Enviar Laporta a fer punyetes…

D’ençà que Joan Laporta va decidir plantar-li una puntada de peu al cul a Xavi Hernández s’ha fet viral el consell que en el seu dia Johan Cruyff li va donar en el marc del documental L’últim partit: 40 anys de Cruyff a Catalunya al fins diumenge entrenador del FC Barcelona sobre com sobreviure en un vestidor: “L’única manera de sobreviure és enviar el president a fer punyetes. Que no s’hi fiqui. I si no, adeu i bona nit”. Doncs ja ho tindríem, com que Xavi no ha enviat Laporta a fer punyetes… adeu i bona nit. Tenia raó Cruyff en això i en tantes altres coses, llàstima que el deixeble no fes cas al mestre.

La gran diferència entre el Laporta del primer mandat i l’actual és que llavors el president tenia a Cruyff d’assessor, i ara té claques. L’absència del 14 pesa. Com en el relat de Hans Christian Andersen, el rei (Laporta) va despullat i el seu entorn no s’atreveix a dir-li-ho, i encara no ha aparegut el nen que, com en el conte, ho faci. En aquesta segona part, Laporta va d’un cantó a l’altre, sense rumb, com un pollastre sense cap, i d’això plora el Barça. Lluny de resoldre la calamitosa situació en què Josep Maria Bartomeu va deixar el club, Laporta es mostra impotent, incomplint promesa darrera promesa.

Compensa, com feia el president Josep Lluís Núñez -i d’ell se’n reien…-, el dèficit d’encerts amb plors. El Laporta de la segona etapa plora, el de la primera reia. I, a pesar que plorar és bo i desfoga, a voltes la ploralleta pot ser interpretada com a falsa, com les llàgrimes del cocodril. Mirat amb perspectiva, el ploriqueig del president en la roda de premsa de ratificació -o hauríem de dir de rectificació?- de Xavi com a entrenador del Barça, s’interpreta ara com a fingit, com el del rèptil ploricó.

En el que va de mandat, Laporta ja s’ha carregat tres llegendes del barcelonisme. D’entrada, després de guanyar les eleccions del FC Barcelona amb la promesa de la seva continuïtat, es va carregar al millor jugador de la història del club, i probablement del futbol en general, Lionel Messi. Després, va fer el mateix amb el llavors entrenador, Ronald Koeman, que, si bé és cert que l’holandès no va saber trobar la tecla de l’equip, Laporta va triar el pitjor moment, a mitja temporada, i les pitjors maneres per a fer-ho. I ara a Xavi, a qui, entre altres qüestions, no ha perdonat que, com el nen del Rei despullat, assenyalés que els problemes econòmics que pateix el Barça despullen el club.

Total, que el gran error de Xavi ha estat no enviar Laporta a fer punyetes… I al pas que va el president, ho acabarà fent el soci.

(Visited 129 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari