun dia tornen a manar els vostres!