Escoltar el relat de Javier Tebas i el de Joan Laporta sobre l’economia i les expectatives del Barça convida a somiar en un conte de fades en el qual tot, absolutament tot, és possible. Res a veure amb l’altra realitat que demostren els veritables comptes del club i les enormes dificultats a les quals s’enfronta en aquest moment, de tal gravetat que, per primera vegada en més de tres anys, fins i tot el barcelonisme ensopit i covard de l’alta societat blaugrana s’ha mobilitzat a favor d’un front d’unitat i acció amb l’esperança i el propòsit d’arribar a temps d’evitar-li al FC Barcelona el col·lapse econòmic i financer al qual s’enfronta.
Laporta, en canvi, flagel·la aquesta oposició amb sorna i amb la seva proverbial supèrbia en la resposta. “Ara venen a salvar al Barça? Quan feia falta era el 2021 i no quan el treball ja està fet i estem a punt deixar enrere la pitjor i més fosca etapa de la història del Barça”, diu.
No camina molt lluny d’aquest mateix missatge el president de la patronal, Javier Tebas, que ha demostrat ser inflexible i metòdic a l’hora d’aplicar la normativa en matèria de joc net i control econòmic per part de LaLiga. “Se’m va criticar molt des de Barcelona quan en el seu moment vaig dir que el club el tindria complicat per a arribar a aquesta situació i poder fitxar. Ara dic que és el moment en el qual més a prop està d’arribar a l’1:1. Amb la seva reducció de massa salarial i d’estructura de club, i amb algun moviment més, les opcions d’aconseguir aquest 1:1 i, per tant, de gaudir més llibertat d’actuació són molt més altes”, repeteix en cadascuna de les seves aparicions públiques.
Després agrega sempre aquest mateix afegitó: “Cal recordar que ha de complir-se l’escenari de l’1:1. Avui no ho té, però és quan més a prop està de tenir-ho. Si ho aconsegueix, pot fitxar a Nico Williams o a un altre jugador d’aquestes característiques”.
El doble fons és aquí. Javier Tebas necessita a Laporta del seu costat i col·laboracionista per a demostrar a la resta dels clubs que el Barça està tornant a la cleda de la seva mà, que ja no és, com el Reial Madrid, l’enemic del futbol espanyol, després d’haver-se retirat de la demanda contra LaLiga per l’acord amb CVC, i que, a més, la postura blaugrana està cada vegada més allunyada del radicalisme de Florentino Pérez respecte a la Superliga. El Barça, a través de la figura de Laporta, ha estat domat per Tebas, una sensació que també comparteix Florentino Pérez encara que no ho vagi pregonant cada dia en els periòdics.
La qüestió, controvertida, és el veritable abast d’aquesta alta probabilitat, segons Tebas, que Laporta aconsegueixi anar al mercat d’estiu, que és, en definitiva, l’única cosa en joc de tot aquest embull, depenent de solucionar aquests problemes que avui encara tenen bloquejat el seu marge salarial. I no és només veure l’ampolla mig buida o mig plena. Tebas empara aquesta amabilitat i entusiasme sobre les finances del Barça en el seu propi mèrit a l’hora d’haver fiscalitzat la descontrolada gestió de Laporta, imposant-li un pressupost tancat per a les seccions, un cert control de la despesa i una limitació en el volum de la massa salarial que avui supera lleugerament els 500 milions, de 184 milions menys dels invertits en l’exercici anterior (2022-23) que van ser de 676 milions, una xifra que mai s’ha sabut o volgut explicar del tot perquè des de la temporada 2021-22 el club havia deixat d’afrontar dues fitxes com les de Messi i Griezmann, de 170 milions, sumades ambdues. En l’última temporada prepandèmia, amb aquests dos jugadors a la plantilla, a més de Piqué, Jordi Alba, Busquets i altres fitxatges com Coutinho i Dembélé, tots ells tan assenyalats pels seus contractes creixents, la despesa salarial va ser de 525 milions, més o menys el mateix d’ara. Com s’explica? La veritat és que resulta inexplicable, tant com els 1.165 milions de despeses de l’anterior exercici, plusmarca mundial que va consumir 600 milions de benefici net ingressats per les palanques.
El cas és que, abusant d’aquesta llicència per a gastar sense mesura i sense detalls sobre partides com 254 milions per a Despeses de Gestió i 171 d’Altres, Javier Tebas sí que li va donar una reprimenda, advertint-los seriosament i forçant la signatura d’un pla de tresoreria a dos anys vista que Laporta està obligat a complir.
I en això està, pendent de no passar-se dels 831 milions de despeses, amb 500 milions de nòmines, 205 milions de Despeses de Gestió i 72 milions d’Altres. El problema agotzonat en aquesta frase condicional (“El Barça està més prop d’arribar a l’1:1 si…”) radica en el fet que Laporta encara arrossega els 100 milions de la venda frustrada de Barça Studios, contra la qual Javier Tebas, perversament, li deixarà aplicar la pitjor de les solucions. És a dir, compensar-la amb els ingressos avançats de deu anys de Nike, d’altres tants de Spotify, d’anticipar els drets del servei d’àpats del nou estadi també per diverses temporades i amb els guanys d’algun traspàs sonat.
A canvi d’aquestes ruïnoses operacions, perquè Laporta necessita almenys 200 milions per al seu estiu més boig, temerari i irresponsable, Javier Tebas es frega les mans amb aquest torcebraç entre el Reial Madrid de Vinicius i Mbappé contra el Barça de Lamine Yamal i Nico Williams, que només serà possible si Laporta augmenta el seu deute, fent més gran, fràgil i perillosa la seva bola financera. Tebas li permetrà, imprudentment, que els diners de Nike, Spotify i qualsevol altre que s’empassi l’ham de Barça Studios serveixi per a alleujar el trànsit fins a l’1:1. El correcte seria no admetre-ho, si no està destinat a la compra pendent d’un elevat percentatge de la societat, però sembla clar que entre l’un i l’altre, Laporta i Tebas, cadascú motivat per raons i interessos purament egoistes, vestiran i presentaran el que hagi de passar de mode tan dissimulat que ningú podrà sospitar el que veritablement serà, un altre artifici financer que sols empitjorarà el balanç del FC Barcelona i deixarà tremolant i compromesos els exercicis següents.
El final de la pel·lícula tampoc és feliç, perquè deixar-se els beneficis anticipats de tants anys per a aconseguir la regla 1:1 significa que per poder anar al mercat i poder inscriure jugadors, després de tancar la bretxa dels 100 milions de Barça Studios, Laporta també necessitarà obtenir beneficis per traspassos com els de Raphinha, Araujo, Lewandowski o Frenkie de Jong que tenen tota la pinta de ser condemnadament difícils, per no dir impossibles.