“Cap mare hauria de passar per aquí”. Ho va dir Marc Buxaderas al programa Fet a mida, de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), després de portar-hi com a convidada María, una mare de quatre nois i noies, a la qual van anunciar que els desnonaven del lloc on vivien l’endemà que enterrés un dels seus fills. És una d’aquelles històries personals que costa de creure que es puguin donar en una societat del benestar suposadament avançada. Però són reals. I, malauradament, hi ha moltes Maries a casa nostra.
Dos dels fills de la María tenien problemes de salut que, segons va explicar al programa televisiu, la sanitat no sabia com tractar a Galícia. Per això, va decidir venir a Barcelona i portar-los a l’Hospital Sant Joan de Déu. El que tenia un estat de salut més fràgil, amb encefalopatia cerebral i pluridiscapacitats, va acabar morint. Maria i els seus fills havien anant amunt i avall des de la seva arribada a Catalunya. Van viure quatre anys a Barberà del Vallès, des d’on acompanyava cada dia a Barcelona els nens a l’associació Nexe, dedicada a millorar la qualitat de vida dels nens amb pluridiscapacitat i les seves famílies.
Ara viuen al carrer Zamora, a Barcelona, d’on els volen desallotjar. La policia va entrar un dissabte a casa seva mentre Maria era a Sant Joan de Déu amb el seu fill més malalt per comunicar-li que havien de marxar d’allí. El nen va morir un dijous. El van enterrar un diumenge. El dilluns li van dir que l’endemà havia de ser fora de la casa on vivien. Encara hi és, però. Malgrat que les assistentes socials amb les que Maria tenia contacte li deien que no hi podien fer res -“I on vaig?”, els demanava-, el Sindicat de l’Habitatge Verneda-Besòs va fer seva la defensa d’aquesta família i ha aconseguit aturar el desnonament. “És completament abusiu. El judici ni s’havia celebrat i ella no s’havia pogut defensar”, explica una portaveu d’aquest Sindicat.
“L’únic que els demano és que m’ofereixin una vivenda digna i adaptada per mi i pels meus fills”, demana la Maria. Qui són aquests “els” als quals demana que es compleixi una aspiració que hauria de ser ben senzilla de satisfer i que recullen tant la Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides com la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?
Si la política ha de servir per alguna cosa és perquè “els” que s’hi dediquen facin impossible drames humans com el de la Maria i els seus fills. El poden veure en aquests impactants deu minuts de periodisme social que ens va oferir la XAL l’endemà de les eleccions del 12 de maig.