La insòlita i forassenyada idea que el Barça podia trencar el contracte de patrocini amb Nike va obtenir una resposta entusiasta i de seguidisme submís per part de la major part de la premsa especialitzada blaugrana. En el seu moment, fins i tot, van arribar a publicar-se informacions que, de manera precisa i contundent, detallaven quina marca anava a substituir-la, a partir de quan i quants diners li anava a proporcionar al Barça una jugada mestra del president, Joan Laporta, convençut que pel simple fet de filtrar-la i donar-li una empenta mediàtica amb declaracions desafiadores seria capaç d’acoquinar la marca americana i provocar una reacció beneficiosa per als interessos del club blaugrana.
A l’hora de la veritat, no obstant això, ha resultat que ni tan sols és cert que sigui imminent la signatura d’una renovació del contracte amb Nike, almenys fins al 2038, a canvi d’un signing bonus de 100 milions que, anticipadament, Laporta cobraria a compte de l’augment de les condicions, a raó de 10 milions per 10 anys. Un diners que es consumirien tapant parcialment el forat de Barça Studios i pagant la clàusula de Nico Williams, principal distracció i fantasia laportista del mercat blaugrana d’aquest estiu, marcat per la precarietat i l’empobriment més gran del club fins a límits mai vists.
Ahir, l’Audiència Provincial de Barcelona va estimar de manera definitiva que el FC Barcelona no pugui trencar (sense indemnització) el contracte que l’uneix amb Nike fins al 2028, confirmant així les mesures cautelars d’una denúncia del contracte presentada pel Barça de Laporta contra el seu patrocinador tècnic per aconseguir la rescissió unilateral i sense penalització del seu vincle contractual.
Com es tracta d’una discussió prèvia a la vista definitiva, que segueix el seu curs, els tribunals encara hauran de decidir sobre el fons de la qüestió, que és la pretensió blaugrana d’aconseguir l’extinció del contracte al·legant que per part de Nike s’ha incomplert “de manera essencial i greu” i que la demanda blaugrana no obeeix a cap caprici i està basada en apreciacions i arguments objectivament justos. La reclamació també tracta d’evitar que Nike pugui fer qualsevol operació que impedís al Barça executar la seva marca pròpia o trobar un nou proveïdor a partir del 2024.
La reacció de la marca va ser exigir aquestes mesures cautelars sobre la base del relat i les dades històriques de l’acord, i suggerir a la justícia que la voluntat del Barcelona és la de renegociar l’actual contracte de patrocini i que “el procediment és un instrument de pressió”. Va sol·licitar que es prohibís al Barcelona trencar el contracte amb Nike i arribar a un acord amb un tercer, peticions que li van ser concedides i ara ratificades, contra la reacció del Barça, plantejant judicialment el cessament provisional de la fabricació i comercialització de la roba de la nova temporada i la prohibició de fer noves comandes per a la temporada 2024-2025. El Barça va justificar aquesta petició per “la filtració en premsa, el gener del 2024, del segon equipament del Barça per a la temporada que ve”. Totes les mesures cautelars reclamades pel Barcelona van ser rebutjades.
L’acte, més enllà que el jutjat mercantil hagi d’emetre una sentència més endavant, admet la totalitat dels arguments de Nike i rebutja els de Laporta, perquè considera que el Barcelona el que realment persegueix és pressionar per a arribar a un acord per més diners i més anys, establint que tampoc contempla aquests incompliments esgrimits pel Barça.
La resolució és prou rotunda sobre l’estat del torcebraç entre totes dues parts per a entendre que, mentre el procés judicial es mantingui obert, la multinacional ha cobrat avantatge en aquestes presumptes negociacions de les quals es ve parlant i de la qual únicament es coneixen informacions o filtracions de part, en aquest cas procedents de la junta de Laporta, manifestament interessada a aparentar davant l’opinió pública que, en qualsevol moment, plouran els milions des d’Oregon fruit de l’astúcia i de l’habilitat processal per posar entre l’espasa i la paret a una empresa com Nike que factura 50.000 milions de dòlars.
Costa de creure aquest conte mediàtic a la vista dels fets, perquè va ser Nike qui, en el compliment del contracte, li ha vingut creant seriosos problemes a l’àrea comercial del Barça, a BLM i a les expectatives d’ingressos previstes. Per exemple, la samarreta d’aquest 125è aniversari blaugrana en el qual hi ha tan poques coses a celebrar encara no ha estat presentada, pendent d’una sèrie de dificultats que han provocat un retard inexplicable i que el Barça hagi perdut un percentatge molt elevat de vendes que ja seran irrecuperables.
Nike no es fia de Laporta ni creu que hi hagi motius per cedir davant la voluntat -més aviat una necessitat urgent- d’un club que, tenint contracte en vigor, l’ha portat davant els tribunals per incompliment i li planteja l’exigència de millorar i anticipar millores substancials del contracte. Sobretot, perquè les mesures cautelars aplicades per l’Audiència Nacional recolzen la posició d’avantatge i de força de Nike, que difícilment s’obrirà a signar un nou contracte mediant la resolució d’un conflicte judicial on està en joc tant de diners i la mateixa essència d’una relació que continua massa tibant.
Ara mateix, amb independència que aparegui la samarreta de la temporada 2024-25 d’aquí a pocs dies, Laporta només podrà signar un nou acord si desactiva el plet, cedeix a les pretensions de control o d’explotació conjunta de BLM i, a canvi d’aquest avançament de 100 milions, Nike obté unes condicions immillorables. O sigui, per menys diners, per deu anys o més sobre el retail del Barça. El desenllaç té mala pinta.