Milers i milers de persones de tot Espanya van passar per Portbou durant la guerra civil, però, sobretot, entre els mesos de gener i febrer del 1939, amb l’esperança de travessar cap a França i fugir de la fi del conflicte. Com recorda Enric Milà i Caixàs, autor del llibre Empremtes d’una guerra. Portbou-Colera-Cervera. 1936-1939, “el trànsit de persones va ser constant durant els anys que va durar la guerra. L’exili va durar tota la guerra, i el poble de Portbou no estava gens preparat per acollir tanta i tanta gent. Hi havia contínuament refugiats i no hi havia prou recursos per donar menjar a tanta gent. Es van haver d’habilitar cases i fins i tot una es va fer servir d’hospital”.
Totes aquelles persones travessaven la línia fronterera per aquesta població empordanesa, “perquè els francesos la van mantenir oberta durant tot el conflicte, però va ser entre el gener i el febrer del 1939 quan van tancar el pas i per això, es van formar aquelles cues tan grans”. Es calcula que 125.000 persones van passar durant aquells dos mesos per Portbou. En declaracions a EL TRIANGLE, Enric Milà detalla que el més habitual era veure mares amb els seus fills carregades amb les seves pertinences més preuades, ja que els homes eren al front. “Hi havia famílies de molts tipus, però, sobretot, de classe molt humil. Dones i nens, principalment, però també treballadors del camp. Personatges amb nom propi i molts altres sense nom. De soldats republicans en retirada també n’hi va haver, i aquests van acabar a les platges d’Argelers, ja que les famílies es van poder reubicar cap a l’interior o el centre de França i els militars es van quedar a les platges”.
Per evitar que tot aquest drama humà es perdi en l’oblit, l’Ajuntament de Portbou ha decidit treballar intensament perquè el municipi es converteixi en la capital de la memòria democràtica. En declaracions a EL TRIANGLE, l’alcalde Gael Rodríguez Garrido manifesta que “volem convertir Portbou en un poble amb memòria. Volem que Portbou sigui una referència pel que fa a la memòria democràtica, i més ara, quan a diferents indrets de l’Estat les dretes estan fent lleis per destruir la memòria. Volem convertir-nos en una referència i, per tant, estem promovent que el poble sigui com un museu obert pel que fa a la recuperació de la memòria democràtica”.
Amb la voluntat d’assolir aquest objectiu, l’Ajuntament i Renfe han acordat la posada en marxa del “Tren de la memòria democràtica. Portbou 1939”. Es tracta d’un viatge d’anada i tornada en un mateix dia, en un tren en servei especial, amb origen a l’estació de França de Barcelona i destí a Portbou. És possible accedir al tren de la memòria des de les estacions de Girona i Figueres amb el mateix bitllet. La capacitat és per a 125 persones, amb un preu de 55 euros per als adults i 20 euros per als menors de 14 anys. Durant tot l’any, es preveuen com a màxim quatre sortides del tren de la memòria Barcelona-Portbou, i la seva continuïtat està condicionada a la resposta ciutadana. Per això, l’alcalde de Portbou fa una crida als lectors d’EL TRIANGLE a “adquirir bitllets per tal de gaudir d’aquesta experiència que no és només turística, sinó una experiència memorialista”. En definitiva, segons l’alcalde, es pretén que “tots plegats fem justícia a la memòria de tanta i tanta gent que ho va passar tan i tan malament”.
Les persones que pugin al tren temàtic faran un viatge històric a un dels episodis més durs de la història d’Espanya. En arribar a l’estació de tren de Portbou, els rebran dos actors que faran una visita teatralitzada, explicant els racons més destacats del poble. Encara hi ha empremtes que va deixar la guerra al mig del poble, com façanes amb metralla italiana incrustada. De fet, segons l’autor del llibre que ha servit de guia per dissenyar el recorregut, Portbou va patir més de quaranta bombardejos durant el conflicte. Segons Enric Milà, “el primer mes del 1939 n’hi va haver més perquè, a part dels italians, també van entrar a bombardejar els alemanys”. Els militars italians ho feien amb base a Mallorca, mentre que els alemanys van aconseguir l’aeròdrom de la Sénia, en acabar la batalla de l’Ebre, i ho tenien “tot a tret”. Per això, van poder bombardejar Figueres l’any 1939 i van acabar amb les restes de l’aviació republicana que hi havia a l’aeròdrom de Vilajuïga-Garriguella, que es va convertir en l’escenari del darrer combat aeri de la guerra civil. En el cas de Portbou, el principal objectiu a bombardejar era l’estació de tren, tot i que també van caure bombes a cases del poble. Segons l’alcalde, Gael Rodríguez, l’estació de tren era clau durant la guerra perquè “era una connexió internacional que ens connectava amb la resta dels països europeus. Per tant, els bombardejos volien trencar aquella connexió per tal que no pogués arribar armament a la República, i que la República, en els moments més crítics, no pogués evacuar-se”.
A part de visitar el nucli urbà del municipi, els visitants del tren de la memòria també es desplaçaran en autocar al coll dels Belitres, que és el símbol de l’exili al poble. “Molta gent desconeguda va passar per aquest pas fronterer i altres més cèlebres, com Antonio Machado”, segons destaca l’alcalde. El coll dels Belitres és un pas transfronterer entre França i Espanya que enllaça el municipi de Cervera de la Marenda, al Rosselló, amb el municipi català de Portbou.
Va ser un dels primers espais de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, i s’hi va instal·lar, en homenatge als milers de republicans que van emprendre el camí de l’exili, un conjunt monumental i informatiu que conforma un memorial. Les imatges captades pel fotògraf francès Manuel Moros són claus en aquest espai per acostar-se a la realitat dels exiliats i la duresa de la seva marxa.
La visita programada entre Renfe i l’Ajuntament s’atura durant l’hora de dinar, i es reprèn a la tarda amb la visita al memorial Passatges de l’arquitecte Dani Karavan. Es tracta d’un conjunt escultòric en record a Walter Benjamin, el filòsof alemany d’origen jueu que va morir a Portbou després d’arribar-hi fugint dels nazis.
Per l’alcalde de la població, la recuperació de la memòria històrica no s’acaba amb el tren temàtic, sinó que també estan impulsant la senyalització de tots els vestigis que queden al municipi. A part, es treballa en un projecte digital que ha de ser un fons de memòria viu. “Volem promoure una web on els descendents de les persones que van marxar per Portbou puguin deixar el seu relat de l’experiència. Volem posar cara i nom a les més de 120.000 persones sense rostre que van passar la frontera”.
Per l’alcalde de Portbou i regidor de memòria democràtica, “més que mai cal que els demòcrates, els progressistes, fem aquestes feines de recuperació i posem el fre a la gent que deroga les lleis de memòria. Continuarem fent memòria i dignificant la memòria de gent que ha estat massa temps oblidada”.
*Pots llegir l’article sencer al número 1576 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE