La possibilitat que Joan Laporta acabi pagant 60 milions per Dani Olmo posa sobre la taula el fet, contradictori, que el Barça afronti de veritat el fitxatge d’un futbolista fabricat a la Masia i alliberat en el seu moment perquè el seu camí fins al primer equip estava tancat.
Són dues qüestions diferents. D’una banda, el fet que fos traspassat en el seu moment al Dinamo de Zagreb, on va debutar en la primera divisió de Croàcia amb 16 anys, i acabés finalment a la Bundesliga, en un equip com el Leipzig, que ara pot fer el negoci de la seva vida i vendre’l per un preu de mercat segurament per sobre del seu veritable valor, gràcies al seu extraordinari paper a l’Eurocopa.
El seu cas és el de la majoria dels jugadors del futbol base blaugrana que acaben deixant el Barça al final de la seva trajectòria si no tenen la sort de despuntar en el primer equip, com li va ocórrer a Dani Olmo en el seu moment, quan jugadors com Busquets, Xavi i Iniesta integraven la medul·lar del primer equip. Res a retreure-li, per tant, ni al Barça ni a ell mateix per separar els seus camins.
L’altre debat és si, quan es dona aquesta situació de possible repesca, el Barça ha de pagar tants diners per un jugador propi, per dir-ho d’alguna manera. Existeixen precedents com els de Cesc i Piqué que, si s’analitzen, ofereixen respostes antagòniques, perquè el Barça va poder recomprar Piqué del Manchester United per tot just 5 milions amb un rendiment extraordinari i, en canvi, va pagar una fortuna per Cesc a l’Arsenal sense que, malgrat el seu ADN, rutllés en el primer equip.
La perspectiva d’invertir tants diners en el retorn de Dani Olmo provoca bastants dubtes, començant perquè si va poder brillar en l’Eurocopa, va ser perquè el titular de la selecció, Pedri, va caure lesionat contra Alemanya, i perquè, en realitat, juga en una posició bastant ben coberta en l’equip de Hansi Flick amb migcampistes que, a més, tenen més gol que Olmo.
Tot sembla indicar, vist com s’ha desenvolupat aquesta operació tan semblant a la de Nico Williams, amb un demostrat interès blaugrana proporcionalment invers als recursos disponibles, que a Laporta li interessa portar-la a un desenllaç més aviat tardà. Va fer un primer pas oferint am prou feines 20 milions, que van ser frontalment rebutjats pel Leipzig, i acaba de doblar la seva aposta a 40 milions amb la promesa d’abonar la meitat del traspàs en el moment de tancar l’operació.
El risc d’aquest fitxatge és que després de tot no es tracti d’un jugador tan desequilibrant com sembla, que pugui acabar sent suplent, o que sigui una altra maniobra de Laporta per mantenir la moral del barcelonisme elevada mentre l’estiu avança -queden només dues setmanes per arrencar la Lliga- i el marge salarial continua bloquejat, les vendes no s’activen i les inscripcions pengen d’un fil. Realment Laporta vol fitxar Dani Olmo?
