Aquest dissabte el Barça arrenca oficialment amb un nou entrenador i també amb un nou capità en la figura del porter TerStegen, al qual li ha tocat assumir aquests galons per una qüestió d’antiguitat, doncs va arribar al Camp Nou l’estiu del 2014. Segons l’ordre establert l’any passat, els altres capitans són Frenkie de Jong i RonaldAraújo, cosa que significa que, per primera vegada en molts anys, després de decidir-se la no continuïtat de Sergi Roberto, el braçalet no el lluirà cap jugador format a la casa.
La dinastia de capitans de la casa que va començar amb Carles Puyol (2004-2014), Xavi Hernández (2014-2015), Andrés Iniesta, (2015-2018), Leo Messi (2018-2021), Sergio Busquets (2021-2023) i Sergi Roberto (2023-2024) acaba amb l’elevació de Ter Stegen a un càrrec de tanta transcendència i significació. Abans de Puyol ho va ser Luis Enrique, un futbolista amb passat madridista, per cert, qui el va ostentar. Ara només falta saber si el mateix vestuari o el nou entrenador tenen algun pla concret per anomenar el quart capità, que se sol elegir per votació del vestuari tret que es produeixi una ingerència del tècnic o un suggeriment que pugui afectar la primera capitania oficial del porter alemany.
La qüestió és que, per aplicació del nou protocol, aquesta temporada només es permetrà que sigui el capità qui li demani explicacions al col·legiat i, en cas que el capità sigui el porter, serà un jugador de camp qui realitzi aquestes funcions. Qui no ho compleixi podrà ser sancionat amb una targeta groga. És a dir, que Ter Stegen serà el capità, però amb funcions limitades dins del terreny de joc.
En el vestuari, estaria per veure si realment l’alemany és capaç d’aportar aquesta generositat, criteri, coneixement del club i sensibilitat barcelonista que se li han de suposar a qui ha d’exercir aquestes funcions de lideratge i representació. Ter Stegen, per exemple, no va dubtar a amenaçar d’anar-se’n quan Bravo va ser el porter titular durant els seus dos primers anys al Barça, a més de no haver acceptat mai un règim de competència sota els pals.
Tampoc va estar brillant quan, al final de l’any 2021, no havent conquerit cap títol amb el grup, incloses eliminacions a Europa vergonyoses, va sortir a presumir que havia estat el millor de la seva carrera…
Deu anys en el Barça i un sol premi Zamora no es corresponen realment amb una trajectòria tan extraordinària com la que se li atribueix. El seu cas és el d’un futbolista al qual la premsa i l’afició jutgen indiscutible, encara que potser ha arribat el moment d’analitzar més a fons les seves prestacions i si aquest rol de nou capità acaba d’encaixar en la situació actual. Un marc de debat que hauria d’incloure els altres dos nominats, Frenkie de Jong i Ronald Araújo, futbolistes que han estat declarats transferibles.