Laporta també s’inventa una oposició a l’aguait i en plena conspiració

Ha filtrat a la premsa més lleial i activista el seu malestar i indignació pels moviments de l'entorn i l'amenaça d'un vot de censura que, no obstant això, xoca amb l'absoluta passivitat i el silenci d'una dissidència que continua ensopida i inanimada

Joan Laporta i Hansi Flick - Foto: FC Barcelona

L’entorn del Barça promet emocions a partir d’ara, moment en el qual sí que sembla que un sector de la premsa laportista s’ha començat a cansar de publicitar, defensar i creure’s la col·lecció de contes, fantasia i ciència-ficció que produeix diàriament l’aparell de comunicació de la junta, i que el mateix president Joan Laporta patrocina amb els seus no menys interminables recursos per a la imaginació i la comèdia. El número circense de Xavi, unit al balanç pèssim de la temporada i la tortura periodística de continuar sostenint la fanfarronada de Barça Studios -inclosa la fugida de Libero i de tots els presumptes implicats en la més popular de les estafes de Laporta a LaLiga, que li va permetre fitxar set futbolistes l’estiu del 2022 sota la promesa d’ingressar 200 milions- han causat les primeres baixes en aquesta àmplia nòmina ideològica del laportisme. A més, el maltractament al soci no ha ajudat, sent especialment significatius els crits de “Barça sí, Laporta no!” que també van ressonar el dissabte en el Johan Cruyff i en les oïdes de Laporta, present en la llotja del partit de promoció del Barça Atlètic.

En aquest escenari on, malgrat tot, no passarà res que socialment no vulgui la directiva, és curiós que dos opinadors hagin creuat en les seves respectives columnes visions del tot contraposades respecte del paper d’aquesta oposició a Laporta, que si no han canviat massa les coses en l’última setmana, continua sent d’estovalles, només de boca i de pànic a exhibir en públic el menor gest hostil contra Laporta.

D’una banda, en el diari Sport, Ferran Correas, incansable trobador del laportisme i lleial confident presidencial, apuntava que Laporta no oculta el seu cabreig i malestar perquè aquesta oposició conspira en contra seva i perquè, li ha arribat, no descarta un vot de censura. Objectivament, si aquest és el fantasma que veu Laporta, el que necessita és una mica de divan i alguna pastilla relaxant.

Precisament, un altre periodista que per descomptat mai s’ha assegut ni a la dreta ni a l’esquerra del pare, sinó que ha caminat serenament entre els socis, de la seva butaca en el Spotify a la de Montjuïc i de tornada al Palau per no perdre’s ni un partit del Barça, parlant i escoltant a altres dels seus molts iguals, encara propietaris del FC Barcelona, ha apuntat en un to crític que els aspirants a la llotja, els presumptes opositors que tant irriten a Laporta amb les seves amenaces, no són capaces de fer un pas al capdavant ni plantar-se, davant les evidències d’una gestió que seria contestada i obertament denunciada si es tractés de qualsevol altre president.

Ferran Correas apunta que “després de la compareixença de Laporta, les crítiques al seu mandat no han cessat. Al contrari, han augmentat i arriben des de diferents sectors del barcelonisme. El president blaugrana segueix amb ànims per continuar governant el club i redreçar el rumb d’una nau que va agafar pràcticament enfonsada, però ha mostrat el seu enuig en els últims dies als seus més directes col·laboradors. Laporta accepta les crítiques, però les veu desmesurades i, en moltes ocasions, dirigides. Creu que algunes busquen fer-li mal i el seu cabreig és més que significatiu quan hi ha gent que demana una moció de censura a mig mandat i després d’haver aconseguit estabilitzar el club en l’àmbit econòmic”, escriu sota el titular “Laporta està molest amb l’oposició”.

Xavi Bosch, en canvi, es despatxa per la seva inacció, superficialitat i postureig: “Mengen, es reuneixen, es parlen, s’indignen, diuen «algú ha de fer alguna cosa», repeteixen «pobre Barça» tres vegades al dia, busquen –sense molta desesperació– un candidat amb possibles i aplaudeixen els articulistes que gosen posar el dit en la nafra. Parlen del germà de Laporta, de les comissions turques, dels privilegis a Aràbia, dels Joaos trincaos i saben més dels amics de Pini Zahavi que el mateix agent de Flick. Diuen conèixer per què se’n van anar Reverter i Llauradó, i Ramírez i Meléndez… Però ningú ha parlat amb ells. Veuen fantasmes per tot arreu, però ningú té una prova de res. Tampoc la busquen. Esperen que la feina d’amaniment la faci el periodisme i pretenen salvar el Barça des de la butaca, sense desgastar-se, sense tacar-se, sense que hagin d’escurçar-se les seves vacances a Menorca o a la Costa Brava”. Correas, l’entusiasta valedor del president, sosté que “tant de soroll en negatiu, recorden des del club, ja va afectar les negociacions que en el seu moment es van fer amb Goldman Sachs per aconseguir el finançament de l’Espai Barça. En aquells dies, qui era vicepresident econòmic de l’entitat, Eduard Romeu, va explicar que l’aparició de polèmiques, com el cas Negreira, va fer que el Barça tingués unes pitjors condicions. És a dir, que li va costar diners al Barça”. Al marge de la devoció manifesta de l’articulista per Laporta caldria preguntar-se què dimonis tenen a veure els moviments de l’oposició amb el cas Negreira, excol·legiat a qui Laporta va augmentar aquests pagaments escandalosos en el seu primer mandat i a qui la justícia no ha exonerat de res, sinó que no ha encausat per la caducitat del presumpte delicte comès per la seva junta. És el problema d’aquesta compulsió periodística per justificar al president amb aquest revengisme i aquesta falta de mires que, finalment, l’única cosa que aconsegueixen és desacreditar el fons i la credibilitat de l’article.

Indubtablement, la visió de Xavi Bosch sembla estar més pròxima a la realitat i al veritable grau d’activitat extralaportista que els sismògrafs amb prou feines detecten: “El primer -escriu titulant “Que ningú desbarati les vacances als opositors de Laporta”- és el primer. I el Barça, en realitat, no és la seva prioritat. Salvar-ho? Ja hi haurà un altre que estiri el carro. Però aquesta vegada els mandarins de la ciutat no tiren. Temen les maneres de Laporta, no volen desgastar-se i no poden permetre’s perdre estatus. Total, molta fressa i poca endreça. Perdó, ni fressa. I el Barça? Enfonsant-se. Encara no pot fitxar, tancarà a 30 de juny amb números de pena, fa fora Xavi malament i tard, temporada en blanc en futbol, zero patatero en bàsquet, l’escàndol dels avals, no donen ni la xifra del cens, l’estafa de Libero els va deixar tirats, passaran els milions de la signatura de Nike com a ingrés del curs actual i, a sobre, el Madrid guanya la Champions i fitxa a Mbappé. No només el Camp Nou està en ruïnes. En qualsevol altre moment, s’estarien recollint signatures o fotocopiant-les perversament. Ara, miren el catàleg d’un veler per a Ciutadella”.

En aquest sentit, l’estiu blaugrana excepte que es produeixi un atac epilèptic d’autodestrucció, que mai se sap, serà plàcid i tranquil. La resta, com en l’anàlisi del columnista del diari Sport, enganyifes de la premsa.

(Visited 146 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari