Ha sonat surrealista, i fins i tot còmica, una notícia divulgada aquests dies per la premsa més col·laboracionista relativa al malestar estès en la junta del Barça a causa de les informacions falses que han estat sistemàticament promogudes des de diferents comptes en xarxes socials, i replicades i difoses pels mitjans tradicionals amb més penetració i crèdit en el teixit social blaugrana.
La queixa de la directiva de Joan Laporta se centra en el fet que una sèrie de periodistes s’han cregut aquestes faules, majoritàriament referides a fitxatges, fent seves aquestes notícies infundades amb el consegüent renou, confusió i malentesos que es tornen bastant complicats de desfer, ja que algunes també afecten el futur de jugadors del club amb contracte en vigor. La preocupació és de tal magnitud que des de la junta s’ha plantejat l’adopció de mesures legals contra els propagadors d’aquesta mena de notícies que, segons el seu criteri, només busquen generar mal ambient i problemàtiques interessades.
“Entre els futbolistes relacionats amb les esmentades faules apareixen homes com Jeremie Frimpong i la presumpta prioritat de Hansi Flick respecte al neerlandès sobre Joao Cancelo i els 30 milions fixos més 5 variables que es preveia oferir al Bayer Leverkusen, els 15 milions més 5 variables que oferia el Newcastle per Ferran Torres, Ansu Fati i una oferta del Bayer Leverkusen de 10 milions més 5 en variables, la doble oferta del Barça a l’Athletic Club per Nico Williams, començant per proposar 20+20 per passar a oferir 25+25 si es rebutjava la primera, o els oferiments de Tanguy Ndombélé o Adrien Rabiot per fitxar pel Barça, passant per uns 30 quilos que hauria ofert el Manchester United per Fermín. De la Premier també es va dir que l’Arsenal volia a Jules Koundé i fins i tot es va publicar un interès com el cop sobre la taula amb Julián Álvarez (Manchester City) com a protagonistes. L’últim a aparèixer va ser un desconegut Jamie Jermaine Bynoe-Gitten, del Borussia Dortmund”, s’ha escrit sobre el tema.
La veritat és que, en plena època estival, quan el mercato està tan obert, aquest tipus d’informacions són el tema diari d’una premsa avorrida i monòtona que, en menor o major grau, intenta filtrar la veritable fiabilitat de cadascuna de les desenes de notícies que relacionen a un futbolista de qualsevol equip amb el Barça o, a l’inrevés, als del vestuari blaugrana amb altres clubs.
Però, el que de veritat costa de creure és la intolerància i el postureig d’indignació del laportisme davant d’aquest pa seu de cada dia, la bola mecanitzada i industrial, perquè si existeix un centre especialitzat de producció de contes, fantasies, imaginació i relats a la carta, sovint allunyats de la realitat, aquest és precisament el seu mateix aparell mediàtic del Camp Nou. La relació de les filtracions i informacions de la productora laportista que al final s’han acabat demostrant que només eren focs d’artifici seria interminable, començant per l’aixecada de camisa mundial sobre la continuïtat de Messi primer i després sobre el seu retorn, dues de les contarelles que la premsa, incauta i sistemàticament enganyada, es va creure, igual que les intencions absolutament infundades dels fitxatges de Haaland, Bernardo Silva, Zubimendi i tants d’altres. L’últim, Nico Williams, ara com ara impossible sense inflar un altre globus financer o a força de vendre per molt menys preu del seu valor actius que ja no generaran ingressos futurs en el seu moment.
En la resta dels àmbits, la falsedat envolta permanentment la gestió. Laporta fa dos anys que oculta que Barça Studios no val 408 milions, que només era un truc per a atreure inversors la idea capitalitzar el negoci (?) en el Nasdaq de Nova York, per no parlar del muntatge, també idíl·lic, de començar a fabricar distribuir i samarretes pròpies o de Puma trencant amb Nike en un tres i no res. Se sabia, i així ho ha guanyat Nike en el jutjat, que tot era una maniobra per pressionar i renegociar un altre contracte que acabarà sent pitjor encara que l’actual.
La medalla d’or l’ha guanyat Laporta, amb caràcter insuperable, amb la presentació d’un pla de finançament de l’Espai Barça que, definitivament, només contempla la reforma del Camp Nou per 1.500 milions i deixa fora la resta dels elements constructius i d’urbanització del projecte aprovat en el seu moment per l’assemblea de socis i posteriorment en referèndum. És a dir, sense Palau Blaugrana, 1 i 2, sense pista de gel, l’hotel i la resta dels equipaments previstos.
Paradoxalment, la directiva de Laporta ara fa veure que això del futbol i del Barça s’ha de prendre seriosament.
