Sexe, gènere, normalitat i voluntat d’entendre

“I què és ser normal?” es pregunta una de les protagonistes de la pel·lícula Norberto/a, que es podrà veure als cinemes a partir del 26 de juliol. Tracta de la història de Norberto que, ja en edat adulta avançada, es decideix a ser i dir que és una dona, Norberta. Està casat, té filla i néta. La dona que es pregunta què és ser normal és la seva mare.

La néta diu que pertany a les persones de sexe fluid i que té una relació amb un noi i una noia, que són un trio. Al final, però, s’adona que qui li agrada és el noi i es queda sola.

Quan Norberto decideix fer el pas de presentar-se al món com Norberta el seu entorn reacciona de formes diverses. La neta l’aplaudeix. La filla queda desconcertada. El seu germà se n’allunya i la seva dona marxa de casa, no ho pot entendre. Finalment, però, triomfa la bona fe de tots, la voluntat d’entendre o acceptar la decisió de Norberto de ser i dir-se Norberta.

I perquè no?

Ben segur que sovint aquesta transició no és tan amable com la veiem a la pel·lícula. El debat sobre la qüestió trans es viu amb molta passió i hi ha intransigents en els dos bàndols. Potser el debat més complicat i conflictiu és el que afecta la transició dels nois i noies adolescents. La pel·lícula no va d’això però crec que s’hauria d’acarar la transició en l’adolescència amb l’actitud que descriuen les directores de Norberto/a: Sonia Escolano i Belén López.

Escolano diu que “és una pel·lícula amb molt humor, tendresa i sobretot un cant a la vida, a l’esperança i a la llibertat. Una pel·lícula amb la qual volem retre homenatge a tots els valents que decideixen ser qui són realment”. López afegeix que “la vitalitat i bondat, la naturalitat i l’aire desenfadat també són protagonistes aportant comicitat al tabú de les coses sèries”.

Ho subscric. A la sala del cinema on ens feien el passi de premsa, vaig riure i pensar força. I la frase que més se’m va quedar al cap és la que encapçala aquesta columna: “Què és ser normal?”. Sigui quina sigui la resposta que cadascú doni a aquesta pregunta, el que no hauria de ser normal és fer front al tema trans buscant enemics i culpables, amb agressivitat i violència verbal o física.

No es tracta, ni molt menys, de frivolitzar sobre aquest tema. Plantejar-se’l seriosament i amb la voluntat d’ajudar sobretot els adolescents i joves que el viuen en primera persona no hauria de ser incompatible amb la mirada tendra, esperançada, natural i amb dosis d’humor que ens proposen les directores de Norberto/a.

(Visited 113 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari