Irídia demana que els policies investigats per lesions i tortures no siguin amnistiats

L’entitat reclama que els 51 agents investigats siguin jutjats i condemnats

Cops de porra durant l'1-O
Cops de porra durant l'1-O

El Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia ha reclamat aquest dimarts que els 51 agents investigats per les càrregues policials en mobilitzacions independentistes no siguin amnistiats, ja que consideren que les víctimes tenen dret a la reparació i la societat té el dret a saber la veritat i a una garantia de no repetició. Per això, demanaran que no s’apliqui l’amnistia als 51 agents als quals ells acusen de lesions i tractes inhumans o degradants. Per a Irídia, aquesta és una llei “necessària”, que “retorna al camp de la política i al debat públic allò que mai hauria d’haver entrat a l’àmbit judicial”.

L’entitat recorda que la llei deixa exclosos de la seva aplicació els actes dolosos amb resultat de pèrdua o inutilitat d’òrgan o membre i els actes constitutius de tortures o tractes inhumans o degradants. Per tant, l’amnistia no és aplicable als policies estatals encausats per aquests actes, com per exemple els del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, processats per la pèrdua d’un ull per pilota de goma de Roger Español l’1-O. “Era essencial que aquesta previsió s’inclogués a la llei per tal de complir amb les obligacions derivades de la ratificació per part de l’Estat espanyol de la Convenció contra la Tortura, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Conveni Europeu de Drets Humans. Tots ells són instruments que vinculen els Estats part a adoptar totes les mesures efectives per investigar i portar davant de la justícia els responsables d’aquestes vulneracions de drets”, assegura Irídia.

El Centre per a la Defensa dels Drets Humans exerceix l’acusació en 15 causes relacionades amb la brutalitat policial durant les diverses protestes amb actuacions greus que poden constituir delictes de tortura i contra la integritat moral i lesions molt greus com amputacions oculars o impactes psicològics greus. Per això mateix, recorden que qualsevol procés de reparació ha d’atendre el principi de centralitat de les persones afectades, garantint el seu dret a la justícia i a la reparació. “Fets tan greus com els de l’1 d’octubre no han de quedar impunes. Després de quasi set anys de procediment judicial -en què Irídia hem exercit d’acusació popular en els dos procediments oberts a Barcelona i d’acusació particular en representació de 13 persones afectades-, cal que els 51 agents acusats siguin jutjats i condemnats, i que les víctimes siguin escoltades i reparades”, afirmen.

Per a Irídia, que els agents siguin condemnats “és un dret de les persones afectades i també de tota la societat, ja que es tracta de garantir que no hi ha impunitat dels maltractaments policials en context de protesta. Una de les conseqüències de l’obligació dels Estats a investigar i condemnar els actes de tortura i els tractes o penes cruels, inhumans o degradants és oferir garanties de no repetició”. Tanmateix, tal com estableix el dret internacional, les amnisties no poden limitar el dret de les víctimes del delicte de tortura a un recurs efectiu, així com a la reparació, ni poden obstaculitzar el dret de les víctimes i del conjunt de la societat a conèixer la veritat de les violacions comeses. “La recerca de la pau i la convivència no és incompatible amb la lluita contra la impunitat, tal com reiteradament han defensat diferents mecanismes internacionals de protecció dels drets humans que vinculen l’Estat espanyol”, conclou l’entitat.

(Visited 52 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari