El boc expiatori de les eleccions del 9-J

El Dia Mundial del Medi ambient, 5 de juny, quasi coincideix enguany amb les eleccions europees. Unes eleccions que em temo i es temen molts analistes sigui una demostració de desafecció de la ciutadania europea i un salt endavant de l’extrema dreta.

Però hi haurà una derivada molt greu, que de fet ja està en procés sense saber quin resultat hi haurà. I és el retrocés en les polítiques de medi ambient, que vol dir, avui, les polítiques front l’emergència climàtica. No cal esperar al 9-J. Les mobilitzacions que hi ha van haver fa uns mesos de tractors arreu d’Europa, (que contrasten amb un retrocés de la lluita contra la inacció climàtica) i també aquí encara, sent entomades per les institucions europees com un avís per la seva “cadira”, han significat una relativització de mesures ambientals i el Pacte Verd europeu, on certes reivindicacions de la pagesia no eren precisament gaire progressistes o orientades a la sobirania alimentaria. Tampoc a nivell espanyol, inclòs el català, malgrat que aquí queden més legitimades, doncs el camp català és el pati residual més globalitzat de quasi tot el sector primari europeu. Tot i així, atenció que algunes reivindicacions de la dita “revolta pagesa”, també coincideixen en alguns aspectes (i algunes pancartes) amb qüestionar mesures ambientals. De forma més educada, més tangencial, però també. Si és així, que a l’actual encara Conseller d’Acció Climàtica David Mascort, ja li van tremolar les cames, acceptant canviar el nom de la Conselleria, ara en suspens, en tot o en part, afegint Agricultura, Ramaderia i Pesca, en detriment de Medi Ambient.

Susana Alonso

Però anem a Europa, Ursula Von der Leyen, que més que la presidenta de la Comissió Europea sembla la presidenta del consell d’administració d’una gran multinacional (al cap i la fi la UE, és un gran mercat), ha tornat a fer el que ja va fer amb la descomunal i milionària comanda de vacunes a les multinacionals dels EUA. Que decidís farà uns mesos, sense pràcticament debat al Parlament europeu ni als parlaments nacionals (parlar dels parlaments autonòmics dels països que en tenen, seria quasi còmic) aprovar una partida de 50.000 milions d’euros!!! en ajuda militar a Ucraïna (el gruix de la qual una vegada més es vehicularà a través d’empreses dels EUA), és una clara hipoteca de les arques europees (i dels contribuents europeus) que clama al cel.

Si és astronòmic el nivell de despesa, que això ha afectat a la participació de la UE en el mercat d’emissions de CO2, que no serà una panacea per reduir emissions, però tot ajuda. Doncs bé, si la UE era un dels actors o agents més importants en compra d’emissions a nivell mundial i era un exemple a seguir, pràcticament s’ha retirat del mercat per manca de poder de compra, provocant un seguit de fallides en empreses que es dedicaven al comerç de CO2. O sigui, en altres paraules, que ha pogut més la pressió geopolítica dels EUA i la dels seus lobbies d’armament, que mantenir criteris ambientals de lluita contra el canvi climàtic. On està l’autonomia estratègica d’Europa?

Seguim amb la guerra d’Ucraïna. Fruit de les primeres mesures que es van prendre per tal que “Europa” no depengués de Rússia, ara resulta que amb el gas liquat, més car i més contaminant, depenem dels EUA. I això no és dependència? És més contaminant per partida doble, per que els EUA estan més lluny i per que el gas liquat necessita d’instal·lacions properes al mar per evacuar els residus que genera. Com les dessaladores amb la salmorra, però aquest seria un altre capítol.

Anem a les COP (les cimeres sobre canvi climàtic de Nacions Unides). Tan parlar de l’Europa com a model verd, però es van succeint les COP, i la Unió Europea o el Consell d’Europa, no són capaços de donar un cop de porta definitiu a aquest gran teatre o circ o mercat del ram de les COP, ja que en les dues últimes hi havia ja més lobbistes d’empreses del fòssil que delegats de països i no diguem ja d’ONG?

El grau d’abstenció i el creixement de l’extrema dreta el 9-J, es veuen a venir. Potser el PSOE ho ha detectat i per això ha presentat a la solvent Teresa Ribera, però el vent de desafecció ambiental i climàtica provocat per tant relativisme europeu, més perillós que el negacionisme, no augura res de bo.

(Visited 99 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari