Laporta afegeix un altre greuge que confirma la seva nul·la empatia amb el femení

A la col·lecció de desfavors i assetjament a la secció més enlluernadora de Bartomeu s'uneix la seva absència en el lliurament del títol de Lliga a les campiones pocs dies després d'arrabassar-los als socis milers d'entrades per a la final de la Champions

El FC Barcelona femení, celebrant el títol de lliga 2023-2024 - Foto: FC Barcelona

L’acumulació de desfavors i fredor de Joan Laporta, el president del Barça, en relació amb el femení fa temps que ha deixat de ser una incidència casuística per convertir-se en una constant que, d’altra banda, tampoc és tan sorprenent, venint de part d’algú que ja en la campanya electoral del 2021 va exhibir burla i un absolut menyspreu per la secció que li està pintant la cara al primer equip de futbol, especialment des del seu retorn a la presidència. L’últim acte simptomàtic d’aquest menfotisme l’ha protagonitzat Laporta eludint, de manera absolutament injustificada, el lliurament del trofeu de campiones de la Lliga F, el cinquè títol consecutiu, celebrat divendres passat a l’estadi Johan Cruyff. Es tracta del segon trofeu confirmat del pòquer al qual aspira aquesta temporada, que pot ser històrica en la història del club, perquè, després de guanyar la Supercopa i la Lliga, l’equip de Jonathan Giráldez disputarà les finals de la Copa i de la Champions aquest mes de maig.

Laporta, a més, no va voler ni que l’aparell de comunicació inventés cap mala excusa per a l’ocasió, simplement va deixar dit que n’hi havia prou amb la presència del directiu de la secció Xavier Puig, a qui va cedir tot el protagonisme com a únic argument per a absentar-se. Li preocupa poc o res el femení, la tipologia del barcelonisme que arrossega i, encara menys, el risc que li acabi donant l’esquena un dia no gaire llunyà. Si no li va importar en el seu moment dissimular que no sentia el menor interès pel femení, rient-se de la seva pròpia ignorància sobre la secció en la campanya electoral, molt menys ara que cada èxit seu enlletgeix i subratlla la pèssima gestió presidencial del primer equip.

L’anterior a aquesta falta de respecte del divendres la va protagonitzar també el mateix president, citant la premsa per a escenificar la continuïtat de Xavi en una roda de premsa improvisada a la mateixa hora que el femení presentava un acord de patrocini espectacular -i clau per al seu futur- amb Vueling. L’enorme soroll d’aquell surrealista i esperpèntic episodi va anul·lar mediàticament que el femení tingués el seu propi avió vinilat amb les cracs de l’equip donant voltes pel món.

Laporta no suporta que el femení, considerat del millor equip del món actualment, a més de guanyar de veritat amb l’ADN blaugrana i d’haver produït les guanyadores de les tres últimes edicions de la Pilota d’Or, sigui, li agradi o no, una herència brillant, admirada i reconeguda de Josep Maria Bartomeu i d’una junta que va apostar encertadament per la professionalització de la secció, a més d’estructurar el seu futbol base a imatge i semblança de la Masia.

En el seu moment, estiu del 2010, en acabar el primer mandat de Laporta, el femení havia descendit de l’elit en un estat d’abandó i rebuig absoluts, també reflex d’aquest mateix desinterès. En el seu retorn a la presidència, a partir del 2021, Laporta no ha escatimat esforços a desgastar-la, perquè, a més de fer fora a l’entrenador guanyador de la primera Champions, Lluís Cortés, també va forçar l’adeu del seu gerent, Markel Zubizarreta, i la marxa voluntària de l’actual entrenador, Jonathan Giráldez, a final de temporada.

A través del seu primer director de futbol, Mateu Alemany, Laporta també va aconseguir tallar-li les ales incloent el femení en el pack de seccions -com el bàsquet i la resta de les del Palau- a afectes del pla de viabilitat de LaLiga, la qual cosa vol dir que el seu pressupost està subjecte a criteris limitats de despesa amb independència de la seva capacitat per generar recursos i la qualitat i quantitat, progressivament ascendent, dels seus espònsors.

D’aquí provenen les retallades i els problemes de renovació amb algunes de les seves estrelles, com la mateixa Alexia Putellas i altres figures rellevants de l’equip, que ara mateix defensa el títol de campió d’Europa i que ha sigut la base de la selecció campiona del món.

Precisament a causa dels incidents en el lliurament de medalles de la final amb Luis Rubiales, i de l’actitud d’algunes de les jugadores del Barça, liderant un boicot i protestes contra el masclisme, el sectarisme i les deficiències de la Reial Federació Espanyola de Futbol en la gestió de la igualtat de gènere, Laporta va haver d’avergonyir al barcelonisme amb una actitud de suport a les seves jugadores tan tímid i poruc que, fins i tot, la vicepresidenta institucional, Elena Fort, també en un gest covard, va elevar a públic el seu desacord sense atrevir-se a dimitir, com hauria estat el correcte per dignitat i coherència amb la defensa dels drets de la dona i de les llibertats fonamentals, que, en teoria, formen part del credo blaugrana com a Més que un club i que, a més, figuren en els seus estatuts com a part irrenunciable del seu compromís amb els valors blaugrana.

En canvi, a l’hora de treure un determinat profit de la popularitat i tracció del femení, Laporta no ha dubtat a permetre, una altra vegada, que abans d’una final de la Champions, la que disputarà l’equip en San Mamés el pròxim dia 25, els revenedors orbitals de les agències i de la directiva blaugrana hagin aconseguit la majoria de les entrades, que, falsament, van ser posades a la venda amb preferència per als socis dies arrere.

El femení, com tants altres llegats que estan sent saquejats pel neolaportisme, té la sort de poder resistir aquest foc amic, almenys de moment, gràcies a la seva sòlida estructura i determinació heretades.

(Visited 141 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari