L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) no ha presentat mai públicament les seves Memòries Econòmiques. Des de la seva constitució legal, el 25 de maig del 2011, l’ANC ha ocultat sistemàticament tant el nombre dels seus associats com els ingressos i despeses de l’entitat, entre elles les corresponents a l’organització de la manifestació anual de l’Onze de Setembre. Els mitjans de comunicació que han volgut conèixer aquestes dades s’han trobat sempre amb un mur infranquejable. Al portal web de la plataforma independentista que presideix Lluís Llach des de l’1 de juny mai hi ha hagut un apartat de Transparència. En aquesta qüestió li passa la mà per la cara Òmnium Cultural, l’entitat amb la qual convoca les manifestacions de la Diada, que publica anualment al seu web les seves memòries anuals i d’activitats.
El secretisme de l’ANC és, fins i tot, exigit pels seus Estatuts. A l’article 22 d’aquests Estatuts s’hi deixa clar que els dirigents de l’entitat estan obligats a “no compartir amb gent externa al Secretariat Nacional cap tipus d’informació de caire intern o confidencial, mitjançant cap tipus de canal de comunicació”. L’article 30 determina que “el tresorer o la tresorera té com a funció custodiar i controlar els recursos de l’Associació, elaborar-ne el pressupost, el balanç i la liquidació de comptes, portar un llibre de caixa i altres documents de tresoreria, supervisar tota l’activitat econòmica de l’Associació, inclosa la de les Assemblees de Base, i materialitzar el dipòsit dels ingressos en els comptes o llibretes oberts en establiments de crèdit o d’estalvi. Així mateix, li correspon examinar i aprovar les factures i rebuts que es presentin a l’Associació per ser pagats, i signar i lliurar rebuts relatius a quantitats percebudes per l’Associació”. Aquestes dades mai s’han fet públiques i només se n’han conegut algunes per filtracions d’algun membre de l’ANC que hi ha tingut accés.
El tresorer de l’ANC és Jaume Valls i Baró que el passat dia 18 reenviava un post de la delegació d’aquesta entitat a Mataró en la qual exigia l’ajuntament d’aquesta ciutat que fes públic el cost de la instal·lació d’una pantalla gegant al Parc Central perquè els ciutadans veiessin la final de l’Eurocopa de futbol entre Espanya i Anglaterra. Valls, propietari de l’empresa Papers@Papers i coordinador de l’assemblea de Vilassar de Mar, mai no ha fet públiques cap de les dades equiparables a les que ANC de Mataró demana a l’ajuntament dels actes que ha organitzat l’entitat de la qual n’és tresorer.
El màxim d’informació sobre el funcionament de l’ANC que es pot trobar al seu web és que l’equip tècnic el formen 25 persones que treballen a la seu nacional del carrer Marina, a Barcelona. A la Vikipèdia s’hi afirma que “el gener de 2022 tenia 96.401 membres, dels quals 45.960 eren socis de ple dret (pagant quota) i 50.441 estaven apuntats com a simpatitzants (sense pagar quota)”. També s’hi diu que el 2021 va tenir uns ingressos totals de 3.089.402,60 euros. El digital El Confidencial va aconseguir informació sobre els ingressos de l’ANC el 2017, que van incloure 5,8 milions de donatius per la Caixa de Resistència i 2,3 milions en merchandising.
L’excusa que exhibeix la direcció de l’ANC per negar-se a publicar com gasta aquests diners és que la Llei de Transparència obliga a fer-ho a les associacions i fundacions que perceben més de 100.000 euros anuals de subvencions o ajuts públics. L’ANC insisteix que no rep cap ajut públic. Nombroses ajuntaments i administracions, però, eximeixen a l’entitat que presideix Llach de pagar el cost de lloguer de locals o de l’ocupació d’espais públics que sí que cobren a moltes altres entitats.
Queda clar, doncs, que tot i que rima amb independència, la transparència no és el punt fort de l’ANC.