L’aplicació de la llei d’amnistia no és la que s’esperaven alguns independentistes i, molt en especial, l’expresident CarlesPuigdemont. El seu somni de tornar tot seguit a Catalunya, lliure de totes les imputacions judicials que el perseguien, per assistir –com va prometre– al debat d’investidura al Parlament, s’ha esvaït. Els jutges Pablo Llarena i Joaquín Aguirre, amb les seves acusacions de malbaratament de diners públics i alta traïció contra Puigdemont, han bloquejat el seu retorn i han deixat viva, per tant, l’ordre de detenció immediata que té si trepitja territori espanyol.
Aquest escenari li provoca pànic. En primer lloc, perquè podria passar mesos engarjolat, mentre es resolen els recursos que presentin els seus advocats. En segon lloc, perquè la seva detenció seria una victòria de l’enemic espanyol que Puigdemont no vol ni pot admetre. Ja no és eurodiputat i, per tant, la seva estada a Waterloo ha deixat de tenir sentit. Carles Puigdemont està desconcertat i es trenca la closca per com encarar el seu futur personal i polític immediat. La idea de tornar d’amagatotis i refugiar-se al Parlament per impedir així la seva detenció és una absurditat sense cap mena de recorregut.