El Madrid avantatja al Barça de Laporta en 1.000 milions de valoració

Segons Football Benchmark, el club blaugrana es manté sisè del rànquing que lidera l'equip de Florentino, i no puja posicions per culpa del rècord de costos de 1.165 milions i de la seva compulsió per continuar fitxant i gastant, fins i tot per damunt del Madrid

Joan Laporta, presentant Cancelo i Joao Félix

Al Barça de Joan Laporta, per més que el seu president s’obstini a intentar demostrar el contrari, li cauen els arguments a l’hora de situar-se, com a anys arrere, en la primera fila dels grans clubs europeus, la majoria dels quals ha aconseguit recuperar, consolidar i augmentar els nivells d’ingressos i d’estabilitat econòmica previs a la pandèmia.

L’últim rànquing financer especialitzat sobre el valor dels clubs situa al Reial Madrid com l’indiscutible número u després de superar la barrera dels 5.000 milions, segons Football Benchmark, després d’augmentar en un 27% la seva valoració respecte a un any enrere, fins a 5.097 milions: “D’aquesta manera, recupera el tron que només ha perdut en una ocasió dels últims nou anys, quan la passada temporada Manchester City FC es va col·locar com el club més valuós del món, segons la consultora. Enguany, al Reial Madrid el segueixen en el podi el club citizen, amb una valoració de 4.933 milions d’euros, un 21% més que la temporada anterior, i el Manchester United FC, valorat en 4.861 milions d’euros, després de revaloritzar-se un 24%. L’estudi destaca la consolidació del poder del futbol com a producte d’entreteniment de primer nivell, ja que el valor agregat dels 32 clubs més valuosos s’eleva fins a 59.100 milions, un 14% més que la temporada anterior i un 124% més que els registres aconseguits en la primera edició de l’informe”.

Per trobar el FC Barcelona en una llista dels grans, cal baixar fins a la sisena posició, malgrat haver augmentat un 17% la seva valoració i aconseguir els 4.115 milions. “Els blaugrana van aconseguir superar novament el llindar dels 800 milions d’euros en ingressos operatius totals, marcant un notable augment interanual del 26%, el més alt entre els deu principals clubs”, destaca Antonio Di Cianni, sènior mànager de Football Benchmark.

En efecte, en el tancament de l’exercici anterior, el Barça va poder exhibir aquest múscul d’una facturació que, no obstant això, segueix per sota dels 990 milions registrats la temporada 2018-19. El mateix informe explica que sota el govern de Laporta existeix, a més, un contrapès que l’impedeix alçar el vol. “Les millores en l’àmbit dels ingressos -subratlla- s’han vist més que compensades per l’augment dels costos operatius, que s’acosten a quasi 1.000 milions, dels quals 639 milions van ser atribuïbles als costos de personal, la xifra més alta registrada en la temporada 2022-2023”, afegeix l’analista. El Madrid el supera en quasi 1.000 milions en aquesta nova comparativa desfavorable al club que dirigeix Laporta.

Per la seva banda, l’Atlètic de Madrid, en tretzena posició, i el Vila-real CF, en la trentena plaça, han disminuït el seu valor entre totes dues temporades: un 7,9% i un 12,4%, respectivament. El Sevilla també es cola en aquesta llista, augmentant un 15% la seva valoració. Respecte al conjunt andalús, Di Canni destaca que “aquests resultats s’han aconseguit gràcies a un creixement del 16% en els ingressos i a una millora general lleu en la rendibilitat, factors atribuïts principalment a la victòria a l’Europa League en la temporada 2022-2023”. Finalment, la Reial Societat entra per primera vegada en la classificació de Football Benchmark. “El club basc va aconseguir destacar-se gràcies a la seva participació regular en competicions de la UEFA, així com a una millora en la rendibilitat i el rendiment en xarxes socials”, conclou el directiu en l’informe.

Pel que fa al Barça, certament, aquest compte de despeses, que va ascendir a 1.165 milions a 30 de juny de 2023, establint una plusmarca mundial, continua sent el taló d’Aquil·les per on la gestió laportista fa aigües un any darrere l’altre sense que tampoc la nòmina acabi de reduir-se substancialment, malgrat l’alleujament que, teòricament, han suposat les baixes de jugadors com Messi, Griezmann, Busquets, Jordi Alba, Piqué o Dembélé. De la nòmina de Messi, de 135 milions, sí que existeixen proves documentals del seu calibre i dimensió. Si a l’exercici últim, 2022-23, calgués afectar-lo amb l’impacte del salari de Leo, els salaris s’haurien disparat a més de 800 milions. En l’actual ja es parla d’una nòmina d’una mica més de 500 milions, fins i tot, havent anticipat amortitzacions aprofitant l’abús de les palanques de l’any passat.

Indicadors que, malgrat tot, reflecteixen aquesta destacada i quasi malaltissa compulsió de Laporta per fitxar a costa de continuar esprement i reduint el patrimoni i els recursos futurs del club. Més d’una vintena de futbolistes ha incorporat des del seu retorn a la llotja amb una inversió estimada de 283 milions, més o menys el mateix que el Reial Madrid en aquest mateix període, contradient el seu discurs de l’últim Aló President a Barça One. “Respecte a això de Mbappé, m’agrada més la nostra filosofia esportiva de formar un equip amb jugadors d’aquí. Respecte del que facin els rivals, però em quedo amb la nostra filosofia. Estem en una travessia del desert i ja vaig dir que no seria fàcil el camí. L’amor dels socis i aficionats en aquest temps té molt mèrit, però estem a punt de tenir uns resultats econòmics positius i de tenir-ne l’1-1 per a poder acudir al mercat”, va dir Laporta dimecres.

Malgrat aquesta presumpta aposta pel planter, que és més aviat recent, com ho demostren els fitxatges d’Èric Garcia, Memphis Depay, Luuk de Jong, Kun Agüero, Yusuf Demir, Aubameyang, Adama Traoré, Dani Alves, Ferran Torres, Raphinha, Koundé, Lewandowski, Pablo Torre, Kessié, Christensen, Gundogan, Joao Félix, Joao Cancelo, Oriol Romeu, Íñigo Martínez i Vítor Roque, abans de donar-li pas a Lamine Yamal, Fermín i Cubarsí, i d’haver-se trobat a Araujo, Pedro, Gavi o Ansu Fati, entre altres talents de perfil titular, rodats i a punt en el primer equip. De fet, Laporta ha gastat més que el Reial Madrid en aquest mateix període, perquè en els 288 milions comptats ja s’hi inclouen els costos d’Endrick (46 milions) i Mbappé (0) d’un estiu en el qual el mateix Laporta ja ha avançat el seu gran desafiament: tornar al mercat amb la regla 1:1 per a reforçar l’equip amb un mig centre, un jugador de banda i, si pogués, Bernardo Silva.

Com gairebé sempre, els contes que explica Laporta no s’assemblen a la realitat dels seus actes ni de les xifres que més aviat desmunten tots els seus discursos.

(Visited 122 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari