Hisenda troba altres ingressos sospitosos en la investigació de l”avalgate’

Sembla que noves transferències de corporacions i capital estranger estan propiciant més citacions davant el fisc sobre l'aval de 2021

Joan Laporta i Eduard Romeu

Que es vingui parlant poc o gairebé res de l”avalgate’ no vol dir que l’escandalós cas destapat sobre l’interès de terceres persones i empreses a pagar l’aval de la junta de Joan Laporta, presumptament a canvi d’influències o participació en negocis relacionats amb el FC Barcelona o amb els seus directius, no continuï avançant. Hisenda, a través dels seus mecanismes de control i de recerca, segueix enviant notificacions als qui figuraven com a titulars d’aquest compte solidari, en principi reservada als directius que van avalar i a aquells que, sense acabar sent proclamats membres de la junta de Laporta, van aportar garanties personals i patrimonials per a aconseguir aquests 124,7 milions en avals necessaris per a validar la presa de possessió de la candidatura guanyadora de les eleccions celebrades el 7 de març de 2021.

No transcendeixen massa detalls perquè la mateixa administració fiscal espera treballar amb discreció de la mateixa manera que els qui estan sent cridats a declarar i a respondre a les preguntes dels investigadors prefereixen no divulgar ni comentar les estranyes preguntes que sorgeixen entorn d’ingressos en aquest compte del Banc de Sabadell de naturalesa insòlita i provinents de països i corporacions estrangeres, més enllà de les conegudes procedents de ISL, un proveïdor del club, del germà del president, Xavier Laporta, i d’un empresari israelita, soci de Laporta en negocis al marge del FC Barcelona.

Podrien existir, d’acord amb les últimes informacions, noves troballes d’aportacions realment sorprenents pel seu origen, més enllà de la irregularitat detectada i manifesta, segons els experts, en el fet que s’abonessin els interessos de l’aval des de fons no directament aportats per la directiva. Encara està adquirint carta de naturalesa més sospitosa i inexplicable que no tots els directius estiguessin al corrent dels moviments i funcionalitats d’un compte bancari de la qual eren titulars, pel que sembla per a encobrir formalment que era la directiva la que es feia càrrec, com és preceptiu, dels interessos.

També va adquirint rellevància el brusc desenllaç de la relació entre la junta de Laporta i ISL Futbol LLC arran que El Periódico destapés el cas. En un principi, la reacció d’aquesta societat, que donava servei al FC Barcelona com a extern en la generació i comercialització de les Barça Academy als EUA, va ser la d’admetre haver ingressat 350.000 euros en forma de préstec a aquest compte que després es va utilitzar en el pagament de les despeses financeres de l’aval. La junta també va corroborar en un primer moment aquesta versió sense saber explicar el perquè d’un préstec ni que ISL rebés l’encàrrec, al cap de poc temps, d’organitzar dos partits amistosos de la gira USA del primer equip en l’estiu del 2022. El fet de rebre diners no justificats per cap contracte de servei d’un proveïdor, molt menys un préstec, figura com una infracció greu del Codi Ètic del FC Barcelona i de la pròpia Llei de l’Esport sobre la conducta i actuació de la directiva.

En el comunicat inicial de reacció, la directiva de Laporta es va contradir destacant la qualitat i eficiència dels serveis de ISL i al mateix temps avançant un probable final de la seva relació, progressivament reduïda a menys perquè altres proveïdors li estaven guanyant terreny. Pocs dies després, la junta blaugrana feia pública la decisió del club de trencar definitivament la prestació de serveis de ISL Futbol LLC, que igualment haurà de comparèixer, de moment davant Hisenda, per a donar les explicacions oportunes sobre aquesta trama tant envoltada de misteris i sospites.

Fonts pròximes a ISL no donen crèdit a aquest gir dels esdeveniments, perquè segons la seva versió dels fets va ser la junta blaugrana la que els va proposar tramitar aquest crèdit de 350.000 euros a favor als directius i amb l’únic propòsit de contribuir al pagament del cost dels avals. Per més que ara Laporta i els seus advocats hagin posat en marxa una estratègia d’esborrament d’aquest episodi, incloent haver tallat de soca-rel l’acord professional amb qui havia desenvolupat amb èxit i reconeixement les Barça Academy i els Campus Barça en territori USA al llarg dels últims anys, el rastre d’una col·laboració absolutament infeccionaria és prou clar i provat com per a haver provocat una recerca d’aquest calibre.

Per a ISL Futbol LLC, el més incomprensible és que no se’ls ha retornat íntegrament, al contrari, aquest préstec per part dels beneficiaris, la directiva de Joan Laporta, i, en canvi, sí que reconeix haver cobrat la comissió estipulada per l’organització dels amistosos de la gira de l’estiu de 2022. Aquest final, segons es miri o s’interpreti, lluny de mitigar la pestilència dels fets sembla contribuir a augmentar els recels i els indicis d’un probable delicte.

A la premsa barcelonista especialitzada, no obstant això, sembla que li continuen interessant bastant més els moviments d’un mercat al qual el Barça de Laporta no pot accedir, ara com ara, mentre continuï tenint bloquejat el seu marge salarial. De l”avalgate¡’, a diferència d’altres conflictes legals que sí que han provocat una profusió mediàtica en el passat quan han afectat a d’altres juntes i a altres presidents, ningú vol parlar ni informar seguint estrictament les instruccions de la ‘gestapo’ laportista.

(Visited 659 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari