Catalunya, destí turístic sostenible i reconegut internacionalment

Els visitants ens situen com a destí top en sostenibilitat dins de l’arc euromediterrani, ja que l’oferta turística inclou activitats i destinacions que promouen el respecte pel medi ambient

,La natura és un dels elements més importants en la sostenibilitat mediambiental i sòciocultural d’un destí turístic

Catalunya es percep com una destinació líder en sostenibilitat, d’acord amb les percepcions dels turistes de destins de l’Euromediterrània. Així ho destaca, en declaracions a EL TRIANGLE, el director de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), Narcís Ferrer i Ferrer. Aconseguir aquesta valoració elevada en sostenibilitat “no és mèrit només del sector turístic”, sinó d’un conjunt d’elements propis del nostre país, com “la mobilitat sostenible, el reciclatge, la gestió de l’aigua o com es consumeixen els nostres productes alimentaris”. Avançar en aquest repte és clau per al futur del sector turístic i del país, si es té en compte, com manifesta Ferrer, que “el turisme a Catalunya ha arribat al seu topall quantitatiu i el que hem de fer és gestionar aquesta quantitat amb la millor qualitat”, d’acord amb els quatre grans principis turístics: la desestacionalització; la desconcentració; la diversificació i l’augment de la despesa turística.

Una prova de foc per al sector ha estat la gestió de la sequera crònica que pateix Catalunya i altres zones de la Mediterrània. Des de l’Agència Catalana de Turisme s’ha optat per comunicar amb transparència la situació, perquè el turista fos conscient que visita un territori amb un equilibri ecològic delicat i que cal ser responsables.

L’impacte de la sequera en els múltiples destins turístics de Catalunya va generar una gran preocupació en el conjunt del sector i va ser molt important la comunicació amb els mercats més pròxims, com el francès, l’alemany o l’anglès, perquè fossin conscients que no era una crisi de recursos hídrics de Catalunya, sinó de tot el Mediterrani. Segons el director Narcís Ferrer, “el Govern va fer un exercici de maduresa envers els seus ciutadans, explicant-los que la situació era greu i que ens havíem d’ajustar a la situació del moment”. De cara als mercats turístics, calia traslladar que el sector “prestaria els serveis i garantiria la qualitat turística com sempre, però prenent consciència del problema climàtic i de la capacitat dels recursos hídrics. “Estem orgullosos de la campanya comunicativa, perquè la situació és greu i no ens podem amagar. Hem de ser responsables perquè hem apostat clarament per un turisme responsable i volem captar un turista valuós i responsable, que ens tracti de forma conscient”, segons Narcís Ferrer.

En aquesta estratègia per un turisme sostenible, Catalunya té en marxa el pla de màrqueting de l’economia del visitant, que vol “cercar l’equilibri entre el desenvolupament i la rendibilitat empresarial i els beneficis socials envers la ciutadania”. Segons una nota informativa del Govern, “és el primer cop que es parla d’un pla de màrqueting de l’economia del visitant, perquè vincula el destí i l’activitat turística amb el retorn que en rep el resident”.

Per Narcís Ferrer, la gran diversitat de comportaments dels turistes “afecta directament els residents i l’hem de tenir en compte quan prenem decisions en l’àmbit del turisme. Si, per exemple, fem que el destí sigui més confortable per al visitant davant del canvi climàtic, el resident també se’n beneficiarà”.

Segons el treball de final de màster Imatge percebuda de Catalunya com a destinació sostenible, de Maria del Mar Gil Cruz, que va ser tècnica turística durant més de 20 anys a les Oficines de Turisme de Catalunya a Barcelona, “s’ha de tendir a la planificació turística d’un desenvolupament adequat per a la capacitat de càrrega de l’ecosistema de la destinació perquè sigui efectiva. Reduir la petjada ecològica de la destinació i els seus visitants tendint a l’estalvi energètic, minvant l’impacte ambiental lligat als hàbits d’alimentació, transport i habitatge, disminuir el consum d’aigua i la producció d’aigües residuals, optimitzar el consum de béns i serveis, buscant sempre materials sostenibles, rebaixar al mínim les deixalles i reciclar les inevitables”. Segons afirma l’estudi, “la qualitat de l’experiència turística implica garantir el benestar de les persones que habiten la destinació de forma permanent, garantint l’equilibri entre la destinació turística i les altres múltiples formes de viure tant per a la comunitat resident com per als visitants, en tant que residents temporals”.

Segons l’estudi de Maria del Mar Gil Cruz, s’han fet passos importants per avançar en aquest objectiu. Cita la Declaració de Barcelona de NECSTouR, la xarxa de regions europees per a un turisme sostenible i competitiu, que pretén millorar la sostenibilitat i la competitivitat dels impactes socials i culturals del turisme a Europa (NECSTouR, 2018). La seva primera premissa és que “el que és bo per als residents és bo per als visitants”, una de les directrius per a la planificació turística sostenible. Tres anys més tard, un altre avenç important va ser la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, on algunes de les empreses més importants del sector es van unir als governs per comprometre’s a reduir les emissions de CO2 a la meitat amb horitzó 2030 i assolir l’objectiu de zero emissions el 2050. Catalunya va ratificar la seva signatura a Fitur l’any 2022.

Entre les propostes recollides a l’estudi per reforçar Catalunya com a destí turístic sostenible, una de les més destacades és “aprofitar les interrelacions de gastronomia i patrimoni”. Segons indica, “a l’hora de dissenyar activitats sostenibles, les empreses que ofereixen turisme sostenible haurien de fer tot el possible per combinar costums locals i atractius famosos”, i posa com a exemple classes de cuina combinades amb visites als mercats de pagès. El fet que Catalunya s’hagi centrat en el desenvolupament de l’enoturisme, d’acord amb les característiques del clima i el patrimoni cultural en les diferents denominacions d’origen, es considera un encert per part de l’autora de l’estudi.

Des de l’ACT, Narcís Ferrer introdueix el concepte d’enogastronomia i defensa aquesta aposta perquè “ens fa diferents, singulars, permet arribar a diferents perfils de la demanda amb una capacitat de despesa més alta que en altres segments i genera una desconcentració dels turistes per tot el territori”. La varietat de la nostra gastronomia permet al visitant gaudir de múltiples experiències durant tot l’any, i és “un segment amb una gran potència de creixement”, com afirma el director de l’agència.

En aquest sentit, Catalunya serà la Regió Mundial de la Gastronomia el 2025. Es convertirà en la primera regió europea que rep aquesta distinció, que impulsa l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT). El títol vol promoure aquelles regions que contribueixen a la millora de la qualitat de vida, fent valer les diferents cultures alimentàries, l’educació per a la salut i la sostenibilitat i la innovació gastronòmica. En aquest repte, el Govern considera clau la implicació dels diferents agents de l’ecosistema gastronòmic, turístic i de productors del país, i per això, demana la seva adhesió al conjunt d’accions es faran al llarg de l’any 2025.

*Pots llegir l’article sencer al número 1580 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.

(Visited 105 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari