L’escaquer català ja té les peces col·locades. La crisi oberta a ERC, en descobrir-se una trama interna dedicada a la “guerra bruta” informativa contra els seus enemics, ha deixat els d’Oriol Junqueras i Marta Rovira als peus dels cavalls. Però, sobretot, als peus de Carles Puigdemont. A poc a poc, ERC es va situant a la cantonada del tauler que a l’expresident ressituat a Waterloo li interessa. El que Puigdemont vol és tenir les mans lliures per dirigir totes les tropes independentistes sense interferències.
Realment, l’expresident té un objectiu prioritari: repetir eleccions autonòmiques a Catalunya el 13 d’octubre. Si no hi ha eleccions, el seu futur polític és tant com zero: haurà de complir el que va prometre, fer un pas al costat i desaparèixer de la primera línia de la política. I el seu funeral seria celebrat per molts, no només els seus rivals d’ERC, sinó fins i tot els crítics que l’han abandonat en els últims mesos i que són centenars de milers.
Estratègia comuna
Segons confirmen diferents fonts independentistes, Puigdemont s’ha dedicat les últimes setmanes a contactar amb diferents líders sobiranistes per sondejar la possibilitat de consensuar una estratègia comuna. La finalitat és bloquejar la investidura de Salvador Illa per provocar noves eleccions, i aquí intentar forçar una llista única a les autonòmiques que el consagri com el gran líder de l’independentisme.
Per recolzar aquesta estratègia, el seu ariet Lluís Llach, fins fa poc membre del Consell de la República (CdR) i company de les polèmiques vacances de Toni Comín, va fer aprovar dos documents a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en què reforça el full de ruta de Puigdemont i posa al disparador ERC, per si aquest últim partit intenta donar suport a la candidatura a la presidència del candidat del PSC, Salvador Illa. Un detall de la preocupació per les intencions d’ERC el dona Chema Clavero, un activista membre de l’ANC, dels CDR i expresident de l’entitat independentista de castellanoparlants Súmate: “Els fets indiquen que ERC frisa pel tripartit i per disposar de poltrones. L’ANC apel·la a Junts, ERC i la CUP a no donar cap suport actiu o passiu a la investidura d’Illa”.
Les estratègies de l’ANC i del Consell de la República són molt similars. Tots dos rebutgen el pacte amb els socialistes… mentre no sigui Junts qui el signi. El paper de Lluís Llach en tota aquesta estratègia és fonamental. La seva pretensió és portar al carrer les mobilitzacions i els conflictes que li interessin a Carles Puigdemont. De moment, ja ha aconseguit que un activista tan significat com l’empresari Santiago Espot, fundador de Catalunya Acció i promotor d’accions com les xiulades a l’himne espanyol o les denúncies de botigues que no retolen en català, es donés de baixa de l’ANC el dijous 4 de juliol. La baixa es va deure a la campanya que Llach va fer a favor de la candidatura de Toni Comín a les europees i després d’haver-se conegut les greus irregularitats econòmiques d’aquest al Consell de la República.
L’advocat Lluís Gibert, una de les veus autoritzades de l’àmbit sobiranista, també acaba de revelar el següent: “Quan vaig intentar ajudar en el moviment Primàries, Déu el tingui a la glòria, el gran enemic sempre va ser el Consell. Tenien un objectiu clar. Evitar alternatives polítiques independentistes que fessin nosa, sobretot, a Junts. Ho van aconseguir perquè era impossible lluitar contra el xantatge emocional i el fanatisme d’una estructura mafiosa com el Consell. Abans no es podien dir gaire aquestes coses, perquè si ho feies rebies de valent. Ara ja ho veu tothom”. Laura Ormella, també candidata a la presidència de la Generalitat per Primàries, ratifica les brutes maniobres del nucli puigdemontista: “A Primàries, molta gent va conèixer les arts mafioses del processisme personificades, entre altres, pel Toni Castellà i l’abric de visó de la Gispert”.
Les enquestes no acompanyen
Doncs bé: ara Puigdemont no només disposarà del Consell de la República, sinó també de l’ANC, amb una estratègia paral·lela i complementària amb el Consell i amb el mateix Puigdemont. De nou, la guerra bruta soterrada i el caïnisme que nia a l’independentisme s’ha posat al servei de Puigdemont. Aquesta alineació de forces li servirà a Puigdemont no només per intentar aconseguir el seu objectiu de repetir les eleccions, sinó també per afeblir i esclafar ERC, amb la finalitat de dominar ell l’espectre sobiranista. Si els republicans surten molt afeblits d’una repetició electoral, Puigdemont podrà viure de rèdits una dècada més.
A Puigdemont només el salva un petit miracle, sempre a través d’un cop d’efecte. Els estrategs de Junts disposen de dades preocupants. “No hi ha una pujada espectacular de Junts si es repeteixen les eleccions. Com a màxim, podria pujar d’un a tres escons, insuficient per contrarestar l’efecte Illa, que es dispararia fins a arribar a més de 45 escons o que podria rondar els 50. Però, a més, ERC baixaria uns 4 diputats, cosa que deixaria a l’independentisme pitjor que ara”, explica una font independentista a EL TRIANGLE. Puigdemont, es miri per on es miri, ho té malament per reviure i per poder considerar-se el líder absolut de l’independentisme.
Aquesta pèssima perspectiva se suma a la certesa que, si torna els pròxims mesos, malgrat que s’ha aprovat la llei d’amnistia, pot ser detingut, cosa que li produeix autèntic pànic. En el seu entorn treballen en un pla que justifiqui la seva absència de Catalunya malgrat les promeses en contra que ha llançat els últims mesos. Amb l’espasa de Dàmocles damunt del cap, Puigdemont no s’arriscarà a presentar-se a Catalunya encara que l’hi demanin de genolls els seus. “S’havia arribat a comentar que el cop d’efecte seria que es presentés a Catalunya i es deixés detenir, perquè s’espera que al cap de pocs dies sortiria en llibertat. Aquesta podria ser la sorpresa que mobilitzés l’independentisme cap a les urnes i que provoqués una bolcada en la campanya electoral. Amb un Puigdemont a la presó, el vot sobiranista podria créixer espectacularment, tot i que només fos com a vot de càstig”, admet una font de Junts.
Però Puigdemont no s’acaba de creure ni el clam popular per la seva persona, ni que el deixessin en llibertat gairebé immediatament, ni la pujada de Junts x Cat a les urnes. Per tant, el seu cercle més proper ha optat per jugar la carta de la prudència i justificar la seva absència temporal de Catalunya atenent altres circumstàncies. Si hi ha debat d’investidura de Salvador Illa, Puigdemont continuarà sent el gran absent del Parlament. Però llavors la seva carrera política s’haurà acabat i haurà de fer un pas al costat, com havia promès, i abandonar la primera línia de la política.
Amb aquesta realitat incontrovertible, el cap de llista de Junts només pot marejar la perdiu per aconseguir sortir airós del tràngol. El control de l’ANC i d’altres petits satèl·lits independentistes, com els Comitès de Defensa de la República (CDR), li pot servir per a dues coses: per mantenir viva la seva imatge dins de Catalunya i perquè serveixi de punta de llança de les mobilitzacions de carrer si en algun moment torna i és detingut, o fins i tot si és detingut a l’estranger. En el moment en què trepitgi terra catalana, l’ANC s’encarregaria de mantenir al seu voltant un contingent de diversos centenars d’activistes amb l’objectiu prioritari d’evitar la seva detenció. Si aquesta es produeix, aquest contingent haurà de ser el que protagonitzarà les campanyes d’agitació de carrer en protesta per l’arrest del líder. Però això és només la teoria ideada pels seus cercles d’acòlits. La veritat pot ser més punyent per al seu ego.
De totes maneres, vista la composició de l’escaquer polític català, el món independentista vaticina una època guerracivilista entre els principals partits sobiranistes. “El pujolisme ha ficat el nas a l’Ara. Els tentacles arriben sempre a tot arreu. L’objectiu ara és afeblir ERC fins al punt que accepti un Junts pel Sí 2. ERC té la sortida d’investir Illa i tenir quatre anys de marge. Ja ho veurem. Li trauran totes les merdes”, alerta Carles Santacruz, exdirigent de Solidaritat per la Independència (SI) i després president d’Unitat per la Independència (UxI) i secretari general d’Acord per la Independència (AxI). L’esment del diari Ara es deu a la filtració de les informacions de la trama interna dels republicans destinada a fer campanyes de desprestigi contra els seus rivals polítics, externs o interns. I aquí ningú es quedarà quiet: la pitjor campanya contra Puigdemont pot sortir de les mateixes files del sobiranisme. Són els seus els que volen passar comptes amb ell, perquè l’Estat ja gairebé els té liquidats.
*Pots llegir l’article sencer al número 1584 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.